Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns.
Gràcies a tots per els 2166 visites rebudes.
dilluns, 13 de juliol del 2009
Canvis i actualitzacions.
Després de casi mig any treballant rn aquest blog, i de 69 entrades d’informació, s'ha decidit fusionar el blog amb el company de http://proucomunisme.blogspot.com/ , per tal de tocar temes com l’ islam, el comunisme, crítica social i al govern de torn de la Generalitat de Catalunya.
Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns.
Gràcies a tots per els 2166 visites rebudes.
Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns.
Gràcies a tots per els 2166 visites rebudes.
dilluns, 22 de juny del 2009
El Consell de Guardians de l'Iran admet irregularitats a les eleccions
L'organisme, que ha de validar els resultats dels comicis, ha detectat més de 3 milions de votants que no estaven censats. De moment, però, el Consell de Guardians no ha anunciat cap mesura
El Consell de Guardians iranià ha admès que els vots recollits en 50 ciutats superen el nombre de persones censades amb dret a votar, segons ha fet públic aquest dilluns la cadena estatal Press TV.
El portaveu del Consell, Abbas Ali Kadkhodaei, que estava parlant ahir per al canal 2 de l'emissora IRIB, va fer aquests comentaris en resposta a la denúncia de Mohsen Rezaei, candidat derrotat a les eleccions presidencials del 12 de juny.
"Les xifres proporcionades per Mohsen Rezaei per les quals denuncia que més del cent per cent dels votants van ficar la seva papereta en 170 ciutats no és certa, l'incident es va produir en només 50 ciutats", ha confirmat Kadkhodaei.
El portaveu, de qualsevol manera, ha dit que, tot i que el recompte del vot afectat per aquestes irregularitats és superior a tres milions de paperetes, "encara no s'ha determinat si la xifra és decisiva en els resultats electorals", ha conclòs.
La filla de l'expresident, en llibertat
D'altra banda, la policia iraniana ha deixat en llibertat la filla de l'expresident Rafsandjani, que havien detingut ahir amb 4 membres de la seva família per haver participat a les protestes.
Mentrestant, el líder de l'oposició, el reformista Mir-Hossein Mussaví, continua demanant la repetició de les eleccions i anima els seus seguidors a no defallir, malgrat la repressió policial. El candidat reformista espera que l'excèrcit eviti un nou bany de sang.
www.avui.cat
dimecres, 17 de juny del 2009
Milers de seguidors reformistes surten al carrer per quart dia consecutiu
Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies
Milers de seguidors de l'oposició han tornat a manifestar-se avui a la plaça de Haft-i Tir de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats electorals i la repetició dels comicis presidencials.
Els reformistes han marxat en silenci, com en les protestes anteriors, cap a la part nord de la ciutat, a través de la gran avinguda Vali-i Asr, portant peces verdes i retrats del líder de l'oposició, Mir Hossein Mussavi. Molts rendien tribut, a més, a les set persones mortes en la manifestació del dilluns.
La manifestació, igual que la del dimarts, tampoc ha pogut ser gravada o fotografiada per la premsa internacional.
Malgrat els impediments, l'oposició ha decidit seguir endavant amb les protestes. Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies. En un comunicat penjat a la seva web, insta tots els iranians a acostar-se a les mesquites i marxar de forma pacífica pels carrers per honrar "els màrtirs i els ferits".
Milers de seguidors de l'oposició han tornat a manifestar-se avui a la plaça de Haft-i Tir de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats electorals i la repetició dels comicis presidencials.
Els reformistes han marxat en silenci, com en les protestes anteriors, cap a la part nord de la ciutat, a través de la gran avinguda Vali-i Asr, portant peces verdes i retrats del líder de l'oposició, Mir Hossein Mussavi. Molts rendien tribut, a més, a les set persones mortes en la manifestació del dilluns.
La manifestació, igual que la del dimarts, tampoc ha pogut ser gravada o fotografiada per la premsa internacional.
Malgrat els impediments, l'oposició ha decidit seguir endavant amb les protestes. Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies. En un comunicat penjat a la seva web, insta tots els iranians a acostar-se a les mesquites i marxar de forma pacífica pels carrers per honrar "els màrtirs i els ferits".
diumenge, 14 de juny del 2009
UNA RELIGIÓ DE PAU?
Aquestes fotos van ser preses durant la manifestació de "la religió de la pau" recentment celebrada per la comunitat musulmana a Londres. No s'han publicat en presna ni per tv per no aixecar polèmica i evitar reaccions en altres grups, Mireu les fotos, i llegiu les traduccions i passa-ho als teus contactes.
AL INFERN AMB LA LLIBERTAT!
EUROPA PAGARÀS EL TEU 11 DE SETEMBRE ESTÀ EN CAMÍ,
PREPARAT PEL VERDADER HOLOCAUST
EUROPA ÉS EL CÀNCER I LA RESPOSTA ÉS L'SILAM , 'EXTERMINEU ELS QUE VAN EN CONTRA DE L'ISLAM'
DECAPITEU ELS QUE INSULTEN A L'ISLAM.
.jpg)
mateu aquells que insultan a l'islam; Europa pagaràs: la teva demolició està en marxa.; l'exterminació està en camí,.....
AL INFERN AMB LA LLIBERTAT!
EUROPA PAGARÀS EL TEU 11 DE SETEMBRE ESTÀ EN CAMÍ,
PREPARAT PEL VERDADER HOLOCAUST
EUROPA ÉS EL CÀNCER I LA RESPOSTA ÉS L'SILAM , 'EXTERMINEU ELS QUE VAN EN CONTRA DE L'ISLAM'
DECAPITEU ELS QUE INSULTEN A L'ISLAM.
.jpg)
mateu aquells que insultan a l'islam; Europa pagaràs: la teva demolició està en marxa.; l'exterminació està en camí,.....
dissabte, 13 de juny del 2009
l'Extrema Esquerra catalana en defensa dels feixistes de Hamàs.
Xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah; realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".
Divendres dia 27 de febrer a les 20h al CSOA La Revoltosa xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah;realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".
Hi haurà també connexió en directe amb el Faiez, membre de la Unió Independent de Comitès Palestins de Gaza i pica-pica palestí/libanès.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/364356/index.php
Ahmadinejad, reelegit president de l'Iran
L'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha guanyat les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos
El president de l'Iran, l'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha aconseguit una sorprenent victòria en les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos.
En segon lloc ja quedat el candidat proreformista Mir-Hossein Mussavi, que ha denunciat un suposat frau, amb el 32,57% dels vots.
Més allunyats han quedat el conservador Mohsen Rezei, amb un 2,08% dels sufragi, i el clergue reformista Mehdi Karrubí, amb el 0,89%.
Els resultats definitius han estat validats pel poderós Consell de Guardians abans de fer-se oficials. Per tant, l'àmplia victòria evita que s'hagi de fer una segona volta.
Mussavi condemna les "violacions" en les eleccions
El candidat a la presidència de l'Iran, l'exprimer ministre Mir-Hossein Mussavi, ha expressat la seva "enèrgica protesta" pels resultats de les eleccions.
"Protesto enèrgicament contra les moltes i claríssimes violacions, i adverteixo que no em rendiré. El resultat de l'actuació d'alguns oficials posarà en perill els pilars de la República Islàmica i establirà la tirania al país", ha declarat en el seu comunicat.
Mussavi, que a última hora de divendres es declarava vencedor dels comicis, qualificava el resultat oficial de la votació com de "sorprenent".
Revolta a Teheran
Milers de partidaris del candidat reformista Mir-Hossein Mussavi es manifesten al centre de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats que donen la victòria de les eleccions presidencials a l'actual mandatari.
Els manifestants, que porten fotos de Mussavi i les insígnies verdes de la oposició, omplen els carrers malgrat els intents de la policia per dispersar-los.
"Aquest no és el meu vot!", criden, en referència als resultats oficials que atribueixen a Ahmadinejad la majoria dels vots, i insten al Consell de Guardians que anul·li la votació.
dimecres, 10 de juny del 2009
Almenys 30 morts i 75 ferits en un atemptat en un mercat al sud de l'Iraq
Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país
Almenys 30 persones han mort i una setantena han quedat ferides arran d'un atemptat que hi ha hagut a un quart de deu d'aquest matí al mercat d'Al-Bathaa de la ciutat de Nasiriya, al sud de l'Iraq.
Un cotxe bomba ha esclatat en mig del mercat, que estava ple de gent. L'explosió ha provocat la mort de diversos nens i ha incendiat algunes paradetes. Les forces de seguretat iraquianes han encerclat la zona per permetre les feines de rescat de les víctimes.
Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país.
www.avui.cat
Almenys 30 persones han mort i una setantena han quedat ferides arran d'un atemptat que hi ha hagut a un quart de deu d'aquest matí al mercat d'Al-Bathaa de la ciutat de Nasiriya, al sud de l'Iraq.
Un cotxe bomba ha esclatat en mig del mercat, que estava ple de gent. L'explosió ha provocat la mort de diversos nens i ha incendiat algunes paradetes. Les forces de seguretat iraquianes han encerclat la zona per permetre les feines de rescat de les víctimes.
Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país.
www.avui.cat
dimarts, 9 de juny del 2009
Traslladen a Nova York el primer pres de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal federal
Ahmed Ghailani és un suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats de 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica
Ahmed Ghailani, suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats del 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica, ha estat traslladat aquest dimarts a Nova York per ser processat per un tribunal federal nord-americà.
Aquest fet el converteix en el primer presoner de la base de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal civil nord-americà.
www.avui.cat
dilluns, 8 de juny del 2009
La coalició prooccidental guanya les eleccions al Líban
Hezbol·hah reconeix la derrota i ofereix cooperar amb el partit guanyador, que hauria obtingut 70 escons
El cap de la majoria parlamentària libanesa, Saad Hariri, ha declarat aquest dilluns que la coalició prooccidental que dirigeix, les Forces del 14 de Març, ha obtingut la victòria als comicis legislatius d'aquest diumenge al Líban, on competia amb l'aliança de l'oposició, liderada per Hezbol·lah, que rep el suport de l'Iran i Síria.
"És un gran dia per a la història del Líban democràtic", ha afirmat Hariri davant els seus partidaris, als quals ha felicitat per haver ajudat a "obtenir la llibertat i la democràcia" per al país.
Amb tot, ha subratllat que en aquests comicis no hi ha "vencedor ni vençut perquè només el Líban i la democràcia són els vencedors".
Per la seva banda, el grup xiïta de Hezbol·lah ha reconegut la derrota als comicis, els primers que se celebren en una sola jornada, i ha instat els guanyadors, el partit de les Forces del 14 de Març, a formar un govern de coalició.
Mitjans locals han dit que l'actual majoria, que té el suport d'Occident i dels països àrabs moderats, ha obtingut uns 70 escons, mentre que l'oposició, que rep el suport de Síria i l'Iran, n'ha aconseguit 58.
El Parlament libanès compta amb 128 escons, 64 destinats als membres de la comunitat cristiana i els altres 64 als de la comunitat musulmana.
www.avui.cat
Tan de bo serveixi d'alguna cosa.
El cap de la majoria parlamentària libanesa, Saad Hariri, ha declarat aquest dilluns que la coalició prooccidental que dirigeix, les Forces del 14 de Març, ha obtingut la victòria als comicis legislatius d'aquest diumenge al Líban, on competia amb l'aliança de l'oposició, liderada per Hezbol·lah, que rep el suport de l'Iran i Síria.
"És un gran dia per a la història del Líban democràtic", ha afirmat Hariri davant els seus partidaris, als quals ha felicitat per haver ajudat a "obtenir la llibertat i la democràcia" per al país.
Amb tot, ha subratllat que en aquests comicis no hi ha "vencedor ni vençut perquè només el Líban i la democràcia són els vencedors".
Per la seva banda, el grup xiïta de Hezbol·lah ha reconegut la derrota als comicis, els primers que se celebren en una sola jornada, i ha instat els guanyadors, el partit de les Forces del 14 de Març, a formar un govern de coalició.
Mitjans locals han dit que l'actual majoria, que té el suport d'Occident i dels països àrabs moderats, ha obtingut uns 70 escons, mentre que l'oposició, que rep el suport de Síria i l'Iran, n'ha aconseguit 58.
El Parlament libanès compta amb 128 escons, 64 destinats als membres de la comunitat cristiana i els altres 64 als de la comunitat musulmana.
www.avui.cat
Tan de bo serveixi d'alguna cosa.
dimecres, 3 de juny del 2009
Bin Laden diu en un nou missatge que Obama i Bush han plantat "la llavor de l'odi i la venjança" contra els EUA
Al-Jazira difon un nou missatge gravat el mateix dia que Obama inicia la seva gira pel Pròxim Orient
El líder de la xarxa Al-Qaida, Ossama bin Laden, ha afirmat en un nou missatge gravat que l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu antecessor, George W. Bush, han "plantat les llavors de l'odi i la venjança contra els Estats Units", segons ha informat la cadena de televisió àrab Al-Jazira.
Aquest document s'ha difós el mateix dia que Obama aterrava a l'Aràbia Saudita, primera parada de l'esperada gira pel Pròxim Orient.
L'avió presidencial ha aterrat a l'aeroport de Riad, on ha estat rebut pel rei Abdal·lah. Amb el monarca saudita, Barack Obama té previst mantenir-hi una reunió per parlar sobre el conflicte entre israelians i palestins, sobre l'Iran i també sobre els preus del petroli, entre altres qüestions.
La visita més esperada serà, però, la que farà demà dijous a Egipte. En el discurs que pronunciarà a la Universitat del Caire s'espera que llanci un missatge de reconciliació i apropament amb el món musulmà.
Segons el govern nord-americà, Obama vol incidir en els interessos comuns dels Estats Units i les comunitats musulmanes i proposar noves àrees de col·laboració basades en el respecte mutu.
www.avui.cat
El líder de la xarxa Al-Qaida, Ossama bin Laden, ha afirmat en un nou missatge gravat que l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu antecessor, George W. Bush, han "plantat les llavors de l'odi i la venjança contra els Estats Units", segons ha informat la cadena de televisió àrab Al-Jazira.
Aquest document s'ha difós el mateix dia que Obama aterrava a l'Aràbia Saudita, primera parada de l'esperada gira pel Pròxim Orient.
L'avió presidencial ha aterrat a l'aeroport de Riad, on ha estat rebut pel rei Abdal·lah. Amb el monarca saudita, Barack Obama té previst mantenir-hi una reunió per parlar sobre el conflicte entre israelians i palestins, sobre l'Iran i també sobre els preus del petroli, entre altres qüestions.
La visita més esperada serà, però, la que farà demà dijous a Egipte. En el discurs que pronunciarà a la Universitat del Caire s'espera que llanci un missatge de reconciliació i apropament amb el món musulmà.
Segons el govern nord-americà, Obama vol incidir en els interessos comuns dels Estats Units i les comunitats musulmanes i proposar noves àrees de col·laboració basades en el respecte mutu.
www.avui.cat
diumenge, 31 de maig del 2009
Atemptat suïcida en una comissaria de Lahore amb un mínim de 23 morts i 250 ferits
Un vehicle carregat amb explosius ha destruït completament una comissaria de policia del centre de Lahore, a l'est del país
Un mínim de 23 persones han mort i 250 han resultat ferides com a conseqüència d'un atemptat suïcida amb bomba perpetrat aquest dimecres al voltant d'una comissaria de policia de la ciutat pakistanesa de Lahore. No obstant, el nombre de víctimes encara és confús.
L'autor de l'atemptat ha fet detonar la càrrega explosiva en el moment en què intentava forçar, al volant d'un automòbil, l'entrada a la comissaria. "Han estat traslladats set cadàvers a l'hospital i 126 persones han resultat ferides", ha declarat el doctor Humaira, metge d'un dels principals hospitals de la ciutat.
El portaveu de la policia Nayyab Haider ha explicat que la "forta" bomba "ha fet malbé diversos edificis i cotxes i ha destrossat finestres". Alguns testimonis apunten que després de l'explosió s'han sentit trets, però ni tan sols eren capaços de distingir qui els estava fent.
www.avui.cat
diumenge, 24 de maig del 2009
Els 11 del Raval
VÍDEO
Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants. Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.
El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.
Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants. Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.
El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.
dimarts, 12 de maig del 2009
Bin Laden, el terrorisme dels rics. Per Pilar Rahola.
Vaig estar contra la guerra de L'Iraq, m'alegro de la caiguda del PP i Bush no és el meu polític preferit.
Fetes les oportunes presentacions, que bé coneixen els meus lectors assidus, la resta de l'anàlisi que plantejo no s'acosta per res al pensament políticament correcte que regna gairebé de forma única.
Especialment si es planteja des de les veus més compromeses de l'esquerra. Parlo de Madrid, certament. Parlo després d'haver fet meva la cançó de Sabina -"Jo em baixo en Atocha."- i respirar el dolor profund amb que la mort esgarrapa les parets de l'ànima. Però no parlo des del dolor, perquè són temps per a tenir el cor calent però el cervell fred, i el que diguem sobre el que ens està ocorrent, no pot ser poesia del duel (per molt que estimem a la poesia i estiguem de duel), ni pancarta de la indignació. Hem de reflexionar des de la prosa de les dades i des de la més absoluta maduresa democràtica. Amb aquesta voluntat, doncs, expresso la meva desmentit a alguns dels llocs comuns que aquests dies intenten explicar l'atemptat d'Al-Qaeda.
Primer, s'està instal·lant la idea que el terrorisme islàmic és la rebel·lió dels pobres contra l'abús del món ric. D'alguna forma, doncs, es tractaria d'una espècie de conseqüència de les nostres moltes culpes. Molts s'han expressat així aquests dies. I, no obstant això, la realitat és ben distinta.
El repte contra la democràcia i contra la modernitat que ha iniciat des de fa anys l'integrisme islàmic -aquests dies es complix el 12 aniversari de l'atemptat contra l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires, que va destruir l'edifici, el geriàtric, el convent i l'església, i que va matar a 29 persones-, no té gens que veure amb la pobresa. Els sembla que s'estan rebel·lant els pobles de l'Àfrica destruïda? Coneixen terrorisme islàmic en Burkina Fasso? Estem davant un fenomen ideològic totalitari alimentat econòmicament per elites immensament riques, profusament fanàtiques +i feroçment antioccidentales.
Ni Bin Laden és una hermanita dels pobres, ni els països còmplices amb el terrorisme islàmic es conten entre els més marginals, ni gens del que està ocorrent té a veure amb el desig d'un món millor. Posem, doncs, les coses en el seu lloc: les bombes integristes estan pensades per a destruir la llibertat, no per a repartir-la. Per a conduir el món cap a la antimodernidad, no per a fer-lo més democràtic. Per a mantenir la gent en l'odi i el fanatisme, i no per a emancipar-la. No és una rebel·lió, és una croada ideològica totalitària, com ho van anar en el seu moment el nazisme i el estalinismo, de base nihilista (menjo tots els totalitarismes), i emparada en l'enorme riquesa de les elites i els Estats que les financen. + Segundo. Existeix la culpa àrab. Ho dic perquè en el necessari exercici d'autocrítica que ens fem, i en la pràctica del nostre esport nacional, el antiamericanismo, mai tenim temps de parlar d'aquesta notable culpa.
Un dels fets més insultantes que he escoltat ha estat, per exemple, el suport explícit del rei del Marroc contra el terrorisme. No dubto de les seves bones intencions. Però, quan un dirigent àrab és un dels homes més rics del món, manté a la seva població en una pobresa infame, permet les màfies assassines de la immigració il·legal, sustenta part de la seva economia social en aquesta misèria i no fa gens per a construir un sistema democràtic, caldrà respondre-li amb el títol del llibre de Raymond Carver: de quina parla quan diu que parla de lluitar contra el terrorisme?
I, si anem més enllà, de què ha servit, durant 50 anys, el petroli? Ha servit per a crear societats cultes, lliures i democràtiques? Ha servit per a modernitzar i reequilibrar socialment la zona? En mans de dictadors fanàtics i monarquies feixistes, solament ha servit per a consolidar els plantejaments més retrògrads, privar als ciutadans d'estructuris socials justes, esclavitzar fins al deliri a les seves dones i practicar una política medieval amb tecnologia d'última generació.
La antimodernidad amb mòbil via satèl·lit. I les madrazas coránicas, on durant anys s'eduquen als nens en contra dels valors de la llibertat? Quants militants radicals sortiran de les més de 5.000 madrazas coránicas que existeixen, per exemple, en el Pakistan? Quina societat de futur s'està construint en l'educació integrista fanàtica de les escoles del Sudan? Què paga el petrodólar? Paga a favor de la il·lustració, a favor de la democràcia, a favor d'una cultura de la pau? Utilitza l'Islam per a crear ciutadans lliures? O ho usa perversament per a destruir-los?
I encara més, què diem de la implicació d'alguns països de la zona en el finançament del terrorisme? Provats els xecs de Saddam a favor dels suïcides palestins. Provada la implicació de l'ambaixada d'Iran en l'atemptat de Amia, a Buenos Aires, on van morir 85 persones, i provat el seu suport logístic i financer al grup terrorista Hamás. Provades les implicacions de Síria en el terrorisme de Hezbollah en Terra Santa. I, d'on eren els organitzadors del 11-S, sinó fonamentalment d'Aràbia Saudita? No té el wahabismo reinante gens que veure amb el finançament del terrorisme? Parlem dels milers de morts en la croada islàmica del Sudan? Què vull dir, amb tot això?
Que estem davant una globalització del terrorisme islàmic, perquè estomas davant desenes de països del món islàmic que, lluny de crear societats de la llibertat, mantenen i esclavitzen als seus ciutadans en el més pur dels fanatismes, sobretodo perquè la millor garantia per a continuar tiranizándoles, és creant odis, intoleràncies i profundes ignoràncies.
La primera arma de destrucció massiva de l'Islam té a veure amb la falta de llibertat, amb la cultura feixista dels seus dirigents, amb l'ús pervers de Déu i amb la negació de crear una societat de la tolerància. I repeteixo el que he escrit sovint: les primera víctimes de l'integrisme islàmic són els ciutadans de religió musulmana. Com el primer enemic de la causa palestina és la ideologia nihilista que ensenya als nens a estimar la mort.
Aquesta setmana van aconseguir detenir a un nen de deu anys amb una bomba: això no surt en els telediaris. L'integrisme és l'enemic de l'Islam. Però, pel camí de l'autodestrucció, mata i ens mata.
Tercer, el xantatge terrorista. Creo que la guerra va ser un disbarat, perquè és evident que no es combat així al terrorisme. I això afegint, sense dubtar-lo, que el món està millor sense el règim de Saddam. Però també és cert que aquest repte totalitari ve des de lluny. La fatua de Bin Laden és del 96. L'atemptat del 11-S es va començar a preparar en el 92, en plens acords d'Oslo. De quan va ser la condemna a mort a Salman Rushdie?
I si parlem del gran libertador de Persia, el ayatollah Khomeini, que per cert visitaven en el seu exili de París molts il·lustres de l'esquerra europea? Els senyals fa molts anys que ens arriben. Però nosaltres hem estat fent la migdiada, hem reduït tots els problemes del món a l'odi antiamericano, hem perdonat la vida a tots els dictadors àrabs, hem minimitzat al terrorisme palestí (alimentant-lo amb el nostre paternalisme), i hem arribat a creure que, si ens portàvem bé, no ens arribaria. Com si la nostra vida depengués del contentito que deixéssim a Bin Laden. No hem entès gens.
I no estic segur que, després de Madrid, finalment ho entenguem. Deia a Miami, quatre hores abans de l'atemptat, en una conferència sobre el tema: "Què ens fa falta a Europa per a entendre el que ocorre? Un atemptat a París, a Londres, a Madrid?" Haver estat profètica em causa profund dolor i profunda ira.
Finalment, la vergonya de la solidaritat selectiva. No tots els morts ens dolen, ni tots els assassins ens ho semblen. La mateixa ideologia nihilista que mata a Moscou, en el centre de Buenos Aires, en el tren de Madrid i en la discoteca de Bali, mata en un autobús de Jerusalem.
També forma part de la nostra culpa no plorar a aquests morts i minimitzar als seus assassins. El terrorisme integrista no és amic de cap causa, sinó el vampir de totes elles. S'alimenta d'elles, les seca i les destruïx. Perquè és una ideologia de mort. Madrid ens diu tot això. Sabrem escoltar-li?
Per Pilar Rahola
font: eurabia
dilluns, 27 d’abril del 2009
Amenaça Al-Qaeda amb matar a ostatge britànic
Per: AP/CAIRO, Egipte.
Un ostatge britànic en poder del Qaida a en el nord de Africa podria ser executat si Londres no deixa en llibertat a un predicador radical, va advertir el grup el diumenge.
Una declaració col·locada en un lloc cibernètic islamista va dir que el grup executarà a un turista britànic a qui va segrestar al gener, si el predicador islamista Abu Qatada no surt en llibertat dintre de 20 dies.
Abu Qatada, un palestí-jordà, va ser empresonat a Gran Bretanya en 2002 acusat de tenir relacions amb grups radicals però va sortir en llibertat en 2005. Va tornar a ser arrestat i encara segueix pendent la seva deportació a Jordània, on la hi havia condemnat en absència a cadena perpètua. + Els tribunals britànics de menor instància van dir que no podien deportar-lo per temor que fos torturat però la càmera dels Lores va fallar que no havia prova que existís un veritable risc.
Quatre turistes, entre ells dos suïssos, una alemanya i un britànic, van ser segrestats per pistolers el 22 de gener en Niger, va informar la seva agència de turisme.
Dos dels turistes, un dels suïssos i l'alemanya, van ser deixats en llibertat el dimecres juntament amb un diplomàtic canadenc que va ser segrestat amb el seu assistent. Els segrestadors van dir que aquests van ser canviats per quatre dels seus combatents presos.
Actualment són dos els captius: un britànic i un suís.
El grup al Qaida que opera en Africa del nord, conegut com AQMI per les seves sigles en francès, té seu a Algèria. El grup es va adherir a la cadena terrorista de Osama bin Laden en 2006 i cada mes perpetra explosions o emboscades.
http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/429881.amenaza-al-qaeda-con-matar-a-rehen-britanico.html
diumenge, 26 d’abril del 2009
divendres, 24 d’abril del 2009
AL COR DEL TERROR
"Al cor del terror"
Diumenge 26 d'abril a les 21:45, el programa "30 Minuts" aborda un dels grans reptes en matèria de política exterior de la presidencia d'Obama i del conjunt de la comunitat internacional: el terror islamista. I des del seu principal bastió, la zona tribal entre el Pakistan i l'Afganistan
La força d'aquests grups i la ideologia islàmica que comparteixen han contribuït a portar el Pakistan a frec de convertir-se en un estat fracassat, a més d'un estat dotat d'armes nuclears. La complexa teranyina de militants amenaça d'abocar el Pakistan a una guerra civil que malbarataria esforços a l'Afganistan i desestabilitzaria tota la regió. El president dels Estats Units, Barack Obama, es va referir a aquesta amenaça durant la campanya electoral, i va demanar una ràpida injecció de talent militar i recursos a la regió, lluny de l'Iraq, per tal de derrotar aquella amenaça. Aquesta és una qüestió que definirà la seva presidència des dels primers dies.
Des d'aquestes zones tribals fins a Kabul i Islamabad, Jane Corbin, la premiada corresponsal del programa "Panorama" de la BBC, torna a la regió per preguntar-se si Occident té cap possibilitat de derrotar els militants i a la vegada prevenir la implosió del Pakistan, sense intensificar més la guerra a l'Afganistan.
El seu ventall d'entrevistes inclou terroristes suïcides pakistanesos empresonats a Kabul, líders militants islàmics dins de les zones tribals, comandants nord-americans a l'Afganistan i el flamant president del Pakistan, Asif Zardari. Corbin examina si els recents raids aeris i bombardejos nord-americans al Pakistan representen una amenaça per alienar encara més la població pakistanesa i reforçar la posició dels militants. ¿És possible derrotar mai Al-Qaeda i els talibans d'aquesta manera?
Corbin visita les forces nord-americanes que lluiten contra els talibans afganesos en bases remotes a l'Afganistan oriental, i també l'exèrcit pakistanès que lluita amb els seus talibans indígenes a les zones tribals, i parla amb la policia pakistanesa que busca simpatitzants dels militants en algunes de les ciutats més grans del país, Karachi i Lahore. El programa explora els bastions d'aquesta nova militància, on arriben voluntaris de terres tan llunyanes com el Regne Unit per aprendre les tècniques a les cèl·lules d'Al-Qaeda que operen dins del país. El programa intenta establir, mitjançant entrevistes amb terroristes suïcides capturats recentment a l'Afganistan, quants joves pakistanesos van acabar sent reclutats a l'altra banda de la frontera per mitjà de les famílies, les madrasses i els mul·làs locals. Corbin, finalment, comprova si el govern pakistanès, deteriorat per la fallida econòmica i els atacs terroristes, com la recent bomba a l'hotel Marriott, és capaç seriosament de confrontar els grups islàmics que ja amenacen de fracturar l'exèrcit del país i la seva gent.
Un reportatge de: Jane Corbin. Panorama BBC
dissabte, 18 d’abril del 2009
Israel stands ready to bomb Iran's nuclear sites
The Israeli military is preparing itself to launch a massive aerial assault on Iran's nuclear facilities within days of being given the go-ahead by its new government.
Among the steps taken to ready Israeli forces for what would be a risky raid requiring pinpoint aerial strikes are the acquisition of three Airborne Warning and Control (AWAC) aircraft and regional missions to simulate the attack.
Two nationwide civil defence drills will help to prepare the public for the retaliation that Israel could face.
“Israel wants to know that if its forces were given the green light they could strike at Iran in a matter of days, even hours. They are making preparations on every level for this eventuality. The message to Iran is that the threat is not just words,” one senior defence official told The Times.
Related Links
ANALYSIS: Same facts, different viewpoints
Iran opens first nuclear fuel production facility
Only Obama can save Iran from Israel
Officials believe that Israel could be required to hit more than a dozen targets, including moving convoys. The sites include Natanz, where thousands of centrifuges produce enriched uranium; Esfahan, where 250 tonnes of gas is stored in tunnels; and Arak, where a heavy water reactor produces plutonium.
The distance from Israel to at least one of the sites is more than 870 miles, a distance that the Israeli force practised covering in a training exercise last year that involved F15 and F16 jets, helicopters and refuelling tankers.
The possible Israeli strike on Iran has drawn comparisons to its attack on the Osirak nuclear facility near Baghdad in 1981. That strike, which destroyed the facility in under 100 seconds, was completed without Israeli losses and checked Iraqi ambitions for a nuclear weapons programme.
“We would not make the threat [against Iran] without the force to back it. There has been a recent move, a number of on-the-ground preparations, that indicate Israel's willingness to act,” said another official from Israel's intelligence community.
He added that it was unlikely that Israel would carry out the attack without receiving at least tacit approval from America, which has struck a more reconciliatory tone in dealing with Iran under its new administration.
An Israeli attack on Iran would entail flying over Jordanian and Iraqi airspace, where US forces have a strong presence.
Ephraim Kam, the deputy director of the Institute for National Security Studies, said it was unlikely that the Americans would approve an attack.
“The American defence establishment is unsure that the operation will be successful. And the results of the operation would only delay Iran's programme by two to four years,” he said.
A visit by President Obama to Israel in June is expected to coincide with the national elections in Iran — timing that would allow the US Administration to re-evaluate diplomatic resolutions with Iran before hearing the Israeli position.
“Many of the leaks or statements made by Israeli leaders and military commanders are meant for deterrence. The message is that if [the international community] is unable to solve the problem they need to take into account that we will solve it our way,” Mr Kam said.
Among recent preparations by the airforce was the Israeli attack of a weapons convoy in Sudan bound for militants in the Gaza Strip.
“Sudan was practice for the Israeli forces on a long-range attack,” Ronen Bergman, the author of The Secret War with Iran, said. “They wanted to see how they handled the transfer of information, hitting a moving target ... In that sense it was a rehearsal.”
Israel has made public its intention to hold the largest-ever nationwide drill next month.
Colonel Hilik Sofer told Haaretz, a daily Israeli newspaper, that the drill would “train for a reality in which during war missiles can fall on any part of the country without warning ... We want the citizens to understand that war can happen tomorrow morning”.
Israel will conduct an exercise with US forces to test the ability of Arrow, its US-funded missile defence system. The exercise would test whether the system could intercept missiles launched at Israel.
“Israel has made it clear that it will not tolerate the threat of a nuclear Iran. According to Israeli Intelligence they will have the bomb within two years ... Once they have a bomb it will be too late, and Israel will have no choice to strike — with or without America,” an official from the Israeli Defence Ministry said.
http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/middle_east/article6115903.ece
divendres, 10 d’abril del 2009
Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica
El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola.
En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'.
L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'.
'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar.
Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'.
'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar.
Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948.
[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/
En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'.
L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'.
'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar.
Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'.
'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar.
Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948.
[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/
dilluns, 6 d’abril del 2009
"LES NOSTRES BOMBES ATÒMIQUES SÓN ELS NOSTRES FILLS!"
Després dels bombardejos de Gaza, milers de dones palestines compleixen un deure que consideren patriòtic: quedar-se embarassades.
Entrevista a Zeinab el Ghunaimi, advocada palestina en Gaza que assisteix a dones sense recursos + Tinc 56 anys i m'assec més útil que mai: ajudem a moltíssimes dones. Vaig néixer en Palestina i viu en Gaza, avui un camp de concentració. Només he tingut una filla, perquè no vaig voler tenir més fills que naixessin presoners. Col·laboro amb la Fundació Alfonso Comín
* "Nostra bomba atòmica són els nostres fills"
* Per cada palestí mort per les bombes israelianes, elles tindran dos fills.
- No és una destinació feliç el d'aquests nens.
Aquesta és la nostra bomba atòmica: la demografia. Els israelians tenen la seva, però les nostres bombes són els nostres fills.
- Té xifres?
La nostra taxa de maternitat és del 5,6, gairebé sis fills per mare palestina, però jo, que treballo sobre el terreny en Gaza amb centenars de dones palestines, sé que aquest percentatge està augmentant després de la invasió israeliana.
- Crec recordar que la natalitat d'Israel és també elevada.
És alta per a tractar-se d'un país industrialitzat: els israelians tenen un terme mitjà de 2,7 fills per família.
- Doncs vostè només té una filla.
Perquè, malgrat ésser d'una família de refugiats, vaig escapar de la condemna israeliana al subdesenvolupament i la ignorància. El meu pare era mestre d'escola de la Unrwa, l'organització de l'ONU que ajuda als refugiats palestins i ens va ajudar a arribar a la universitat.
- On va anar a la universitat?
Jo vaig poder anar A la Universitat del Caire, com les meves tres germanes, i vaig estudiar Dret, i al tornar A Gaza vaig ser a la presó dues vegades per col·laborar en la resistència contra l'ocupació israeliana, però també vaig veure món i vaig estar en la conferència de pau de Suècia, i sempre que puc surto de Gaza.
- Ara ha pogut.
En realitat, no he pogut: les autoritats israelianes no m'han donat permís per a sortir de Gaza i venir aquí a Barcelona per a la Fundació Alfonso Comín, (Estrany viatge tenint en compte que La Fundació Alfonso Comín denuncia l'explotació infantil) però he assolit burlar el seu control.
- Com?
Comprendrà que no li doni detalls perquè els publiqui i no pugui tornar a sortir.
- I què va descobrir en els seus viatges?
A poc a poc em vaig fer conscient que no podia condemnar als meus possibles fills - éssers humans-a viure en la ratera que és avui el camp de concentració de Gaza.
- Hi ha més palestins que pensin així?
Sí, i aquesta és una paradoxa que posa en evidència el cruel absurd que vivim. Els de la diàspora i els refugiats que, malgrat tot, han pogut accedir conjumina educació universitària són els quals tenen menys fills.
- El fill és el pla de pensions del pobre.
Així que si Israel, en comptes de tancar-nos en bantustanes, ens hagués donat possibilitats de prosperar, avui els palestins no tindríem aquesta bomba demogràfica que torba el somni dels israelians.
- N0serien ara molts i damunt millor educats?
Jo li puc parlar per mi mateixa i pels palestins universitaris i amb millor nivell socioeconòmic que conec: tots estan per sota de la mitjana de fills per família palestina: tenen un, dos o tres com a molt.
- Arafat ja citava els úters com arma.
Era tradició quan algun refugiat aconseguia tornar A Palestina que, per a celebrar-lo, la parella tingués un fill.
- La seva filla pensa ser mamà nombrosa?
La meva filla es va casar en Dubái...
- Sembla unes bones noces, enhorabona.
Gràcies, però les autoritats israelianes no em van deixar sortir per a anar a la cerimònia.
- Quin tipus de problemes troba quan assisteix a les dones palestines?
Divorcis, herències, custòdies, tot tipus de problemes legals.
- Els països àrabs tenen fama de masclisme contumas i legalitzat.
És cert que la societat patriarcal agrària àrab i el seu dret tribal no donaven a la dona un tracte igualitari, però la societat palestina ha avançat malgrat l'ocupació i estem millorant aquest dret.
- No enveja la igualtat de les israelianes?
En les universitats palestines som majoria les dones, i també en la universitat islàmica de Hamas. Jo vaig participar ja en el primer govern de la ANP i assolim introduir quotes femenines obligatòries en el govern. Avui tenim a Palestina dones jutges i alts càrrecs i ministres.
- Quines corrupte era el seu govern de la ANP!
La corrupció va existir - és cert i ho admeto i paguem un alt preu per ella. Aquesta corrupció amb la complicitat israeliana per a dividir-nos va propiciar l'aparició de Hamas, però tornarem a estar units.
- Fa poc, vostès els palestins solucionaven les seves diferències a tir net.
Estem aprenent: quan Israel va envair Gaza morien palestins de Hamas i del Fatah, nens i majors... Això ens uneix.
- Israel els va envair per a defensar-se.
No sóc partidària de Hamas ni de bon tros, però no admeto que es ratlli de terrorisme a la resistència contra l'ocupació.
- Hamas aplica la charia: no sembla molt progressista per a les dones.
És cert que existeix aquest projecte, que ens duria a reculades com que el càstig per a un robatori sigui la amputación de les mans, però estic convençuda que evitarem aquests extrems amb un gran pacte palestí.
- Com és el divorci en Palestina?
Per a l'home és suficient amb dir a la seva esposa: "Estàs divorciada". La dona necessita un procés. Treballem per a reformar aquests extrems. He assolit, per exemple, que la policia obligués a un divorciat a pagar la manutenció.
Zeinab, resistent veterana, sap molt bé quin és la taxa de natalitat exacta dels palestins de Gaza: és el seu passaport de tornada a la pàtria arravassada. I és la dada que obsessiona als estadistas israelians des que existeixen. Aquesta fe que el rellotge demogràfic corre al seu favor fa que molts palestins no apostin per un Estat propi. Així, encara que sigui acceptant ara com ara el apartheid israelià, canviarien el concepte clàssic de "lluita de resistència a l'ocupació estrangera" a l'algeriana pel sud-africà de "lluita perquè tots els habitants del país tinguin dret a vot". Aquesta va ser l'estratègia que va donar la victòria a Mandela. El problema és que els palestins no tenen cap Mandela.
LLUÍS AMIGUET
La Vanguardia
dimecres, 1 d’abril del 2009
El president afganès, Hamid Karzai, signa un decret atemptatori contra els drets de les dones
(a la dreta).
De vergonya i d'escàndol, per qualificar-ho d'alguna manera. Hamid Karzai actual president de l'Afganistà i que es troba a Holanda per assistir a la conferència internacional dedicada al seu país per tal de coordinadar esforços per ajudar als afganesos, acaba de signar un decret que permet les violacions de les dones al si de les families, i prohibeix que les dones surtin soles de casa sense l'autorització dels seus esposos.
Peró aixó no és tot. A més, el decret de Karzai també contempla serioses limitaciones per a que les dones, joves o majors d'edat, només podran cercar feina, ir al col.legi o anar al metge amb el permís explicit dels seus marits. I ara bé el més denigrant per a la dona afganesa. La dona, l'esposa no es podrà negar a mantenir relacions sexuals quan les vulgui l'home. Un decret, baja, per penjar-lo a wather i utilitzar-lo a la primera de canvi i després buidar ben buidada la cisterna.
A quin Afganistà, doncs, es pretèn ajudar des dels fòrums internacionals?. Per una banda es combat amb canons, tropes i bombres als talibans refugiats en mig de les muntanyes frontereres entre el país i el Paquistà, per integristes i terroristes, i per l'altra es mira cap a l'altre costat davant d'aquest decret vergonyós insultant per a les dones afganeses que hauran de continuar patint l'alicació de la Sharia més cruel i esclavitzadora de la dona musulmana afganesa.
Ja han protestat energicament l'ONU i diverses organitzacions humanitàries internacionals contra el repugnant decret. La senadora Humaira Namati, membre de la Cambra Alta del Parlament Afganès, ja ha dit que aquesta llei és pitjor que quan governaben els talibans fins l'any 2001.
Callaran amb covardia i sense cap mena de vergonya els governs europeus davant d'aquesta llei?. Quinsa mena de governs ens governen?.
FONT.
De vergonya i d'escàndol, per qualificar-ho d'alguna manera. Hamid Karzai actual president de l'Afganistà i que es troba a Holanda per assistir a la conferència internacional dedicada al seu país per tal de coordinadar esforços per ajudar als afganesos, acaba de signar un decret que permet les violacions de les dones al si de les families, i prohibeix que les dones surtin soles de casa sense l'autorització dels seus esposos.
Peró aixó no és tot. A més, el decret de Karzai també contempla serioses limitaciones per a que les dones, joves o majors d'edat, només podran cercar feina, ir al col.legi o anar al metge amb el permís explicit dels seus marits. I ara bé el més denigrant per a la dona afganesa. La dona, l'esposa no es podrà negar a mantenir relacions sexuals quan les vulgui l'home. Un decret, baja, per penjar-lo a wather i utilitzar-lo a la primera de canvi i després buidar ben buidada la cisterna.
A quin Afganistà, doncs, es pretèn ajudar des dels fòrums internacionals?. Per una banda es combat amb canons, tropes i bombres als talibans refugiats en mig de les muntanyes frontereres entre el país i el Paquistà, per integristes i terroristes, i per l'altra es mira cap a l'altre costat davant d'aquest decret vergonyós insultant per a les dones afganeses que hauran de continuar patint l'alicació de la Sharia més cruel i esclavitzadora de la dona musulmana afganesa.
Ja han protestat energicament l'ONU i diverses organitzacions humanitàries internacionals contra el repugnant decret. La senadora Humaira Namati, membre de la Cambra Alta del Parlament Afganès, ja ha dit que aquesta llei és pitjor que quan governaben els talibans fins l'any 2001.
Callaran amb covardia i sense cap mena de vergonya els governs europeus davant d'aquesta llei?. Quinsa mena de governs ens governen?.
FONT.
diumenge, 29 de març del 2009
Les autoritats marroquines expulsen quatre missioners espanyols i un alemany per proselitisme
Cinc missioners estrangers --quatre espanyols i un alemany-- han estat expulsats avui del Marroc per la policia Judicial de Casablanca per fer accions de proselitisme, segons ha informat avui el ministeri de l'Interior marroquí en un comunicat recollit per l'agència de notícies estatal, MAP.
Els missioners portaven a terme una "propaganda evangèlica" al país magribí, segons el Ministeri, que no precisa la nacionalitat dels mateixos. Tot i això, l'edició digital del diari francès 'Ouest France' cita una font pròxima al cas que assegura que es tracta de quatre espanyols i un alemany.
Els quatre estrangers han estat interrogats per les autoritats per participar en "una reunió de proselitisme" en què també eren presents ciutadans marroquins, indica el comunicat, que afegeix que la policia ha confiscat del lloc de la reunió diversos llibres i cintes de vídeo en àrab, així com de diferents "objectes de culte".
FONT
Els missioners portaven a terme una "propaganda evangèlica" al país magribí, segons el Ministeri, que no precisa la nacionalitat dels mateixos. Tot i això, l'edició digital del diari francès 'Ouest France' cita una font pròxima al cas que assegura que es tracta de quatre espanyols i un alemany.
Els quatre estrangers han estat interrogats per les autoritats per participar en "una reunió de proselitisme" en què també eren presents ciutadans marroquins, indica el comunicat, que afegeix que la policia ha confiscat del lloc de la reunió diversos llibres i cintes de vídeo en àrab, així com de diferents "objectes de culte".
FONT
divendres, 20 de març del 2009
La violació, arma política?
El Periodico de Aragón (Espacio3)
L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS
(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.
En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.
Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.
Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.
La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.
Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.
L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS
(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.
En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.
Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.
Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.
La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.
Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.
Jesús Camp
Sortin de la temàtica del blog, us volem reocmenar mirar aquest vespre a TV3 21/03/2009 - 00:09
Jesus Camp
Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu".
"vull que els cristians siguin tant fanàtics com els jueus o els musulmans"
Jesus Camp
Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu".
"vull que els cristians siguin tant fanàtics com els jueus o els musulmans"
dilluns, 16 de març del 2009
Què és una mesquita?
Una mesquita no és l'equivalent d'una església, un simple lloc de culte. El paper de la mesquita ha estat expressat sense embuts ni embuts pel primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan: "Les mesquites són les nostres casernes, els minarets les nostres baionetes". La mesquita té una missió política i la principal és la de difondre l'islam. La mesquita és una fortalesa destinada a continuar la conquesta de territoris que encara no són musulmans. L'islam és imperialista i la seva missió és convertir el conjunt de la humanitat als preceptes de l'Alcorà. El paper polític de les mesquites està àmpliament demostrat: en elles es decideixen les fatwas i les intifades palestines, en elles es farguen atemptats i es dissenyen atacs contra els enemics de l'islam
Guerra Santa a l'Amèrica LLatina.
Interessant actualització del blog porucomunisme que parla sobre la relació entre l'Islam i Chaves.
dijous, 12 de març del 2009
Nosaltres serem el vostre caball de Troya.
A continuació la traducció d'unes declaracions formulades per Mohamed Sabaoui, un jove sociòleg d'origen algerià, catedràtic de la Universitat Catòlica de Lille, nacionalizado francès.
La nostra invasió pacífica en l'àmbit europeu encara no ha conclòs. Tenim la intenció d'actuar en tots els països simultàniament. ... A mesura que tenim més i més espai, seria estúpid per la nostra banda no aprofitar-nos... Nosaltres serem el vostre "Cavall de Troia".
Us heu convertit en ostatges dels drets humans que sempre esteu reclamant. Si per exemple, vosaltres us dirigíssiu a mi a Algèria o Aràbia Saudita de la manera com jo estic parlant ara, en el millor dels casos serieu detinguts en l'acte.
"Vosaltres, els francesos, no sou capaços d'imposar el respecte als nostres joves".
Per què haurien de respectar un país que es rendeix davant ells? Solament es respecta el que es tem. Quan tinguem el poder, ja no veureu a un solo àrab calar foc a un cotxe o atracar una botiga. Els àrabs saben bé com és l'implacable càstig que es mereixen en aquests casos, al lladre se li amputa la mà que ha robat.
El mateix Mohamed Sabaouri en una recent entrevista reproduïda en "Li paradoxe de Roubaix":
"Les lleis de la vostra República no se semblen a les de l'Alcorà i no han de ser
imposades als musulmans, que solament poden ser governats per la Sharia. Per tant nosaltres estem disposats a treballar per a aconseguir aquest dret que ens oferiu. Començarem per Roubaix que actualment és una ciutat musulmana amb una majoria que excedeix el 60% de la població. En les futures eleccions municipals nosaltres mobilitzarem els nostres efectius i el pròxim alcalde serà musulmà. Després negociarem amb l'Estat i la Regió i declararem Roubaix enclavi musulmà independent i imposarem la Sharia (Llei de Déu) per a tots els seus habitants.
La minoria cristiana tindrà la categoria de Dhimmis. Aquesta serà una categoria especial que podrà comprar les seves llibertats i drets per mitjà d'un impost especial.
A més anem fer tot el necessari per a convèncer-los i persuadir-los que acceptin la nostra forma de ser. Desenes de milers de francesos ja han abraçat voluntàriament l'Islam, de manera que per què no haurien de fer-lo els cristians de Roubaix?
Actualment en la universitat de Lille tenim missatgers de la fe, encarregades de convertir als roubaisiens recalcitrantes, cristians i jueus, per a convèncer-los que acceptin la nostra religió, perquè Déu així ho vol.
Si som els més forts és per que Déu així ho vol. No tenim les obligacions cristianes de donar assistència a l'orfe, al feble i al discapacitat. AL contrari, nosaltres podem i hem d'aixafar-los si constituïxen un obtacule, sobretot si són infidels.
Font: Point de Bascule
Aquestes paraules difícilment imaginables, faran sortir per fi als nostres compatriotes de la llarga dormida?. O necessitarem conèixer a la nostra pròpia terra, en el nostre entorn, els fets perpetrats pels francesos a Algèria en 1962?
Si mai tinguèssim la nostra pròpia Roubaix estic segur que tindrien la independència com a república musulmana molt abans que Catalunya com a estat europeu.
Tinguem en compte que si aquestes paraules haguessin estat pronunciades per la boca d'un catòlic, haurien provocat sens dubte una bogeria mediàtica, i el seu autor amb tota probabilitat hauria estat condemnat forçosament per "incitar a l'odi racial".
Em pregunto si per contra es pot quedar indiferent davant una manera d'expressar-se tan clara. Va dret al gra i gens de caminar per les branques, el nostre enginyós catedràtic, si que diu les veritats, encara que per això perdi les amistats, com se sol dir. Crec que és un toc d'alerta que hauria de ser pres en compte.
Tradució de: Monmar per "Islamizació d'Europa"
Roubaix és una ciutat francesa situada en el departament de Nord i la regió Nord-Pas-de-Calais. Compte actualment amb una mica menys de cent mil habitants. Ja en un mapa del segle IX es pot veure una referència a Roubaix. Llavors, la ciutat era depenent del bisbat de Tournai. La ciutat va passar de l'estatut de simple llogaret al de ciutat important sota el regnat del senyor Pierre de Roubaix en el segle XV.
En el segle XIX, Roubaix era uneixi de les capitals mundials del teixit. La seva industrialització va ser molt forta, amb nombroses fàbriques repartides per tota la ciutat. De fet, la hi va cridar fins i tot ciutat de les mil xemeneies. Avui pocs d'aquests vestigis subsisteixen, però totes les xemeneies que encara estan en peus estan protegides. ++++++++ Roubaix és el municipi de França amb la major proporció de musulmans (les xifres oposades parlen de prop d'un 50%?). Compte amb set mesquites, i dues d'elles ostenten el títol de gran mesquita.
En els últims trenta anys s'han construït més mesquites i centres d'oració per a musulmans a França, que temples catòlics en l'últim segle. El país gal compte ja amb 2.150 mesquites, gairebé el mateix nombre que Istanbul, la major ciutat de Turquia.
I el ritme és progressiu. "La població musulmana en la Unió Europea creix un milió de persones a l'any, pel que, a aquest ritme, la UE tindria almenys 40 milions de musulmans en 2025. França és el país amb major percentatge de seguidors de l'Islam: un 10 per cent", agrega la publicació Alba. Una dada il·lustrativa: entre el 60 i el 70% dels presos francesos són musulmans. "Europa s'islamitza cada vegada més i França està per davant en la carrera", afegix Alba. I Espanya no es queda ressagada.
fonts: Wikipedia i eurabia.
La nostra invasió pacífica en l'àmbit europeu encara no ha conclòs. Tenim la intenció d'actuar en tots els països simultàniament. ... A mesura que tenim més i més espai, seria estúpid per la nostra banda no aprofitar-nos... Nosaltres serem el vostre "Cavall de Troia".
Us heu convertit en ostatges dels drets humans que sempre esteu reclamant. Si per exemple, vosaltres us dirigíssiu a mi a Algèria o Aràbia Saudita de la manera com jo estic parlant ara, en el millor dels casos serieu detinguts en l'acte.
"Vosaltres, els francesos, no sou capaços d'imposar el respecte als nostres joves".
Per què haurien de respectar un país que es rendeix davant ells? Solament es respecta el que es tem. Quan tinguem el poder, ja no veureu a un solo àrab calar foc a un cotxe o atracar una botiga. Els àrabs saben bé com és l'implacable càstig que es mereixen en aquests casos, al lladre se li amputa la mà que ha robat.
El mateix Mohamed Sabaouri en una recent entrevista reproduïda en "Li paradoxe de Roubaix":
"Les lleis de la vostra República no se semblen a les de l'Alcorà i no han de ser
imposades als musulmans, que solament poden ser governats per la Sharia. Per tant nosaltres estem disposats a treballar per a aconseguir aquest dret que ens oferiu. Començarem per Roubaix que actualment és una ciutat musulmana amb una majoria que excedeix el 60% de la població. En les futures eleccions municipals nosaltres mobilitzarem els nostres efectius i el pròxim alcalde serà musulmà. Després negociarem amb l'Estat i la Regió i declararem Roubaix enclavi musulmà independent i imposarem la Sharia (Llei de Déu) per a tots els seus habitants. La minoria cristiana tindrà la categoria de Dhimmis. Aquesta serà una categoria especial que podrà comprar les seves llibertats i drets per mitjà d'un impost especial.
A més anem fer tot el necessari per a convèncer-los i persuadir-los que acceptin la nostra forma de ser. Desenes de milers de francesos ja han abraçat voluntàriament l'Islam, de manera que per què no haurien de fer-lo els cristians de Roubaix?
Actualment en la universitat de Lille tenim missatgers de la fe, encarregades de convertir als roubaisiens recalcitrantes, cristians i jueus, per a convèncer-los que acceptin la nostra religió, perquè Déu així ho vol.
Si som els més forts és per que Déu així ho vol. No tenim les obligacions cristianes de donar assistència a l'orfe, al feble i al discapacitat. AL contrari, nosaltres podem i hem d'aixafar-los si constituïxen un obtacule, sobretot si són infidels.
Font: Point de Bascule
Aquestes paraules difícilment imaginables, faran sortir per fi als nostres compatriotes de la llarga dormida?. O necessitarem conèixer a la nostra pròpia terra, en el nostre entorn, els fets perpetrats pels francesos a Algèria en 1962?
Si mai tinguèssim la nostra pròpia Roubaix estic segur que tindrien la independència com a república musulmana molt abans que Catalunya com a estat europeu.
Tinguem en compte que si aquestes paraules haguessin estat pronunciades per la boca d'un catòlic, haurien provocat sens dubte una bogeria mediàtica, i el seu autor amb tota probabilitat hauria estat condemnat forçosament per "incitar a l'odi racial".
Em pregunto si per contra es pot quedar indiferent davant una manera d'expressar-se tan clara. Va dret al gra i gens de caminar per les branques, el nostre enginyós catedràtic, si que diu les veritats, encara que per això perdi les amistats, com se sol dir. Crec que és un toc d'alerta que hauria de ser pres en compte.
Tradució de: Monmar per "Islamizació d'Europa"
Roubaix és una ciutat francesa situada en el departament de Nord i la regió Nord-Pas-de-Calais. Compte actualment amb una mica menys de cent mil habitants. Ja en un mapa del segle IX es pot veure una referència a Roubaix. Llavors, la ciutat era depenent del bisbat de Tournai. La ciutat va passar de l'estatut de simple llogaret al de ciutat important sota el regnat del senyor Pierre de Roubaix en el segle XV.
En el segle XIX, Roubaix era uneixi de les capitals mundials del teixit. La seva industrialització va ser molt forta, amb nombroses fàbriques repartides per tota la ciutat. De fet, la hi va cridar fins i tot ciutat de les mil xemeneies. Avui pocs d'aquests vestigis subsisteixen, però totes les xemeneies que encara estan en peus estan protegides. ++++++++ Roubaix és el municipi de França amb la major proporció de musulmans (les xifres oposades parlen de prop d'un 50%?). Compte amb set mesquites, i dues d'elles ostenten el títol de gran mesquita.
En els últims trenta anys s'han construït més mesquites i centres d'oració per a musulmans a França, que temples catòlics en l'últim segle. El país gal compte ja amb 2.150 mesquites, gairebé el mateix nombre que Istanbul, la major ciutat de Turquia.
I el ritme és progressiu. "La població musulmana en la Unió Europea creix un milió de persones a l'any, pel que, a aquest ritme, la UE tindria almenys 40 milions de musulmans en 2025. França és el país amb major percentatge de seguidors de l'Islam: un 10 per cent", agrega la publicació Alba. Una dada il·lustrativa: entre el 60 i el 70% dels presos francesos són musulmans. "Europa s'islamitza cada vegada més i França està per davant en la carrera", afegix Alba. I Espanya no es queda ressagada.
fonts: Wikipedia i eurabia.
dimecres, 11 de març del 2009
Els espanyols subestimen al cap de cinc anys el risc d'un altre 11-M
• La retirada de l'Iraq va calmar la inquietud ciutadana, però experts avisen que el perill persisteix
• Serveis secrets europeus, asiàtics i dels Estats Units lluiten a Catalunya contra grups gihadistes
Tot i que la majoria dels països occidentals consideren el terrorisme islamista la gran amenaça del segle XXI, els espanyols sembla que han oblidat, cinc anys després de patir l'atemptat més important a Europa, que Espanya és objectiu preferent dels gihadistes. Segons les enquestes, a bona part dels ciutadans els atemoreix més un atemptat d'ETA que un altre atac del terrorisme internacional. No obstant, tots els especialistes consultats estimen que el risc que es torni a produir un atac islamista en territori espanyol és fins i tot més alt que el 2004, tot i que les forces de seguretat estan ara més previngudes que llavors.
L'últim baròmetre del Reial Institut Elcano, de desembre del 2008, reflecteix que, encara que la majoria dels espanyols consideren igual d'amenaçador el terrorisme etarra que l'islamista, el 27% percep ETA com el principal risc, enfront de l'11% que cita el fenomen gihadista. Aquestes dades confirmen la tendència reflectida en anteriors sondejos, segons la qual els espanyols, amb el pas del temps, han deixant enrere la seva por d'un nou 11-M.
No obstant, la societat no ha estat mai gaire conscient del risc creixent que comporten Al-Qaida i les seves múltiples franquícies. Un fet que també posen de manifest les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què és irrellevant la xifra d'entrevistats que ho esmenten com un dels grans problemes del país.
LES CAUSES
L'autor del baròmetre de l'Institut Elcano, Javier Noya, atribueix aquesta percepció al fet que l'11-M "es va viure com una cosa excepcional, lligada a la presència de militars espanyols a l'Iraq", de manera que, una vegada retirades les tropes, "ha deixat de ser motiu d'inquietud". En canvi, l'actual presència d'Espanya a l'Afganistan, segons aquest especialista, no genera controvèrsia política ni debat en els mitjans excepte en comptades ocasions i, per això, els ciutadans no tenen por que pugui comportar un nou atac islamista a Espanya. Al contrari, la contínua presència d'ETA en el discurs polític i l'elevadíssim rebuig que les seves accions susciten en l'opinió pública provoquen, segons Noya, que els espanyols hagin interioritzat la seva amenaça.
ELS ESPECIALISTES
No obstant, els experts i fins i tot el mateix Govern no tenen cap dubte sobre quin és l'enemic que resulta més perillós. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha advertit en multitud d'ocasions que Espanya continua en el punt de mira de totes les xarxes vinculades a Al-Qaida. I, segons el director del Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI), Alberto Saiz, l'amenaça és més gran que el 2004 perquè, tot i que el nombre de policies que la prevenen ha passat de 100 a 1.300, Espanya és "escenari d'activitats" de tots els grups terroristes que actuen a Europa, a més de ser "objectiu d'amenaça a les webs gihadistes". Com posa de manifest un agent, "Espanya està en primera línia del front". Només a Catalunya, segons l'analista del Centre d'Estudis Estratègics David Bajona, hi treballen, a banda de serveis secrets europeus, espies procedents del Pakistan, l'Índia, Israel, el Marroc i els EUA.
Javier Jordán, professor de la Universitat de Granada i expert en terrorisme internacional, subratlla, per la seva banda, que les forces de seguretat han arrestat des de l'11-M més de 370 persones i han desbaratat set plans de nous atemptats. "Algun bastant incipient", apunta en al.lusió al propòsit de posar bombes al transport públic de Barcelona de la cèl.lula desarticulada el gener del 2008. "Això demostra, sense intenció de ser alarmista, que l'amenaça almenys persisteix", conclou Jordán.
LES ORDRES Aquest expert comenta a més que, encara que la matança de Madrid va ser perpetrada per unes cèl.lules que es consideren independents del gihad internacional, moltes de les temptatives posteriors eren encàrrecs directes d'Al-Qaida. L'analista de Defensa Jorge Aspizua afegeix que la crisi pot afavorir la captació d'adeptes, ja que milers d'immigrants musulmans desocupats busquen una sortida a la seva precària situació.
Segons Aspizua, l'amenaça més immediata la constitueix la pròxima visita a Espanya del president de l'Índia. A més, assegura, s'ha estès certa por entre els agents que treballen infiltrats en les xarxes islamistes que actuïn en contra seu amb violència si els desemmascaren, com ha passat en altres països.
Pel que fa a les possibles mesures a adoptar, els experts proposen la creació d'una fiscalia especialitzada, ampliar el delicte d'apologia del terrorisme i, sobretot, prevenir la radicalització dels musulmans a Espanya.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=594135&idseccio_PK=1008
Condemnen a l'Iraq Tareq Aziz i Alí el Químic a 15 anys de presó per crims contra la humanitat
El Tribunal Penal Suprem del país els ha sentenciat per l'execució de 42 comerciants el 1992. També ha condemnat a mort dos germanastres de Saddam Hussein pel mateix cas
El Tribunal Penal Suprem iraquià ha condemnat a 15 anys de presó l'exviceprimer ministre Tareq Aziz i l'exministre de Defensa Alí Hassan al Mayid, conegut com Alí el Químic, a més de sentenciar a mort dos germanastres de l'expresident Saddam Hussein. És el cinquè procés judicial a l'Iraq contra responsables de l'antic règim després de la invasió nord-americana del país el març del 2003.
Els incriminats, entre els quals hi ha dos germanastres de Saddam, Watban Ibrahim al-Hasan i Sabawi Ibrahim al-Hasan, han estat condemnats per l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992, que suposadament haurien pactat apujar els preus després de la crisi desencadenada per la Guerra del Golf.
El tribunal, que jutja vuit exalts càrrecs del règim de Saddam Hussein en aquest cas, ha condemnat a cadena perpètua Abd Hamid Mahmud, que va ser secretari de l'exdictador.
Els comerciants, que venien productes de primera necessitat, van ser jutjats en un procés sumaríssim per un tribunal de seguretat nacional i se'ls va negar el dret d'apel·lar la sentència de mort.
Durant el judici i l'execució de les 42 persones, Aziz ocupava el càrrec de ministre d'Assumptes Exteriors i va ser l'artífex de la política exterior del règim de Saddam Hussein, executat el desembre del 2006 després d'haver estat declarat culpable de crims contra la humanitat.
El Tribunal Penal Suprem iraquià ha condemnat a 15 anys de presó l'exviceprimer ministre Tareq Aziz i l'exministre de Defensa Alí Hassan al Mayid, conegut com Alí el Químic, a més de sentenciar a mort dos germanastres de l'expresident Saddam Hussein. És el cinquè procés judicial a l'Iraq contra responsables de l'antic règim després de la invasió nord-americana del país el març del 2003.
Els incriminats, entre els quals hi ha dos germanastres de Saddam, Watban Ibrahim al-Hasan i Sabawi Ibrahim al-Hasan, han estat condemnats per l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992, que suposadament haurien pactat apujar els preus després de la crisi desencadenada per la Guerra del Golf.
El tribunal, que jutja vuit exalts càrrecs del règim de Saddam Hussein en aquest cas, ha condemnat a cadena perpètua Abd Hamid Mahmud, que va ser secretari de l'exdictador.
Els comerciants, que venien productes de primera necessitat, van ser jutjats en un procés sumaríssim per un tribunal de seguretat nacional i se'ls va negar el dret d'apel·lar la sentència de mort.
Durant el judici i l'execució de les 42 persones, Aziz ocupava el càrrec de ministre d'Assumptes Exteriors i va ser l'artífex de la política exterior del règim de Saddam Hussein, executat el desembre del 2006 després d'haver estat declarat culpable de crims contra la humanitat.
dilluns, 9 de març del 2009
ENTREVISTA · MEIR JAVEDANFAR
Analista israeliana especialitzat en temes iranians i en serveis d'intel·ligència
"Fa 5 anys li hagués dit que encara és possible evitar que Iran fabriqui la seva primera bomba atòmica. Ara pot ser que ja sigui massa tarda perquè els iranians saben com enriquir urani i tenen els equips necessaris per a fer-lo dintre d'Iran", afirma a La Vanguardia en una entrevista exclusiva, Meir Javedanfar, un dels principals analistes d'Israel, especialitzat en temes iranians i dels serveis d'Intel·ligència. Javedanfar va néixer a Teheran, país en el qual va viure fins a 1987, i encapçala un centre d'anàlisi en Tel Aviv. "Milers d'agents secrets israelians, nord-americans i d'altres països occidentals actuen en aquests moments en territori iranià", revela.
O sigui, que en la seva opinió, l'objectiu israelià és simplement guanyar temps?
Ara com ara l'objectiu és guanyar temps, fer mal al projecte nuclear amb operacions encobertes, sense entrar en guerra directa amb Iran. Estats Units i altres països occidentals també estan involucrats en aquestes operacions. Intenten danyar i retardar el projecte nuclear iranià. Els iranians estan molt preocupats per això, pel que intenten fabricar tot a Iran, amb científics iranians, perquè tenen moltíssima por del que compren d'altres països. Per exemple, en l'àrea dels sistemes i les xarxes informàtiques, els iranians estan creant un programa exclusiu per als seus ordinadors per a evitar usar Windows, perquè Windows ve d'EUA i ells temen que els nord-americans s'infiltrin en la seva xarxa informàtica. També eviten usar sistemes de seguretat de xarxa israelianes -un camp en el qual Israel és molt fort- perquè temen que Israel els utilitzi per a espiar. Creo que tampoc el camí diplomàtic és capaç de detenir el projecte nuclear. Fins i tot si Obama intenta persuadir als iranians en el marc d'un diàleg amb Teheran, el nou president no té gens per a oferir-los equivalent al valor d'una bomba atòmica. Llavors, per què detenir el projecte nuclear?
Vostè va publicar un llibre sobre el president d'Iran i el seu projecte atòmic? Quina cerca Teheran, el lideratge del món islàmic?
Ells volen convertir-se en la superpotència del món islàmic. No en el sentit religiós perquè no ho poden ser. Els iranians són majorment chiítas (85% de la població) i aquests constituïxen una minoria en els països islàmics, pel que no poden convertir-se en els representants religiosos del món islàmic. Iran aspira a convertir-se en el poder polític i militar més fort dels països islàmics. El programa nuclear iranià va començar durant l'època del Shah en els anys 70. Quan els iraquians van usar la bomba química contra els iranians això va moure una mica, perquè el món no va fer gens. La majoria del poble iranià vol la bomba atòmica per a tenir alguna garantia que ningú va atacar al seu país de nou amb armes de destrucció massiva. Volen assegurar-se que ningú va a atacar-los i que a Iran no passarà el mateix que va passar amb Sadam Husein a L'Iraq. També volen poder seguir donant suport a Hamas i Hizbulah sense tenir cap tipus de preocupacions.
Què està fent Israel per a intentar evitar que Iran assoleixi la seva primera bomba nuclear?
Jo pinso que Israel ?especialment els serveis d'Intel·ligència- estan cooperant cada vegada més amb altres països en el tema del programa nuclear iranià. Hi ha moltíssims països actius. Fins i tot Holanda, que no és un enemic natural per al govern d'Iran. Israel inverteix cada vegada mes temps i recursos en la guerra d'Intel·ligència i la guerra psicològica contra el programa nuclear d'Iran.
En què consisteix aquesta guerra d'Intel·ligència?
Per exemple, científics que treballaven en el programa nuclear van morir sobtadament, i no es pot saber el motiu. Pot ser que els matessin, pot ser que no, però la sospita és que el Mosad està involucrat i això posa una gran pressió psicològica sobre els iranians. Israel també intenta vendre equips. Els iranians no poden acudir a una empresa i comprar-los legalment. Ho han de comprar en el mercat negre, de persones que no saben exactament qui són. Israel contacta amb ells i els ven equips defectuosos, de forma que posteriorment danyin al programa nuclear iranià. Israel també pot vendre equips amb l'objectiu d'usar-los per a escoltar i observar als iranians. En Teheran van executar a l'iranià Ali Ashtari, que comprava equips de comunicació en Dubai. Ells al·leguen que es tractava d'un equip del Mosad i que era usat per a l'espionatge a favor d'Israel.
O sigui que Israel i Estats Units intenten mobilitzar a iranians com agents dobles?
Això és molt natural, ocorre en tots els països. Teheran intenta mobilitzar a israelians perquè espíen a favor d'Iran, i els israelians, nord-americans i britànics busquen agents dintre d'Iran. Jo creo que els països occidentals coneixen en detall en quina etapa es troba el projecte nuclear iranià perquè hi ha molta gent amatent a aportar informació per diferents raons. Per exemple, des que Ahmedineyad va pujar al poder hi ha molts problemes econòmics, i això duu a algunes persones a voler cooperar amb diferents països.
Les motivacions ideològiques també poden dur a alguns iranians a cooperar amb altres països com Israel?
Sí, perquè hi ha gent que tem que si aquest govern aconsegueix obtenir una bomba atòmica, el seu país mai va a canviar de govern i mai haurà una democràcia. Aquesta bomba pot garantir que Iran continuï sent una república islàmica durant els pròxims 50-100 anys i ells no ho desitgen.
Imagina una situació en la qual el president d'Iran ordena un atac atòmic contra Israel?
El president d'Iran no té el poder de decidir sobre un atac d'aquest tipus. Això depèn totalment del líder suprem d'Iran, que és el Ayatola Jamenei. De totes maneres, jo no creo que sigui possible perquè fa 5 anys que Iran té la capacitat d'atacar a Israel amb míssils i amb armes biològiques i químiques, podent matar a 10.000 fins a 50,000 israelians en un dia. No ho fa perquè Israel té poder atòmic, o sigui, la capacitat d'eliminar a Iran, i el govern, especialment el Ayatola Jamenei, no vol perdre tot que va construir en 30 anys de revolució.
O sigui que en aquest moment hi ha una guerra de cervells entre la intel·ligència de les dues parts. Quants agents creu que Israel i els països occidentals tenen actuant a Iran?
Jo penso que pot tractar-se de milers les persones que estan a Iran treballant per a Israel i països occidentals, si prenem en compte als espies i a col·laboradors locals. Però Iran també ho fa. Els iranians conten amb alta tecnologia que apliquen contra Estats Units i altres països, tecnologia molt sofisticada. Per exemple, fa dies, van robar informació sobre el sistema d'helicòpters del president Obama. Pel que Aniran també conta amb molta gent dintre d'Estats Units, Europa i Amèrica Llatina, disposada a cooperar. I si algun dia hi ha un atac contra Iran, estic segur que Teheran farà ús d'aquestes persones per a atacar objectius israelians i nord-americans.
Si a la llarga el poder nuclear iranià és inevitable, la regió ha de preparar-se per a una nova Guerra Freda...
Jo penso que és una opció a la qual hem d'acostumar-nos, i creo que és possible viure amb un Iran nuclear. No va a ser fàcil, però és possible. El que està clar és que Israel no va a ser l'única mata. Això li donarà a Israel un punt en comú amb diferents països de la regió, com Egipte, Aràbia Saudita, els països del Golf Pèrsic i fins i tot dur-li a millorar les seves relacions amb aquests països.
Existeixen remors segons els quals va haver certes instal·lacions nuclears que de forma sobtada van ser convertides en camps de futbol, és cert?
Fa un temps, Iran va ser acusat d'enriquir urani en el nord de Teheran. Havia molta preocupació referent a això. D'un dia per a l'altre, els iranians van tallar 3,000 arbres en la zona. Per què? Perquè en els arbres pots detectar el nivell d'urani enriquit ja que aquest es trasllada per aigua. I d'aquesta forma els inspectors no poden detectar urani enriquit. En altres casos van convertir instal·lacions nuclears en bases militars o en camps de futbol. Des del 2001 que amaguen les seves instal·lacions nuclears, però no van assolir. En el 2002 el món es va adonar que Natanz existeix i que Iran enriqueix urani de forma il·legal.
Si ha d'apostar per un dels dos candidats a la presidència iraniana, Hatami o Ahmedineyad en les eleccions de juny qui creu que va a guanyar?
Queden al voltant de 100 dies fins a les eleccions d'Iran. 100 dies en política iraniana equivalen a 2.000 dies en política d'Espanya. Tot pot canviar. De moment, jo creo que va a guanyar Ahmenideyad. Però si el Ayatola Jamenei vés que Aniran s'està quedant molt aïllat de la comunitat internacional arran de les sancions fins a un punt que no és suportable, jo creo que ell va deixar que guanyi Hatami, per a renovar la imatge d'Iran. La majoria del poble iranià vol que el guanyi Hatami, perquè Ahmedineyad ha danyat molt l'economia iraniana i per al poble d'Iran, la prioritat no és el programa nuclear sinó l'economia.
I si guanya Hatami, es detindrà el projecte nuclear?
No. Solament haurà algú que ho presenti de forma més acceptable, mes civilitzada, amb un somriure. El projecte nuclear no depèn de cap president, sinó de la voluntat del Ayatola Jamenei, i aquest pretén seguir amb el projecte fins a aconseguir la bomba atòmica.
www.lavanguardia.es
"Fa 5 anys li hagués dit que encara és possible evitar que Iran fabriqui la seva primera bomba atòmica. Ara pot ser que ja sigui massa tarda perquè els iranians saben com enriquir urani i tenen els equips necessaris per a fer-lo dintre d'Iran", afirma a La Vanguardia en una entrevista exclusiva, Meir Javedanfar, un dels principals analistes d'Israel, especialitzat en temes iranians i dels serveis d'Intel·ligència. Javedanfar va néixer a Teheran, país en el qual va viure fins a 1987, i encapçala un centre d'anàlisi en Tel Aviv. "Milers d'agents secrets israelians, nord-americans i d'altres països occidentals actuen en aquests moments en territori iranià", revela.
O sigui, que en la seva opinió, l'objectiu israelià és simplement guanyar temps?
Ara com ara l'objectiu és guanyar temps, fer mal al projecte nuclear amb operacions encobertes, sense entrar en guerra directa amb Iran. Estats Units i altres països occidentals també estan involucrats en aquestes operacions. Intenten danyar i retardar el projecte nuclear iranià. Els iranians estan molt preocupats per això, pel que intenten fabricar tot a Iran, amb científics iranians, perquè tenen moltíssima por del que compren d'altres països. Per exemple, en l'àrea dels sistemes i les xarxes informàtiques, els iranians estan creant un programa exclusiu per als seus ordinadors per a evitar usar Windows, perquè Windows ve d'EUA i ells temen que els nord-americans s'infiltrin en la seva xarxa informàtica. També eviten usar sistemes de seguretat de xarxa israelianes -un camp en el qual Israel és molt fort- perquè temen que Israel els utilitzi per a espiar. Creo que tampoc el camí diplomàtic és capaç de detenir el projecte nuclear. Fins i tot si Obama intenta persuadir als iranians en el marc d'un diàleg amb Teheran, el nou president no té gens per a oferir-los equivalent al valor d'una bomba atòmica. Llavors, per què detenir el projecte nuclear?
Vostè va publicar un llibre sobre el president d'Iran i el seu projecte atòmic? Quina cerca Teheran, el lideratge del món islàmic?
Ells volen convertir-se en la superpotència del món islàmic. No en el sentit religiós perquè no ho poden ser. Els iranians són majorment chiítas (85% de la població) i aquests constituïxen una minoria en els països islàmics, pel que no poden convertir-se en els representants religiosos del món islàmic. Iran aspira a convertir-se en el poder polític i militar més fort dels països islàmics. El programa nuclear iranià va començar durant l'època del Shah en els anys 70. Quan els iraquians van usar la bomba química contra els iranians això va moure una mica, perquè el món no va fer gens. La majoria del poble iranià vol la bomba atòmica per a tenir alguna garantia que ningú va atacar al seu país de nou amb armes de destrucció massiva. Volen assegurar-se que ningú va a atacar-los i que a Iran no passarà el mateix que va passar amb Sadam Husein a L'Iraq. També volen poder seguir donant suport a Hamas i Hizbulah sense tenir cap tipus de preocupacions.
Què està fent Israel per a intentar evitar que Iran assoleixi la seva primera bomba nuclear?
Jo pinso que Israel ?especialment els serveis d'Intel·ligència- estan cooperant cada vegada més amb altres països en el tema del programa nuclear iranià. Hi ha moltíssims països actius. Fins i tot Holanda, que no és un enemic natural per al govern d'Iran. Israel inverteix cada vegada mes temps i recursos en la guerra d'Intel·ligència i la guerra psicològica contra el programa nuclear d'Iran.
En què consisteix aquesta guerra d'Intel·ligència?
Per exemple, científics que treballaven en el programa nuclear van morir sobtadament, i no es pot saber el motiu. Pot ser que els matessin, pot ser que no, però la sospita és que el Mosad està involucrat i això posa una gran pressió psicològica sobre els iranians. Israel també intenta vendre equips. Els iranians no poden acudir a una empresa i comprar-los legalment. Ho han de comprar en el mercat negre, de persones que no saben exactament qui són. Israel contacta amb ells i els ven equips defectuosos, de forma que posteriorment danyin al programa nuclear iranià. Israel també pot vendre equips amb l'objectiu d'usar-los per a escoltar i observar als iranians. En Teheran van executar a l'iranià Ali Ashtari, que comprava equips de comunicació en Dubai. Ells al·leguen que es tractava d'un equip del Mosad i que era usat per a l'espionatge a favor d'Israel.
O sigui que Israel i Estats Units intenten mobilitzar a iranians com agents dobles?
Això és molt natural, ocorre en tots els països. Teheran intenta mobilitzar a israelians perquè espíen a favor d'Iran, i els israelians, nord-americans i britànics busquen agents dintre d'Iran. Jo creo que els països occidentals coneixen en detall en quina etapa es troba el projecte nuclear iranià perquè hi ha molta gent amatent a aportar informació per diferents raons. Per exemple, des que Ahmedineyad va pujar al poder hi ha molts problemes econòmics, i això duu a algunes persones a voler cooperar amb diferents països.
Les motivacions ideològiques també poden dur a alguns iranians a cooperar amb altres països com Israel?
Sí, perquè hi ha gent que tem que si aquest govern aconsegueix obtenir una bomba atòmica, el seu país mai va a canviar de govern i mai haurà una democràcia. Aquesta bomba pot garantir que Iran continuï sent una república islàmica durant els pròxims 50-100 anys i ells no ho desitgen.
Imagina una situació en la qual el president d'Iran ordena un atac atòmic contra Israel?
El president d'Iran no té el poder de decidir sobre un atac d'aquest tipus. Això depèn totalment del líder suprem d'Iran, que és el Ayatola Jamenei. De totes maneres, jo no creo que sigui possible perquè fa 5 anys que Iran té la capacitat d'atacar a Israel amb míssils i amb armes biològiques i químiques, podent matar a 10.000 fins a 50,000 israelians en un dia. No ho fa perquè Israel té poder atòmic, o sigui, la capacitat d'eliminar a Iran, i el govern, especialment el Ayatola Jamenei, no vol perdre tot que va construir en 30 anys de revolució.
O sigui que en aquest moment hi ha una guerra de cervells entre la intel·ligència de les dues parts. Quants agents creu que Israel i els països occidentals tenen actuant a Iran?
Jo penso que pot tractar-se de milers les persones que estan a Iran treballant per a Israel i països occidentals, si prenem en compte als espies i a col·laboradors locals. Però Iran també ho fa. Els iranians conten amb alta tecnologia que apliquen contra Estats Units i altres països, tecnologia molt sofisticada. Per exemple, fa dies, van robar informació sobre el sistema d'helicòpters del president Obama. Pel que Aniran també conta amb molta gent dintre d'Estats Units, Europa i Amèrica Llatina, disposada a cooperar. I si algun dia hi ha un atac contra Iran, estic segur que Teheran farà ús d'aquestes persones per a atacar objectius israelians i nord-americans.
Si a la llarga el poder nuclear iranià és inevitable, la regió ha de preparar-se per a una nova Guerra Freda...
Jo penso que és una opció a la qual hem d'acostumar-nos, i creo que és possible viure amb un Iran nuclear. No va a ser fàcil, però és possible. El que està clar és que Israel no va a ser l'única mata. Això li donarà a Israel un punt en comú amb diferents països de la regió, com Egipte, Aràbia Saudita, els països del Golf Pèrsic i fins i tot dur-li a millorar les seves relacions amb aquests països.
Existeixen remors segons els quals va haver certes instal·lacions nuclears que de forma sobtada van ser convertides en camps de futbol, és cert?
Fa un temps, Iran va ser acusat d'enriquir urani en el nord de Teheran. Havia molta preocupació referent a això. D'un dia per a l'altre, els iranians van tallar 3,000 arbres en la zona. Per què? Perquè en els arbres pots detectar el nivell d'urani enriquit ja que aquest es trasllada per aigua. I d'aquesta forma els inspectors no poden detectar urani enriquit. En altres casos van convertir instal·lacions nuclears en bases militars o en camps de futbol. Des del 2001 que amaguen les seves instal·lacions nuclears, però no van assolir. En el 2002 el món es va adonar que Natanz existeix i que Iran enriqueix urani de forma il·legal.
Si ha d'apostar per un dels dos candidats a la presidència iraniana, Hatami o Ahmedineyad en les eleccions de juny qui creu que va a guanyar?
Queden al voltant de 100 dies fins a les eleccions d'Iran. 100 dies en política iraniana equivalen a 2.000 dies en política d'Espanya. Tot pot canviar. De moment, jo creo que va a guanyar Ahmenideyad. Però si el Ayatola Jamenei vés que Aniran s'està quedant molt aïllat de la comunitat internacional arran de les sancions fins a un punt que no és suportable, jo creo que ell va deixar que guanyi Hatami, per a renovar la imatge d'Iran. La majoria del poble iranià vol que el guanyi Hatami, perquè Ahmedineyad ha danyat molt l'economia iraniana i per al poble d'Iran, la prioritat no és el programa nuclear sinó l'economia.
I si guanya Hatami, es detindrà el projecte nuclear?
No. Solament haurà algú que ho presenti de forma més acceptable, mes civilitzada, amb un somriure. El projecte nuclear no depèn de cap president, sinó de la voluntat del Ayatola Jamenei, i aquest pretén seguir amb el projecte fins a aconseguir la bomba atòmica.
www.lavanguardia.es
dimarts, 3 de març del 2009
"Serà un honor si s'immola el meu fill"
Marroquins empresonats o perseguits justifiquen les explosions de Casablanca
Tot i les dificultats, finalment l'AVUI aconsegueix localitzar telefònicament Fatiha Tahar Hassani. Hassani, actualment casada en segones núpcies amb un pres de la Salafia Jihadia, va ser dona d'Abdelkrim Megati, alt comandament marroquí d'Al-Qaida que, amb el seu fill, Adam, d'onze anys, va ser abatut l'abril del 2005 pels cossos especials saudites. Després d'aquests fets, Hassani va ser interrogada pels serveis d'intel·ligència a l'Aràbia Saudita i, un cop extradida al Marroc, pels serveis del regne alauita. Posada en llibertat a finals del 2005, tot i estar encara sota vigilància en una mena d'arrest domiciliari, confessa orgullosa: "Sí, evidentment que pertanyo a Al-Qaida".
"El meu exmarit Abdelkrim i el meu fill Adam són dos màrtirs, dos mujahidins (combatents) que van morir en una lluita justa per defensar l'Islam i és per això que des de fa anys intento que els seus cossos siguin enterrats en terra santa, a la Meca", assenyala. Respecte als últims atemptats de Casablanca, Hassani no dubta a afirmar que "estan plenament justificats. Tots els que han sacrificat la seva vida són herois, han actuat en defensa de l'umma [comunitat de fidels musulmans], sotmesa al jou d'Occident des de fa més d'un segle i el principal exemple del qual és la nefasta política del Gran Satan [en al·lusió als Estats Units] al Pròxim Orient".
A les ordres dels mujahidins
"Si els mujahidins m'ho ordenen, esclar que estic disposada a immolar-me en nom d'Al·là, no en tingui cap dubte", diu desafiant. Interpel·lada sobre la seva disposició a sacrificar el seu únic fill viu, Ilyas, de quinze anys, Hassani també té clar que "seria un autèntic honor".
www.avui.cat
Tot i les dificultats, finalment l'AVUI aconsegueix localitzar telefònicament Fatiha Tahar Hassani. Hassani, actualment casada en segones núpcies amb un pres de la Salafia Jihadia, va ser dona d'Abdelkrim Megati, alt comandament marroquí d'Al-Qaida que, amb el seu fill, Adam, d'onze anys, va ser abatut l'abril del 2005 pels cossos especials saudites. Després d'aquests fets, Hassani va ser interrogada pels serveis d'intel·ligència a l'Aràbia Saudita i, un cop extradida al Marroc, pels serveis del regne alauita. Posada en llibertat a finals del 2005, tot i estar encara sota vigilància en una mena d'arrest domiciliari, confessa orgullosa: "Sí, evidentment que pertanyo a Al-Qaida".
"El meu exmarit Abdelkrim i el meu fill Adam són dos màrtirs, dos mujahidins (combatents) que van morir en una lluita justa per defensar l'Islam i és per això que des de fa anys intento que els seus cossos siguin enterrats en terra santa, a la Meca", assenyala. Respecte als últims atemptats de Casablanca, Hassani no dubta a afirmar que "estan plenament justificats. Tots els que han sacrificat la seva vida són herois, han actuat en defensa de l'umma [comunitat de fidels musulmans], sotmesa al jou d'Occident des de fa més d'un segle i el principal exemple del qual és la nefasta política del Gran Satan [en al·lusió als Estats Units] al Pròxim Orient".
A les ordres dels mujahidins
"Si els mujahidins m'ho ordenen, esclar que estic disposada a immolar-me en nom d'Al·là, no en tingui cap dubte", diu desafiant. Interpel·lada sobre la seva disposició a sacrificar el seu únic fill viu, Ilyas, de quinze anys, Hassani també té clar que "seria un autèntic honor".
www.avui.cat
dilluns, 2 de març del 2009
L'Islam en contra de nosaltres
The Last Days of Europe - Els últims dies d'Europa.
II. - Mahoma, exemple pels musulmans.
II. - Mahoma, exemple pels musulmans.
dissabte, 28 de febrer del 2009
L'ISLAM A ÀUSTRIA
Escàndol nacional a Àustria. Una tesi doctoral revela la radicalitat dels professors d'islam en les escoles austríaques.
La tesi realitzada per Mouhanad Korchide, un intel·lectual liberal d'origen musulmà, duu per títol. "L'ensenyament religiós islàmica, entre integració i societats paral·leles - Els comportaments i les creences dels professors de religió islàmica en les escoles públiques".
Els resultats d'aquest treball, efectuat sobre 210 professors de religió islàmica, són els següents.
8,5% dels enquestats aprova la violència per a assolir l'expansió de l'islam.
18,2% aprova la pena de mort per als apostatas.
14,7% s'oposa a la Constitució austríaca.
13,9% considera que les eleccions són incompatibles amb l'islam.
28,4% considera que no es pot ser musulmà i europeu alhora.
21,9% s'oposa a la democràcia.
El 8,5% favorable a la violència per a expandir l'islam representa 30 dels 350 professors nomenats per l'Acadèmia Religioscuestionariosa Islàmica d'Àustria (IRPA), creada en 1998 a Viena. Hem de tenir en compte a més que la majoria dels quals s'han prestat a l'enquesta sens dubte han autocensurado les seves respostes per a no espantar als austríacs.
El sociòleg i investigador Mouhanad Korchide, originari del Líban, es veu així mateix com un musulmà liberal que no considera l'Alcorà com la paraula literal de Déu... una visió heterodoxa que li pot valer alguns problemes.
El que fa excepcional la seva tesi de doctorat és el seu tractament únic de les qüestions relatives a l'islam, l'escola i la integració. Els dirigents de la comunitat islàmica ho han autoritzat a distribuir els seus qüestionaris als membres d'una conferència de religió islàmica. 210 professors (d'un total de 330) han emplenat el qüestionari. Els experts diuen que els resultats són particularment representatius de Viena i de la Baixa-Àustria, dues províncies on els professors més qualificats i millor formats imparteixen el seu ensenyament.
Segons l'informe, les respostes lliurades per una quarta part dels professors sobre la democràcia, l'Estat de dret i la integració corresponen exactament al que diuen els populistes de dreta (el partit del desaparegut Haïder) i al que temen els liberals. Com més edat té el professor, més rebutja aquest l'Estat de dret i els principis democràtics. Una dada particularment desconcertante: el 44% dels professors opina que els alumnes (musulmans, s'entén) han d'abans de res aprendre a sentir-se superiors als altres.
Un docent de cada tres no té la ciutadania austríaca. Els professors són immigrants de primera generació originaris de Turquia, Síria, Líban i Egipte que no han estat exposats als valors i a les llibertats democràtiques en els seus països d'origen. En aquestes condicions, com poden transmetre aquests valors als seus alumnes?
La comunitat islàmica està representada per Anas Shakfeh. Ha estat el seu president durant 10 anys i treballa com docent. Dirigeix l'agència de l'educació islàmica i ha ensenyat durant 20 anys sense haver rebut cap formació formal. Treballa també per a l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Viena.
L'ensenyament religiós islàmica està impartida en les escoles públiques d'Àustria des de fa 27 anys. Hi ha 350 professors per a 32.000 alumnes. Korchide afegix que mai hi ha hagut avaluació científica alguna dels cursos de religió islàmica impartits. Abans de la fundació de l'Acadèmia Religiosa Islàmica d'Àustria (IRPA) en 1998, els professors eren reclutats entre la població àrab d'Àustria. Alguns d'ells estan fitxats com radicals i no deixen d'exercir per això.
Font:Observatoire de L´islamisation
La tesi realitzada per Mouhanad Korchide, un intel·lectual liberal d'origen musulmà, duu per títol. "L'ensenyament religiós islàmica, entre integració i societats paral·leles - Els comportaments i les creences dels professors de religió islàmica en les escoles públiques".
Els resultats d'aquest treball, efectuat sobre 210 professors de religió islàmica, són els següents.
8,5% dels enquestats aprova la violència per a assolir l'expansió de l'islam.18,2% aprova la pena de mort per als apostatas.
14,7% s'oposa a la Constitució austríaca.
13,9% considera que les eleccions són incompatibles amb l'islam.
28,4% considera que no es pot ser musulmà i europeu alhora.
21,9% s'oposa a la democràcia.
El 8,5% favorable a la violència per a expandir l'islam representa 30 dels 350 professors nomenats per l'Acadèmia Religioscuestionariosa Islàmica d'Àustria (IRPA), creada en 1998 a Viena. Hem de tenir en compte a més que la majoria dels quals s'han prestat a l'enquesta sens dubte han autocensurado les seves respostes per a no espantar als austríacs.
El sociòleg i investigador Mouhanad Korchide, originari del Líban, es veu així mateix com un musulmà liberal que no considera l'Alcorà com la paraula literal de Déu... una visió heterodoxa que li pot valer alguns problemes.
El que fa excepcional la seva tesi de doctorat és el seu tractament únic de les qüestions relatives a l'islam, l'escola i la integració. Els dirigents de la comunitat islàmica ho han autoritzat a distribuir els seus qüestionaris als membres d'una conferència de religió islàmica. 210 professors (d'un total de 330) han emplenat el qüestionari. Els experts diuen que els resultats són particularment representatius de Viena i de la Baixa-Àustria, dues províncies on els professors més qualificats i millor formats imparteixen el seu ensenyament.
Segons l'informe, les respostes lliurades per una quarta part dels professors sobre la democràcia, l'Estat de dret i la integració corresponen exactament al que diuen els populistes de dreta (el partit del desaparegut Haïder) i al que temen els liberals. Com més edat té el professor, més rebutja aquest l'Estat de dret i els principis democràtics. Una dada particularment desconcertante: el 44% dels professors opina que els alumnes (musulmans, s'entén) han d'abans de res aprendre a sentir-se superiors als altres.
Un docent de cada tres no té la ciutadania austríaca. Els professors són immigrants de primera generació originaris de Turquia, Síria, Líban i Egipte que no han estat exposats als valors i a les llibertats democràtiques en els seus països d'origen. En aquestes condicions, com poden transmetre aquests valors als seus alumnes?
La comunitat islàmica està representada per Anas Shakfeh. Ha estat el seu president durant 10 anys i treballa com docent. Dirigeix l'agència de l'educació islàmica i ha ensenyat durant 20 anys sense haver rebut cap formació formal. Treballa també per a l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Viena.
L'ensenyament religiós islàmica està impartida en les escoles públiques d'Àustria des de fa 27 anys. Hi ha 350 professors per a 32.000 alumnes. Korchide afegix que mai hi ha hagut avaluació científica alguna dels cursos de religió islàmica impartits. Abans de la fundació de l'Acadèmia Religiosa Islàmica d'Àustria (IRPA) en 1998, els professors eren reclutats entre la població àrab d'Àustria. Alguns d'ells estan fitxats com radicals i no deixen d'exercir per això.
Font:Observatoire de L´islamisation
divendres, 20 de febrer del 2009
Novetat literària: HAMÀS per Matthew Levitt
Títol: HAMÀS
Tema: Sociologia / Política
Isbn: 978-84-92421-00-2
Autor: Matthew Levitt
Editorial: Belacqva
Lloc de Publicació: Barcelona
Data de Publicació: 2008
Format: Rústica
Paginas: 524
Dimension: 20x13cm
Pes: 476g
Preu: 12.00
Descripció: Quins camins duen a un grup que defensa la violència i s'articula sobre la base de cèl·lules terroristes a convertir-se en el partit polític més votat i, per tant, en Govern de l'Autoritat Nacional Palestina? Pugues una mateixa organització comprometre's amb l'activisme polític i les obres de beneficència al mateix temps que envia als seus terroristes suïcides contra objectius civils? Què fa el món per a comprendre i respondre a Hamás, l'organització d'islamistes que els votants palestins van col·locar en el poder en les eleccions de 2006? Aquesta obra ens presenta l'anàlisi més complexa i detalladament documentat que mai s'ha escrit sobri Hamás. Levitt, especialista en antiterrorisme amb una vasta experiència de camp a Israel, Cisjordània i la franja de Gaza, descorre el vel de legitimitat després del qual vol ocultar-se Hamás, i ens oferix proves concretes i minucioses, obtingudes a partir d'una extensa selecció de materials dels serveis d'intel·ligència dels principals països actors en el drama d'Orient Pròxim. En un estudi d'una objectivitat sense precedents, l'autor desmunta el "mite" de les diferents ales de Hamás i defineix fins a quines alarmant punt els dirigents polítics i socials de l'organització donen suport les seves activitats terroristes.
dimarts, 17 de febrer del 2009
No pas menys de set detinguts al Raval de Barcelona, acusats d’activitats jihadistes
(VILAWEB)
L’operació és en marxa a altres ciutats, entre les quals València
La policia ha detingut aquesta matinada al Raval de Barcelona no pas menys de set persones, acusades de finançar activitats jihadistes. Les detencions s’han fet al carrer Peu de la Creu, molt a prop de la rambla del Raval, i l’operació continua oberta. L’operació s’ha desenvolupat simultàniament a altres ciutats, entre les quals València. Segons fonts de la investigació, els acusats es dedicaven a falsificar documents nacionals d’identitat.
Fa dues setmanes, la guàrdia civil va detenir sis paquistanesos a l’Hospitalet, Badalona i Esplugues acusats de pertànyer al moviment jihadista. Pocs dies després, el jutge Baltazar Garzón, que dirigia l’operació, els va deixar en llibertat per falta de proves.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
