La violació, arma política?

El Periodico de Aragón (Espacio3)

L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS

(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.

En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.

Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.

Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.

La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.

Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.