Els espanyols subestimen al cap de cinc anys el risc d'un altre 11-M

• La retirada de l'Iraq va calmar la inquietud ciutadana, però experts avisen que el perill persisteix

• Serveis secrets europeus, asiàtics i dels Estats Units lluiten a Catalunya contra grups gihadistes

Tot i que la majoria dels països occidentals consideren el terrorisme islamista la gran amenaça del segle XXI, els espanyols sembla que han oblidat, cinc anys després de patir l'atemptat més important a Europa, que Espanya és objectiu preferent dels gihadistes. Segons les enquestes, a bona part dels ciutadans els atemoreix més un atemptat d'ETA que un altre atac del terrorisme internacional. No obstant, tots els especialistes consultats estimen que el risc que es torni a produir un atac islamista en territori espanyol és fins i tot més alt que el 2004, tot i que les forces de seguretat estan ara més previngudes que llavors.
L'últim baròmetre del Reial Institut Elcano, de desembre del 2008, reflecteix que, encara que la majoria dels espanyols consideren igual d'amenaçador el terrorisme etarra que l'islamista, el 27% percep ETA com el principal risc, enfront de l'11% que cita el fenomen gihadista. Aquestes dades confirmen la tendència reflectida en anteriors sondejos, segons la qual els espanyols, amb el pas del temps, han deixant enrere la seva por d'un nou 11-M.

No obstant, la societat no ha estat mai gaire conscient del risc creixent que comporten Al-Qaida i les seves múltiples franquícies. Un fet que també posen de manifest les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què és irrellevant la xifra d'entrevistats que ho esmenten com un dels grans problemes del país.

LES CAUSES
L'autor del baròmetre de l'Institut Elcano, Javier Noya, atribueix aquesta percepció al fet que l'11-M "es va viure com una cosa excepcional, lligada a la presència de militars espanyols a l'Iraq", de manera que, una vegada retirades les tropes, "ha deixat de ser motiu d'inquietud". En canvi, l'actual presència d'Espanya a l'Afganistan, segons aquest especialista, no genera controvèrsia política ni debat en els mitjans excepte en comptades ocasions i, per això, els ciutadans no tenen por que pugui comportar un nou atac islamista a Espanya. Al contrari, la contínua presència d'ETA en el discurs polític i l'elevadíssim rebuig que les seves accions susciten en l'opinió pública provoquen, segons Noya, que els espanyols hagin interioritzat la seva amenaça.

ELS ESPECIALISTES
No obstant, els experts i fins i tot el mateix Govern no tenen cap dubte sobre quin és l'enemic que resulta més perillós. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha advertit en multitud d'ocasions que Espanya continua en el punt de mira de totes les xarxes vinculades a Al-Qaida. I, segons el director del Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI), Alberto Saiz, l'amenaça és més gran que el 2004 perquè, tot i que el nombre de policies que la prevenen ha passat de 100 a 1.300, Espanya és "escenari d'activitats" de tots els grups terroristes que actuen a Europa, a més de ser "objectiu d'amenaça a les webs gihadistes". Com posa de manifest un agent, "Espanya està en primera línia del front". Només a Catalunya, segons l'analista del Centre d'Estudis Estratègics David Bajona, hi treballen, a banda de serveis secrets europeus, espies procedents del Pakistan, l'Índia, Israel, el Marroc i els EUA.

Javier Jordán, professor de la Universitat de Granada i expert en terrorisme internacional, subratlla, per la seva banda, que les forces de seguretat han arrestat des de l'11-M més de 370 persones i han desbaratat set plans de nous atemptats. "Algun bastant incipient", apunta en al.lusió al propòsit de posar bombes al transport públic de Barcelona de la cèl.lula desarticulada el gener del 2008. "Això demostra, sense intenció de ser alarmista, que l'amenaça almenys persisteix", conclou Jordán.

LES ORDRES Aquest expert comenta a més que, encara que la matança de Madrid va ser perpetrada per unes cèl.lules que es consideren independents del gihad internacional, moltes de les temptatives posteriors eren encàrrecs directes d'Al-Qaida. L'analista de Defensa Jorge Aspizua afegeix que la crisi pot afavorir la captació d'adeptes, ja que milers d'immigrants musulmans desocupats busquen una sortida a la seva precària situació.
Segons Aspizua, l'amenaça més immediata la constitueix la pròxima visita a Espanya del president de l'Índia. A més, assegura, s'ha estès certa por entre els agents que treballen infiltrats en les xarxes islamistes que actuïn en contra seu amb violència si els desemmascaren, com ha passat en altres països.
Pel que fa a les possibles mesures a adoptar, els experts proposen la creació d'una fiscalia especialitzada, ampliar el delicte d'apologia del terrorisme i, sobretot, prevenir la radicalització dels musulmans a Espanya.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=594135&idseccio_PK=1008