Amenaça Al-Qaeda amb matar a ostatge britànic

Per: AP/CAIRO, Egipte.

Un ostatge britànic en poder del Qaida a en el nord de Africa podria ser executat si Londres no deixa en llibertat a un predicador radical, va advertir el grup el diumenge.
Una declaració col·locada en un lloc cibernètic islamista va dir que el grup executarà a un turista britànic a qui va segrestar al gener, si el predicador islamista Abu Qatada no surt en llibertat dintre de 20 dies.

Abu Qatada, un palestí-jordà, va ser empresonat a Gran Bretanya en 2002 acusat de tenir relacions amb grups radicals però va sortir en llibertat en 2005. Va tornar a ser arrestat i encara segueix pendent la seva deportació a Jordània, on la hi havia condemnat en absència a cadena perpètua. + Els tribunals britànics de menor instància van dir que no podien deportar-lo per temor que fos torturat però la càmera dels Lores va fallar que no havia prova que existís un veritable risc.

Quatre turistes, entre ells dos suïssos, una alemanya i un britànic, van ser segrestats per pistolers el 22 de gener en Niger, va informar la seva agència de turisme.
Dos dels turistes, un dels suïssos i l'alemanya, van ser deixats en llibertat el dimecres juntament amb un diplomàtic canadenc que va ser segrestat amb el seu assistent. Els segrestadors van dir que aquests van ser canviats per quatre dels seus combatents presos.
Actualment són dos els captius: un britànic i un suís.

El grup al Qaida que opera en Africa del nord, conegut com AQMI per les seves sigles en francès, té seu a Algèria. El grup es va adherir a la cadena terrorista de Osama bin Laden en 2006 i cada mes perpetra explosions o emboscades.

http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/429881.amenaza-al-qaeda-con-matar-a-rehen-britanico.html

Violència musulmana a França.

VÍDEO

AL COR DEL TERROR

"Al cor del terror"


Diumenge 26 d'abril a les 21:45, el programa "30 Minuts" aborda un dels grans reptes en matèria de política exterior de la presidencia d'Obama i del conjunt de la comunitat internacional: el terror islamista. I des del seu principal bastió, la zona tribal entre el Pakistan i l'Afganistan

La força d'aquests grups i la ideologia islàmica que comparteixen han contribuït a portar el Pakistan a frec de convertir-se en un estat fracassat, a més d'un estat dotat d'armes nuclears. La complexa teranyina de militants amenaça d'abocar el Pakistan a una guerra civil que malbarataria esforços a l'Afganistan i desestabilitzaria tota la regió. El president dels Estats Units, Barack Obama, es va referir a aquesta amenaça durant la campanya electoral, i va demanar una ràpida injecció de talent militar i recursos a la regió, lluny de l'Iraq, per tal de derrotar aquella amenaça. Aquesta és una qüestió que definirà la seva presidència des dels primers dies.

Des d'aquestes zones tribals fins a Kabul i Islamabad, Jane Corbin, la premiada corresponsal del programa "Panorama" de la BBC, torna a la regió per preguntar-se si Occident té cap possibilitat de derrotar els militants i a la vegada prevenir la implosió del Pakistan, sense intensificar més la guerra a l'Afganistan.

El seu ventall d'entrevistes inclou terroristes suïcides pakistanesos empresonats a Kabul, líders militants islàmics dins de les zones tribals, comandants nord-americans a l'Afganistan i el flamant president del Pakistan, Asif Zardari. Corbin examina si els recents raids aeris i bombardejos nord-americans al Pakistan representen una amenaça per alienar encara més la població pakistanesa i reforçar la posició dels militants. ¿És possible derrotar mai Al-Qaeda i els talibans d'aquesta manera?

Corbin visita les forces nord-americanes que lluiten contra els talibans afganesos en bases remotes a l'Afganistan oriental, i també l'exèrcit pakistanès que lluita amb els seus talibans indígenes a les zones tribals, i parla amb la policia pakistanesa que busca simpatitzants dels militants en algunes de les ciutats més grans del país, Karachi i Lahore. El programa explora els bastions d'aquesta nova militància, on arriben voluntaris de terres tan llunyanes com el Regne Unit per aprendre les tècniques a les cèl·lules d'Al-Qaeda que operen dins del país. El programa intenta establir, mitjançant entrevistes amb terroristes suïcides capturats recentment a l'Afganistan, quants joves pakistanesos van acabar sent reclutats a l'altra banda de la frontera per mitjà de les famílies, les madrasses i els mul·làs locals. Corbin, finalment, comprova si el govern pakistanès, deteriorat per la fallida econòmica i els atacs terroristes, com la recent bomba a l'hotel Marriott, és capaç seriosament de confrontar els grups islàmics que ja amenacen de fracturar l'exèrcit del país i la seva gent.

Un reportatge de: Jane Corbin. Panorama BBC

Israel stands ready to bomb Iran's nuclear sites

The Israeli military is preparing itself to launch a massive aerial assault on Iran's nuclear facilities within days of being given the go-ahead by its new government.

Among the steps taken to ready Israeli forces for what would be a risky raid requiring pinpoint aerial strikes are the acquisition of three Airborne Warning and Control (AWAC) aircraft and regional missions to simulate the attack.

Two nationwide civil defence drills will help to prepare the public for the retaliation that Israel could face.

“Israel wants to know that if its forces were given the green light they could strike at Iran in a matter of days, even hours. They are making preparations on every level for this eventuality. The message to Iran is that the threat is not just words,” one senior defence official told The Times.

Related Links
ANALYSIS: Same facts, different viewpoints
Iran opens first nuclear fuel production facility
Only Obama can save Iran from Israel
Officials believe that Israel could be required to hit more than a dozen targets, including moving convoys. The sites include Natanz, where thousands of centrifuges produce enriched uranium; Esfahan, where 250 tonnes of gas is stored in tunnels; and Arak, where a heavy water reactor produces plutonium.

The distance from Israel to at least one of the sites is more than 870 miles, a distance that the Israeli force practised covering in a training exercise last year that involved F15 and F16 jets, helicopters and refuelling tankers.

The possible Israeli strike on Iran has drawn comparisons to its attack on the Osirak nuclear facility near Baghdad in 1981. That strike, which destroyed the facility in under 100 seconds, was completed without Israeli losses and checked Iraqi ambitions for a nuclear weapons programme.

“We would not make the threat [against Iran] without the force to back it. There has been a recent move, a number of on-the-ground preparations, that indicate Israel's willingness to act,” said another official from Israel's intelligence community.

He added that it was unlikely that Israel would carry out the attack without receiving at least tacit approval from America, which has struck a more reconciliatory tone in dealing with Iran under its new administration.

An Israeli attack on Iran would entail flying over Jordanian and Iraqi airspace, where US forces have a strong presence.

Ephraim Kam, the deputy director of the Institute for National Security Studies, said it was unlikely that the Americans would approve an attack.

“The American defence establishment is unsure that the operation will be successful. And the results of the operation would only delay Iran's programme by two to four years,” he said.

A visit by President Obama to Israel in June is expected to coincide with the national elections in Iran — timing that would allow the US Administration to re-evaluate diplomatic resolutions with Iran before hearing the Israeli position.

“Many of the leaks or statements made by Israeli leaders and military commanders are meant for deterrence. The message is that if [the international community] is unable to solve the problem they need to take into account that we will solve it our way,” Mr Kam said.

Among recent preparations by the airforce was the Israeli attack of a weapons convoy in Sudan bound for militants in the Gaza Strip.

“Sudan was practice for the Israeli forces on a long-range attack,” Ronen Bergman, the author of The Secret War with Iran, said. “They wanted to see how they handled the transfer of information, hitting a moving target ... In that sense it was a rehearsal.”

Israel has made public its intention to hold the largest-ever nationwide drill next month.

Colonel Hilik Sofer told Haaretz, a daily Israeli newspaper, that the drill would “train for a reality in which during war missiles can fall on any part of the country without warning ... We want the citizens to understand that war can happen tomorrow morning”.

Israel will conduct an exercise with US forces to test the ability of Arrow, its US-funded missile defence system. The exercise would test whether the system could intercept missiles launched at Israel.

“Israel has made it clear that it will not tolerate the threat of a nuclear Iran. According to Israeli Intelligence they will have the bomb within two years ... Once they have a bomb it will be too late, and Israel will have no choice to strike — with or without America,” an official from the Israeli Defence Ministry said.

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/middle_east/article6115903.ece

Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica

El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola.

En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'.

L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'.

'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar.

Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'.

'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar.

Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948.

[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/

Terrorisme islàmic a Catalunya.

Vídeo del 3.24

"LES NOSTRES BOMBES ATÒMIQUES SÓN ELS NOSTRES FILLS!"

Després dels bombardejos de Gaza, milers de dones palestines compleixen un deure que consideren patriòtic: quedar-se embarassades.

Entrevista a Zeinab el Ghunaimi, advocada palestina en Gaza que assisteix a dones sense recursos + Tinc 56 anys i m'assec més útil que mai: ajudem a moltíssimes dones. Vaig néixer en Palestina i viu en Gaza, avui un camp de concentració. Només he tingut una filla, perquè no vaig voler tenir més fills que naixessin presoners. Col·laboro amb la Fundació Alfonso Comín

* "Nostra bomba atòmica són els nostres fills"
* Per cada palestí mort per les bombes israelianes, elles tindran dos fills.

- No és una destinació feliç el d'aquests nens.
Aquesta és la nostra bomba atòmica: la demografia. Els israelians tenen la seva, però les nostres bombes són els nostres fills.

- Té xifres?
La nostra taxa de maternitat és del 5,6, gairebé sis fills per mare palestina, però jo, que treballo sobre el terreny en Gaza amb centenars de dones palestines, sé que aquest percentatge està augmentant després de la invasió israeliana.

- Crec recordar que la natalitat d'Israel és també elevada.
És alta per a tractar-se d'un país industrialitzat: els israelians tenen un terme mitjà de 2,7 fills per família.

- Doncs vostè només té una filla.
Perquè, malgrat ésser d'una família de refugiats, vaig escapar de la condemna israeliana al subdesenvolupament i la ignorància. El meu pare era mestre d'escola de la Unrwa, l'organització de l'ONU que ajuda als refugiats palestins i ens va ajudar a arribar a la universitat.

- On va anar a la universitat?
Jo vaig poder anar A la Universitat del Caire, com les meves tres germanes, i vaig estudiar Dret, i al tornar A Gaza vaig ser a la presó dues vegades per col·laborar en la resistència contra l'ocupació israeliana, però també vaig veure món i vaig estar en la conferència de pau de Suècia, i sempre que puc surto de Gaza.

- Ara ha pogut.
En realitat, no he pogut: les autoritats israelianes no m'han donat permís per a sortir de Gaza i venir aquí a Barcelona per a la Fundació Alfonso Comín, (Estrany viatge tenint en compte que La Fundació Alfonso Comín denuncia l'explotació infantil) però he assolit burlar el seu control.

- Com?
Comprendrà que no li doni detalls perquè els publiqui i no pugui tornar a sortir.

- I què va descobrir en els seus viatges?
A poc a poc em vaig fer conscient que no podia condemnar als meus possibles fills - éssers humans-a viure en la ratera que és avui el camp de concentració de Gaza.

- Hi ha més palestins que pensin així?
Sí, i aquesta és una paradoxa que posa en evidència el cruel absurd que vivim. Els de la diàspora i els refugiats que, malgrat tot, han pogut accedir conjumina educació universitària són els quals tenen menys fills.

- El fill és el pla de pensions del pobre.
Així que si Israel, en comptes de tancar-nos en bantustanes, ens hagués donat possibilitats de prosperar, avui els palestins no tindríem aquesta bomba demogràfica que torba el somni dels israelians.

- N0serien ara molts i damunt millor educats?
Jo li puc parlar per mi mateixa i pels palestins universitaris i amb millor nivell socioeconòmic que conec: tots estan per sota de la mitjana de fills per família palestina: tenen un, dos o tres com a molt.

- Arafat ja citava els úters com arma.
Era tradició quan algun refugiat aconseguia tornar A Palestina que, per a celebrar-lo, la parella tingués un fill.

- La seva filla pensa ser mamà nombrosa?
La meva filla es va casar en Dubái...

- Sembla unes bones noces, enhorabona.
Gràcies, però les autoritats israelianes no em van deixar sortir per a anar a la cerimònia.

- Quin tipus de problemes troba quan assisteix a les dones palestines?
Divorcis, herències, custòdies, tot tipus de problemes legals.

- Els països àrabs tenen fama de masclisme contumas i legalitzat.
És cert que la societat patriarcal agrària àrab i el seu dret tribal no donaven a la dona un tracte igualitari, però la societat palestina ha avançat malgrat l'ocupació i estem millorant aquest dret.


- No enveja la igualtat de les israelianes?
En les universitats palestines som majoria les dones, i també en la universitat islàmica de Hamas. Jo vaig participar ja en el primer govern de la ANP i assolim introduir quotes femenines obligatòries en el govern. Avui tenim a Palestina dones jutges i alts càrrecs i ministres.

- Quines corrupte era el seu govern de la ANP!
La corrupció va existir - és cert i ho admeto i paguem un alt preu per ella. Aquesta corrupció amb la complicitat israeliana per a dividir-nos va propiciar l'aparició de Hamas, però tornarem a estar units.

- Fa poc, vostès els palestins solucionaven les seves diferències a tir net.
Estem aprenent: quan Israel va envair Gaza morien palestins de Hamas i del Fatah, nens i majors... Això ens uneix.

- Israel els va envair per a defensar-se.
No sóc partidària de Hamas ni de bon tros, però no admeto que es ratlli de terrorisme a la resistència contra l'ocupació.

- Hamas aplica la charia: no sembla molt progressista per a les dones.
És cert que existeix aquest projecte, que ens duria a reculades com que el càstig per a un robatori sigui la amputación de les mans, però estic convençuda que evitarem aquests extrems amb un gran pacte palestí.

- Com és el divorci en Palestina?
Per a l'home és suficient amb dir a la seva esposa: "Estàs divorciada". La dona necessita un procés. Treballem per a reformar aquests extrems. He assolit, per exemple, que la policia obligués a un divorciat a pagar la manutenció.

Zeinab, resistent veterana, sap molt bé quin és la taxa de natalitat exacta dels palestins de Gaza: és el seu passaport de tornada a la pàtria arravassada. I és la dada que obsessiona als estadistas israelians des que existeixen. Aquesta fe que el rellotge demogràfic corre al seu favor fa que molts palestins no apostin per un Estat propi. Així, encara que sigui acceptant ara com ara el apartheid israelià, canviarien el concepte clàssic de "lluita de resistència a l'ocupació estrangera" a l'algeriana pel sud-africà de "lluita perquè tots els habitants del país tinguin dret a vot". Aquesta va ser l'estratègia que va donar la victòria a Mandela. El problema és que els palestins no tenen cap Mandela.

LLUÍS AMIGUET
La Vanguardia

El president afganès, Hamid Karzai, signa un decret atemptatori contra els drets de les dones

(a la dreta).
De vergonya i d'escàndol, per qualificar-ho d'alguna manera. Hamid Karzai actual president de l'Afganistà i que es troba a Holanda per assistir a la conferència internacional dedicada al seu país per tal de coordinadar esforços per ajudar als afganesos, acaba de signar un decret que permet les violacions de les dones al si de les families, i prohibeix que les dones surtin soles de casa sense l'autorització dels seus esposos.
Peró aixó no és tot. A més, el decret de Karzai també contempla serioses limitaciones per a que les dones, joves o majors d'edat, només podran cercar feina, ir al col.legi o anar al metge amb el permís explicit dels seus marits. I ara bé el més denigrant per a la dona afganesa. La dona, l'esposa no es podrà negar a mantenir relacions sexuals quan les vulgui l'home. Un decret, baja, per penjar-lo a wather i utilitzar-lo a la primera de canvi i després buidar ben buidada la cisterna.

A quin Afganistà, doncs, es pretèn ajudar des dels fòrums internacionals?. Per una banda es combat amb canons, tropes i bombres als talibans refugiats en mig de les muntanyes frontereres entre el país i el Paquistà, per integristes i terroristes, i per l'altra es mira cap a l'altre costat davant d'aquest decret vergonyós insultant per a les dones afganeses que hauran de continuar patint l'alicació de la Sharia més cruel i esclavitzadora de la dona musulmana afganesa.
Ja han protestat energicament l'ONU i diverses organitzacions humanitàries internacionals contra el repugnant decret. La senadora Humaira Namati, membre de la Cambra Alta del Parlament Afganès, ja ha dit que aquesta llei és pitjor que quan governaben els talibans fins l'any 2001.
Callaran amb covardia i sense cap mena de vergonya els governs europeus davant d'aquesta llei?. Quinsa mena de governs ens governen?.

FONT.