Cinc missioners estrangers --quatre espanyols i un alemany-- han estat expulsats avui del Marroc per la policia Judicial de Casablanca per fer accions de proselitisme, segons ha informat avui el ministeri de l'Interior marroquí en un comunicat recollit per l'agència de notícies estatal, MAP.
Els missioners portaven a terme una "propaganda evangèlica" al país magribí, segons el Ministeri, que no precisa la nacionalitat dels mateixos. Tot i això, l'edició digital del diari francès 'Ouest France' cita una font pròxima al cas que assegura que es tracta de quatre espanyols i un alemany.
Els quatre estrangers han estat interrogats per les autoritats per participar en "una reunió de proselitisme" en què també eren presents ciutadans marroquins, indica el comunicat, que afegeix que la policia ha confiscat del lloc de la reunió diversos llibres i cintes de vídeo en àrab, així com de diferents "objectes de culte".
FONT
diumenge, 29 de març del 2009
divendres, 20 de març del 2009
La violació, arma política?
El Periodico de Aragón (Espacio3)
L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS
(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.
En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.
Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.
Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.
La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.
Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.
L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS
(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.
En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.
Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.
Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.
La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.
Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.
Jesús Camp
Sortin de la temàtica del blog, us volem reocmenar mirar aquest vespre a TV3 21/03/2009 - 00:09
Jesus Camp
Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu".
"vull que els cristians siguin tant fanàtics com els jueus o els musulmans"
Jesus Camp
Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu".
"vull que els cristians siguin tant fanàtics com els jueus o els musulmans"
dilluns, 16 de març del 2009
Què és una mesquita?
Una mesquita no és l'equivalent d'una església, un simple lloc de culte. El paper de la mesquita ha estat expressat sense embuts ni embuts pel primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan: "Les mesquites són les nostres casernes, els minarets les nostres baionetes". La mesquita té una missió política i la principal és la de difondre l'islam. La mesquita és una fortalesa destinada a continuar la conquesta de territoris que encara no són musulmans. L'islam és imperialista i la seva missió és convertir el conjunt de la humanitat als preceptes de l'Alcorà. El paper polític de les mesquites està àmpliament demostrat: en elles es decideixen les fatwas i les intifades palestines, en elles es farguen atemptats i es dissenyen atacs contra els enemics de l'islam
Guerra Santa a l'Amèrica LLatina.
Interessant actualització del blog porucomunisme que parla sobre la relació entre l'Islam i Chaves.
dijous, 12 de març del 2009
Nosaltres serem el vostre caball de Troya.
A continuació la traducció d'unes declaracions formulades per Mohamed Sabaoui, un jove sociòleg d'origen algerià, catedràtic de la Universitat Catòlica de Lille, nacionalizado francès.
La nostra invasió pacífica en l'àmbit europeu encara no ha conclòs. Tenim la intenció d'actuar en tots els països simultàniament. ... A mesura que tenim més i més espai, seria estúpid per la nostra banda no aprofitar-nos... Nosaltres serem el vostre "Cavall de Troia".
Us heu convertit en ostatges dels drets humans que sempre esteu reclamant. Si per exemple, vosaltres us dirigíssiu a mi a Algèria o Aràbia Saudita de la manera com jo estic parlant ara, en el millor dels casos serieu detinguts en l'acte.
"Vosaltres, els francesos, no sou capaços d'imposar el respecte als nostres joves".
Per què haurien de respectar un país que es rendeix davant ells? Solament es respecta el que es tem. Quan tinguem el poder, ja no veureu a un solo àrab calar foc a un cotxe o atracar una botiga. Els àrabs saben bé com és l'implacable càstig que es mereixen en aquests casos, al lladre se li amputa la mà que ha robat.
El mateix Mohamed Sabaouri en una recent entrevista reproduïda en "Li paradoxe de Roubaix":
"Les lleis de la vostra República no se semblen a les de l'Alcorà i no han de ser
imposades als musulmans, que solament poden ser governats per la Sharia. Per tant nosaltres estem disposats a treballar per a aconseguir aquest dret que ens oferiu. Començarem per Roubaix que actualment és una ciutat musulmana amb una majoria que excedeix el 60% de la població. En les futures eleccions municipals nosaltres mobilitzarem els nostres efectius i el pròxim alcalde serà musulmà. Després negociarem amb l'Estat i la Regió i declararem Roubaix enclavi musulmà independent i imposarem la Sharia (Llei de Déu) per a tots els seus habitants.
La minoria cristiana tindrà la categoria de Dhimmis. Aquesta serà una categoria especial que podrà comprar les seves llibertats i drets per mitjà d'un impost especial.
A més anem fer tot el necessari per a convèncer-los i persuadir-los que acceptin la nostra forma de ser. Desenes de milers de francesos ja han abraçat voluntàriament l'Islam, de manera que per què no haurien de fer-lo els cristians de Roubaix?
Actualment en la universitat de Lille tenim missatgers de la fe, encarregades de convertir als roubaisiens recalcitrantes, cristians i jueus, per a convèncer-los que acceptin la nostra religió, perquè Déu així ho vol.
Si som els més forts és per que Déu així ho vol. No tenim les obligacions cristianes de donar assistència a l'orfe, al feble i al discapacitat. AL contrari, nosaltres podem i hem d'aixafar-los si constituïxen un obtacule, sobretot si són infidels.
Font: Point de Bascule
Aquestes paraules difícilment imaginables, faran sortir per fi als nostres compatriotes de la llarga dormida?. O necessitarem conèixer a la nostra pròpia terra, en el nostre entorn, els fets perpetrats pels francesos a Algèria en 1962?
Si mai tinguèssim la nostra pròpia Roubaix estic segur que tindrien la independència com a república musulmana molt abans que Catalunya com a estat europeu.
Tinguem en compte que si aquestes paraules haguessin estat pronunciades per la boca d'un catòlic, haurien provocat sens dubte una bogeria mediàtica, i el seu autor amb tota probabilitat hauria estat condemnat forçosament per "incitar a l'odi racial".
Em pregunto si per contra es pot quedar indiferent davant una manera d'expressar-se tan clara. Va dret al gra i gens de caminar per les branques, el nostre enginyós catedràtic, si que diu les veritats, encara que per això perdi les amistats, com se sol dir. Crec que és un toc d'alerta que hauria de ser pres en compte.
Tradució de: Monmar per "Islamizació d'Europa"
Roubaix és una ciutat francesa situada en el departament de Nord i la regió Nord-Pas-de-Calais. Compte actualment amb una mica menys de cent mil habitants. Ja en un mapa del segle IX es pot veure una referència a Roubaix. Llavors, la ciutat era depenent del bisbat de Tournai. La ciutat va passar de l'estatut de simple llogaret al de ciutat important sota el regnat del senyor Pierre de Roubaix en el segle XV.
En el segle XIX, Roubaix era uneixi de les capitals mundials del teixit. La seva industrialització va ser molt forta, amb nombroses fàbriques repartides per tota la ciutat. De fet, la hi va cridar fins i tot ciutat de les mil xemeneies. Avui pocs d'aquests vestigis subsisteixen, però totes les xemeneies que encara estan en peus estan protegides. ++++++++ Roubaix és el municipi de França amb la major proporció de musulmans (les xifres oposades parlen de prop d'un 50%?). Compte amb set mesquites, i dues d'elles ostenten el títol de gran mesquita.
En els últims trenta anys s'han construït més mesquites i centres d'oració per a musulmans a França, que temples catòlics en l'últim segle. El país gal compte ja amb 2.150 mesquites, gairebé el mateix nombre que Istanbul, la major ciutat de Turquia.
I el ritme és progressiu. "La població musulmana en la Unió Europea creix un milió de persones a l'any, pel que, a aquest ritme, la UE tindria almenys 40 milions de musulmans en 2025. França és el país amb major percentatge de seguidors de l'Islam: un 10 per cent", agrega la publicació Alba. Una dada il·lustrativa: entre el 60 i el 70% dels presos francesos són musulmans. "Europa s'islamitza cada vegada més i França està per davant en la carrera", afegix Alba. I Espanya no es queda ressagada.
fonts: Wikipedia i eurabia.
La nostra invasió pacífica en l'àmbit europeu encara no ha conclòs. Tenim la intenció d'actuar en tots els països simultàniament. ... A mesura que tenim més i més espai, seria estúpid per la nostra banda no aprofitar-nos... Nosaltres serem el vostre "Cavall de Troia".
Us heu convertit en ostatges dels drets humans que sempre esteu reclamant. Si per exemple, vosaltres us dirigíssiu a mi a Algèria o Aràbia Saudita de la manera com jo estic parlant ara, en el millor dels casos serieu detinguts en l'acte.
"Vosaltres, els francesos, no sou capaços d'imposar el respecte als nostres joves".
Per què haurien de respectar un país que es rendeix davant ells? Solament es respecta el que es tem. Quan tinguem el poder, ja no veureu a un solo àrab calar foc a un cotxe o atracar una botiga. Els àrabs saben bé com és l'implacable càstig que es mereixen en aquests casos, al lladre se li amputa la mà que ha robat.
El mateix Mohamed Sabaouri en una recent entrevista reproduïda en "Li paradoxe de Roubaix":
"Les lleis de la vostra República no se semblen a les de l'Alcorà i no han de ser
imposades als musulmans, que solament poden ser governats per la Sharia. Per tant nosaltres estem disposats a treballar per a aconseguir aquest dret que ens oferiu. Començarem per Roubaix que actualment és una ciutat musulmana amb una majoria que excedeix el 60% de la població. En les futures eleccions municipals nosaltres mobilitzarem els nostres efectius i el pròxim alcalde serà musulmà. Després negociarem amb l'Estat i la Regió i declararem Roubaix enclavi musulmà independent i imposarem la Sharia (Llei de Déu) per a tots els seus habitants. La minoria cristiana tindrà la categoria de Dhimmis. Aquesta serà una categoria especial que podrà comprar les seves llibertats i drets per mitjà d'un impost especial.
A més anem fer tot el necessari per a convèncer-los i persuadir-los que acceptin la nostra forma de ser. Desenes de milers de francesos ja han abraçat voluntàriament l'Islam, de manera que per què no haurien de fer-lo els cristians de Roubaix?
Actualment en la universitat de Lille tenim missatgers de la fe, encarregades de convertir als roubaisiens recalcitrantes, cristians i jueus, per a convèncer-los que acceptin la nostra religió, perquè Déu així ho vol.
Si som els més forts és per que Déu així ho vol. No tenim les obligacions cristianes de donar assistència a l'orfe, al feble i al discapacitat. AL contrari, nosaltres podem i hem d'aixafar-los si constituïxen un obtacule, sobretot si són infidels.
Font: Point de Bascule
Aquestes paraules difícilment imaginables, faran sortir per fi als nostres compatriotes de la llarga dormida?. O necessitarem conèixer a la nostra pròpia terra, en el nostre entorn, els fets perpetrats pels francesos a Algèria en 1962?
Si mai tinguèssim la nostra pròpia Roubaix estic segur que tindrien la independència com a república musulmana molt abans que Catalunya com a estat europeu.
Tinguem en compte que si aquestes paraules haguessin estat pronunciades per la boca d'un catòlic, haurien provocat sens dubte una bogeria mediàtica, i el seu autor amb tota probabilitat hauria estat condemnat forçosament per "incitar a l'odi racial".
Em pregunto si per contra es pot quedar indiferent davant una manera d'expressar-se tan clara. Va dret al gra i gens de caminar per les branques, el nostre enginyós catedràtic, si que diu les veritats, encara que per això perdi les amistats, com se sol dir. Crec que és un toc d'alerta que hauria de ser pres en compte.
Tradució de: Monmar per "Islamizació d'Europa"
Roubaix és una ciutat francesa situada en el departament de Nord i la regió Nord-Pas-de-Calais. Compte actualment amb una mica menys de cent mil habitants. Ja en un mapa del segle IX es pot veure una referència a Roubaix. Llavors, la ciutat era depenent del bisbat de Tournai. La ciutat va passar de l'estatut de simple llogaret al de ciutat important sota el regnat del senyor Pierre de Roubaix en el segle XV.
En el segle XIX, Roubaix era uneixi de les capitals mundials del teixit. La seva industrialització va ser molt forta, amb nombroses fàbriques repartides per tota la ciutat. De fet, la hi va cridar fins i tot ciutat de les mil xemeneies. Avui pocs d'aquests vestigis subsisteixen, però totes les xemeneies que encara estan en peus estan protegides. ++++++++ Roubaix és el municipi de França amb la major proporció de musulmans (les xifres oposades parlen de prop d'un 50%?). Compte amb set mesquites, i dues d'elles ostenten el títol de gran mesquita.
En els últims trenta anys s'han construït més mesquites i centres d'oració per a musulmans a França, que temples catòlics en l'últim segle. El país gal compte ja amb 2.150 mesquites, gairebé el mateix nombre que Istanbul, la major ciutat de Turquia.
I el ritme és progressiu. "La població musulmana en la Unió Europea creix un milió de persones a l'any, pel que, a aquest ritme, la UE tindria almenys 40 milions de musulmans en 2025. França és el país amb major percentatge de seguidors de l'Islam: un 10 per cent", agrega la publicació Alba. Una dada il·lustrativa: entre el 60 i el 70% dels presos francesos són musulmans. "Europa s'islamitza cada vegada més i França està per davant en la carrera", afegix Alba. I Espanya no es queda ressagada.
fonts: Wikipedia i eurabia.
dimecres, 11 de març del 2009
Els espanyols subestimen al cap de cinc anys el risc d'un altre 11-M
• La retirada de l'Iraq va calmar la inquietud ciutadana, però experts avisen que el perill persisteix
• Serveis secrets europeus, asiàtics i dels Estats Units lluiten a Catalunya contra grups gihadistes
Tot i que la majoria dels països occidentals consideren el terrorisme islamista la gran amenaça del segle XXI, els espanyols sembla que han oblidat, cinc anys després de patir l'atemptat més important a Europa, que Espanya és objectiu preferent dels gihadistes. Segons les enquestes, a bona part dels ciutadans els atemoreix més un atemptat d'ETA que un altre atac del terrorisme internacional. No obstant, tots els especialistes consultats estimen que el risc que es torni a produir un atac islamista en territori espanyol és fins i tot més alt que el 2004, tot i que les forces de seguretat estan ara més previngudes que llavors.
L'últim baròmetre del Reial Institut Elcano, de desembre del 2008, reflecteix que, encara que la majoria dels espanyols consideren igual d'amenaçador el terrorisme etarra que l'islamista, el 27% percep ETA com el principal risc, enfront de l'11% que cita el fenomen gihadista. Aquestes dades confirmen la tendència reflectida en anteriors sondejos, segons la qual els espanyols, amb el pas del temps, han deixant enrere la seva por d'un nou 11-M.
No obstant, la societat no ha estat mai gaire conscient del risc creixent que comporten Al-Qaida i les seves múltiples franquícies. Un fet que també posen de manifest les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què és irrellevant la xifra d'entrevistats que ho esmenten com un dels grans problemes del país.
LES CAUSES
L'autor del baròmetre de l'Institut Elcano, Javier Noya, atribueix aquesta percepció al fet que l'11-M "es va viure com una cosa excepcional, lligada a la presència de militars espanyols a l'Iraq", de manera que, una vegada retirades les tropes, "ha deixat de ser motiu d'inquietud". En canvi, l'actual presència d'Espanya a l'Afganistan, segons aquest especialista, no genera controvèrsia política ni debat en els mitjans excepte en comptades ocasions i, per això, els ciutadans no tenen por que pugui comportar un nou atac islamista a Espanya. Al contrari, la contínua presència d'ETA en el discurs polític i l'elevadíssim rebuig que les seves accions susciten en l'opinió pública provoquen, segons Noya, que els espanyols hagin interioritzat la seva amenaça.
ELS ESPECIALISTES
No obstant, els experts i fins i tot el mateix Govern no tenen cap dubte sobre quin és l'enemic que resulta més perillós. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha advertit en multitud d'ocasions que Espanya continua en el punt de mira de totes les xarxes vinculades a Al-Qaida. I, segons el director del Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI), Alberto Saiz, l'amenaça és més gran que el 2004 perquè, tot i que el nombre de policies que la prevenen ha passat de 100 a 1.300, Espanya és "escenari d'activitats" de tots els grups terroristes que actuen a Europa, a més de ser "objectiu d'amenaça a les webs gihadistes". Com posa de manifest un agent, "Espanya està en primera línia del front". Només a Catalunya, segons l'analista del Centre d'Estudis Estratègics David Bajona, hi treballen, a banda de serveis secrets europeus, espies procedents del Pakistan, l'Índia, Israel, el Marroc i els EUA.
Javier Jordán, professor de la Universitat de Granada i expert en terrorisme internacional, subratlla, per la seva banda, que les forces de seguretat han arrestat des de l'11-M més de 370 persones i han desbaratat set plans de nous atemptats. "Algun bastant incipient", apunta en al.lusió al propòsit de posar bombes al transport públic de Barcelona de la cèl.lula desarticulada el gener del 2008. "Això demostra, sense intenció de ser alarmista, que l'amenaça almenys persisteix", conclou Jordán.
LES ORDRES Aquest expert comenta a més que, encara que la matança de Madrid va ser perpetrada per unes cèl.lules que es consideren independents del gihad internacional, moltes de les temptatives posteriors eren encàrrecs directes d'Al-Qaida. L'analista de Defensa Jorge Aspizua afegeix que la crisi pot afavorir la captació d'adeptes, ja que milers d'immigrants musulmans desocupats busquen una sortida a la seva precària situació.
Segons Aspizua, l'amenaça més immediata la constitueix la pròxima visita a Espanya del president de l'Índia. A més, assegura, s'ha estès certa por entre els agents que treballen infiltrats en les xarxes islamistes que actuïn en contra seu amb violència si els desemmascaren, com ha passat en altres països.
Pel que fa a les possibles mesures a adoptar, els experts proposen la creació d'una fiscalia especialitzada, ampliar el delicte d'apologia del terrorisme i, sobretot, prevenir la radicalització dels musulmans a Espanya.
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=594135&idseccio_PK=1008
Condemnen a l'Iraq Tareq Aziz i Alí el Químic a 15 anys de presó per crims contra la humanitat
El Tribunal Penal Suprem del país els ha sentenciat per l'execució de 42 comerciants el 1992. També ha condemnat a mort dos germanastres de Saddam Hussein pel mateix cas
El Tribunal Penal Suprem iraquià ha condemnat a 15 anys de presó l'exviceprimer ministre Tareq Aziz i l'exministre de Defensa Alí Hassan al Mayid, conegut com Alí el Químic, a més de sentenciar a mort dos germanastres de l'expresident Saddam Hussein. És el cinquè procés judicial a l'Iraq contra responsables de l'antic règim després de la invasió nord-americana del país el març del 2003.
Els incriminats, entre els quals hi ha dos germanastres de Saddam, Watban Ibrahim al-Hasan i Sabawi Ibrahim al-Hasan, han estat condemnats per l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992, que suposadament haurien pactat apujar els preus després de la crisi desencadenada per la Guerra del Golf.
El tribunal, que jutja vuit exalts càrrecs del règim de Saddam Hussein en aquest cas, ha condemnat a cadena perpètua Abd Hamid Mahmud, que va ser secretari de l'exdictador.
Els comerciants, que venien productes de primera necessitat, van ser jutjats en un procés sumaríssim per un tribunal de seguretat nacional i se'ls va negar el dret d'apel·lar la sentència de mort.
Durant el judici i l'execució de les 42 persones, Aziz ocupava el càrrec de ministre d'Assumptes Exteriors i va ser l'artífex de la política exterior del règim de Saddam Hussein, executat el desembre del 2006 després d'haver estat declarat culpable de crims contra la humanitat.
El Tribunal Penal Suprem iraquià ha condemnat a 15 anys de presó l'exviceprimer ministre Tareq Aziz i l'exministre de Defensa Alí Hassan al Mayid, conegut com Alí el Químic, a més de sentenciar a mort dos germanastres de l'expresident Saddam Hussein. És el cinquè procés judicial a l'Iraq contra responsables de l'antic règim després de la invasió nord-americana del país el març del 2003.
Els incriminats, entre els quals hi ha dos germanastres de Saddam, Watban Ibrahim al-Hasan i Sabawi Ibrahim al-Hasan, han estat condemnats per l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992, que suposadament haurien pactat apujar els preus després de la crisi desencadenada per la Guerra del Golf.
El tribunal, que jutja vuit exalts càrrecs del règim de Saddam Hussein en aquest cas, ha condemnat a cadena perpètua Abd Hamid Mahmud, que va ser secretari de l'exdictador.
Els comerciants, que venien productes de primera necessitat, van ser jutjats en un procés sumaríssim per un tribunal de seguretat nacional i se'ls va negar el dret d'apel·lar la sentència de mort.
Durant el judici i l'execució de les 42 persones, Aziz ocupava el càrrec de ministre d'Assumptes Exteriors i va ser l'artífex de la política exterior del règim de Saddam Hussein, executat el desembre del 2006 després d'haver estat declarat culpable de crims contra la humanitat.
dilluns, 9 de març del 2009
ENTREVISTA · MEIR JAVEDANFAR
Analista israeliana especialitzat en temes iranians i en serveis d'intel·ligència
"Fa 5 anys li hagués dit que encara és possible evitar que Iran fabriqui la seva primera bomba atòmica. Ara pot ser que ja sigui massa tarda perquè els iranians saben com enriquir urani i tenen els equips necessaris per a fer-lo dintre d'Iran", afirma a La Vanguardia en una entrevista exclusiva, Meir Javedanfar, un dels principals analistes d'Israel, especialitzat en temes iranians i dels serveis d'Intel·ligència. Javedanfar va néixer a Teheran, país en el qual va viure fins a 1987, i encapçala un centre d'anàlisi en Tel Aviv. "Milers d'agents secrets israelians, nord-americans i d'altres països occidentals actuen en aquests moments en territori iranià", revela.
O sigui, que en la seva opinió, l'objectiu israelià és simplement guanyar temps?
Ara com ara l'objectiu és guanyar temps, fer mal al projecte nuclear amb operacions encobertes, sense entrar en guerra directa amb Iran. Estats Units i altres països occidentals també estan involucrats en aquestes operacions. Intenten danyar i retardar el projecte nuclear iranià. Els iranians estan molt preocupats per això, pel que intenten fabricar tot a Iran, amb científics iranians, perquè tenen moltíssima por del que compren d'altres països. Per exemple, en l'àrea dels sistemes i les xarxes informàtiques, els iranians estan creant un programa exclusiu per als seus ordinadors per a evitar usar Windows, perquè Windows ve d'EUA i ells temen que els nord-americans s'infiltrin en la seva xarxa informàtica. També eviten usar sistemes de seguretat de xarxa israelianes -un camp en el qual Israel és molt fort- perquè temen que Israel els utilitzi per a espiar. Creo que tampoc el camí diplomàtic és capaç de detenir el projecte nuclear. Fins i tot si Obama intenta persuadir als iranians en el marc d'un diàleg amb Teheran, el nou president no té gens per a oferir-los equivalent al valor d'una bomba atòmica. Llavors, per què detenir el projecte nuclear?
Vostè va publicar un llibre sobre el president d'Iran i el seu projecte atòmic? Quina cerca Teheran, el lideratge del món islàmic?
Ells volen convertir-se en la superpotència del món islàmic. No en el sentit religiós perquè no ho poden ser. Els iranians són majorment chiítas (85% de la població) i aquests constituïxen una minoria en els països islàmics, pel que no poden convertir-se en els representants religiosos del món islàmic. Iran aspira a convertir-se en el poder polític i militar més fort dels països islàmics. El programa nuclear iranià va començar durant l'època del Shah en els anys 70. Quan els iraquians van usar la bomba química contra els iranians això va moure una mica, perquè el món no va fer gens. La majoria del poble iranià vol la bomba atòmica per a tenir alguna garantia que ningú va atacar al seu país de nou amb armes de destrucció massiva. Volen assegurar-se que ningú va a atacar-los i que a Iran no passarà el mateix que va passar amb Sadam Husein a L'Iraq. També volen poder seguir donant suport a Hamas i Hizbulah sense tenir cap tipus de preocupacions.
Què està fent Israel per a intentar evitar que Iran assoleixi la seva primera bomba nuclear?
Jo pinso que Israel ?especialment els serveis d'Intel·ligència- estan cooperant cada vegada més amb altres països en el tema del programa nuclear iranià. Hi ha moltíssims països actius. Fins i tot Holanda, que no és un enemic natural per al govern d'Iran. Israel inverteix cada vegada mes temps i recursos en la guerra d'Intel·ligència i la guerra psicològica contra el programa nuclear d'Iran.
En què consisteix aquesta guerra d'Intel·ligència?
Per exemple, científics que treballaven en el programa nuclear van morir sobtadament, i no es pot saber el motiu. Pot ser que els matessin, pot ser que no, però la sospita és que el Mosad està involucrat i això posa una gran pressió psicològica sobre els iranians. Israel també intenta vendre equips. Els iranians no poden acudir a una empresa i comprar-los legalment. Ho han de comprar en el mercat negre, de persones que no saben exactament qui són. Israel contacta amb ells i els ven equips defectuosos, de forma que posteriorment danyin al programa nuclear iranià. Israel també pot vendre equips amb l'objectiu d'usar-los per a escoltar i observar als iranians. En Teheran van executar a l'iranià Ali Ashtari, que comprava equips de comunicació en Dubai. Ells al·leguen que es tractava d'un equip del Mosad i que era usat per a l'espionatge a favor d'Israel.
O sigui que Israel i Estats Units intenten mobilitzar a iranians com agents dobles?
Això és molt natural, ocorre en tots els països. Teheran intenta mobilitzar a israelians perquè espíen a favor d'Iran, i els israelians, nord-americans i britànics busquen agents dintre d'Iran. Jo creo que els països occidentals coneixen en detall en quina etapa es troba el projecte nuclear iranià perquè hi ha molta gent amatent a aportar informació per diferents raons. Per exemple, des que Ahmedineyad va pujar al poder hi ha molts problemes econòmics, i això duu a algunes persones a voler cooperar amb diferents països.
Les motivacions ideològiques també poden dur a alguns iranians a cooperar amb altres països com Israel?
Sí, perquè hi ha gent que tem que si aquest govern aconsegueix obtenir una bomba atòmica, el seu país mai va a canviar de govern i mai haurà una democràcia. Aquesta bomba pot garantir que Iran continuï sent una república islàmica durant els pròxims 50-100 anys i ells no ho desitgen.
Imagina una situació en la qual el president d'Iran ordena un atac atòmic contra Israel?
El president d'Iran no té el poder de decidir sobre un atac d'aquest tipus. Això depèn totalment del líder suprem d'Iran, que és el Ayatola Jamenei. De totes maneres, jo no creo que sigui possible perquè fa 5 anys que Iran té la capacitat d'atacar a Israel amb míssils i amb armes biològiques i químiques, podent matar a 10.000 fins a 50,000 israelians en un dia. No ho fa perquè Israel té poder atòmic, o sigui, la capacitat d'eliminar a Iran, i el govern, especialment el Ayatola Jamenei, no vol perdre tot que va construir en 30 anys de revolució.
O sigui que en aquest moment hi ha una guerra de cervells entre la intel·ligència de les dues parts. Quants agents creu que Israel i els països occidentals tenen actuant a Iran?
Jo penso que pot tractar-se de milers les persones que estan a Iran treballant per a Israel i països occidentals, si prenem en compte als espies i a col·laboradors locals. Però Iran també ho fa. Els iranians conten amb alta tecnologia que apliquen contra Estats Units i altres països, tecnologia molt sofisticada. Per exemple, fa dies, van robar informació sobre el sistema d'helicòpters del president Obama. Pel que Aniran també conta amb molta gent dintre d'Estats Units, Europa i Amèrica Llatina, disposada a cooperar. I si algun dia hi ha un atac contra Iran, estic segur que Teheran farà ús d'aquestes persones per a atacar objectius israelians i nord-americans.
Si a la llarga el poder nuclear iranià és inevitable, la regió ha de preparar-se per a una nova Guerra Freda...
Jo penso que és una opció a la qual hem d'acostumar-nos, i creo que és possible viure amb un Iran nuclear. No va a ser fàcil, però és possible. El que està clar és que Israel no va a ser l'única mata. Això li donarà a Israel un punt en comú amb diferents països de la regió, com Egipte, Aràbia Saudita, els països del Golf Pèrsic i fins i tot dur-li a millorar les seves relacions amb aquests països.
Existeixen remors segons els quals va haver certes instal·lacions nuclears que de forma sobtada van ser convertides en camps de futbol, és cert?
Fa un temps, Iran va ser acusat d'enriquir urani en el nord de Teheran. Havia molta preocupació referent a això. D'un dia per a l'altre, els iranians van tallar 3,000 arbres en la zona. Per què? Perquè en els arbres pots detectar el nivell d'urani enriquit ja que aquest es trasllada per aigua. I d'aquesta forma els inspectors no poden detectar urani enriquit. En altres casos van convertir instal·lacions nuclears en bases militars o en camps de futbol. Des del 2001 que amaguen les seves instal·lacions nuclears, però no van assolir. En el 2002 el món es va adonar que Natanz existeix i que Iran enriqueix urani de forma il·legal.
Si ha d'apostar per un dels dos candidats a la presidència iraniana, Hatami o Ahmedineyad en les eleccions de juny qui creu que va a guanyar?
Queden al voltant de 100 dies fins a les eleccions d'Iran. 100 dies en política iraniana equivalen a 2.000 dies en política d'Espanya. Tot pot canviar. De moment, jo creo que va a guanyar Ahmenideyad. Però si el Ayatola Jamenei vés que Aniran s'està quedant molt aïllat de la comunitat internacional arran de les sancions fins a un punt que no és suportable, jo creo que ell va deixar que guanyi Hatami, per a renovar la imatge d'Iran. La majoria del poble iranià vol que el guanyi Hatami, perquè Ahmedineyad ha danyat molt l'economia iraniana i per al poble d'Iran, la prioritat no és el programa nuclear sinó l'economia.
I si guanya Hatami, es detindrà el projecte nuclear?
No. Solament haurà algú que ho presenti de forma més acceptable, mes civilitzada, amb un somriure. El projecte nuclear no depèn de cap president, sinó de la voluntat del Ayatola Jamenei, i aquest pretén seguir amb el projecte fins a aconseguir la bomba atòmica.
www.lavanguardia.es
"Fa 5 anys li hagués dit que encara és possible evitar que Iran fabriqui la seva primera bomba atòmica. Ara pot ser que ja sigui massa tarda perquè els iranians saben com enriquir urani i tenen els equips necessaris per a fer-lo dintre d'Iran", afirma a La Vanguardia en una entrevista exclusiva, Meir Javedanfar, un dels principals analistes d'Israel, especialitzat en temes iranians i dels serveis d'Intel·ligència. Javedanfar va néixer a Teheran, país en el qual va viure fins a 1987, i encapçala un centre d'anàlisi en Tel Aviv. "Milers d'agents secrets israelians, nord-americans i d'altres països occidentals actuen en aquests moments en territori iranià", revela.
O sigui, que en la seva opinió, l'objectiu israelià és simplement guanyar temps?
Ara com ara l'objectiu és guanyar temps, fer mal al projecte nuclear amb operacions encobertes, sense entrar en guerra directa amb Iran. Estats Units i altres països occidentals també estan involucrats en aquestes operacions. Intenten danyar i retardar el projecte nuclear iranià. Els iranians estan molt preocupats per això, pel que intenten fabricar tot a Iran, amb científics iranians, perquè tenen moltíssima por del que compren d'altres països. Per exemple, en l'àrea dels sistemes i les xarxes informàtiques, els iranians estan creant un programa exclusiu per als seus ordinadors per a evitar usar Windows, perquè Windows ve d'EUA i ells temen que els nord-americans s'infiltrin en la seva xarxa informàtica. També eviten usar sistemes de seguretat de xarxa israelianes -un camp en el qual Israel és molt fort- perquè temen que Israel els utilitzi per a espiar. Creo que tampoc el camí diplomàtic és capaç de detenir el projecte nuclear. Fins i tot si Obama intenta persuadir als iranians en el marc d'un diàleg amb Teheran, el nou president no té gens per a oferir-los equivalent al valor d'una bomba atòmica. Llavors, per què detenir el projecte nuclear?
Vostè va publicar un llibre sobre el president d'Iran i el seu projecte atòmic? Quina cerca Teheran, el lideratge del món islàmic?
Ells volen convertir-se en la superpotència del món islàmic. No en el sentit religiós perquè no ho poden ser. Els iranians són majorment chiítas (85% de la població) i aquests constituïxen una minoria en els països islàmics, pel que no poden convertir-se en els representants religiosos del món islàmic. Iran aspira a convertir-se en el poder polític i militar més fort dels països islàmics. El programa nuclear iranià va començar durant l'època del Shah en els anys 70. Quan els iraquians van usar la bomba química contra els iranians això va moure una mica, perquè el món no va fer gens. La majoria del poble iranià vol la bomba atòmica per a tenir alguna garantia que ningú va atacar al seu país de nou amb armes de destrucció massiva. Volen assegurar-se que ningú va a atacar-los i que a Iran no passarà el mateix que va passar amb Sadam Husein a L'Iraq. També volen poder seguir donant suport a Hamas i Hizbulah sense tenir cap tipus de preocupacions.
Què està fent Israel per a intentar evitar que Iran assoleixi la seva primera bomba nuclear?
Jo pinso que Israel ?especialment els serveis d'Intel·ligència- estan cooperant cada vegada més amb altres països en el tema del programa nuclear iranià. Hi ha moltíssims països actius. Fins i tot Holanda, que no és un enemic natural per al govern d'Iran. Israel inverteix cada vegada mes temps i recursos en la guerra d'Intel·ligència i la guerra psicològica contra el programa nuclear d'Iran.
En què consisteix aquesta guerra d'Intel·ligència?
Per exemple, científics que treballaven en el programa nuclear van morir sobtadament, i no es pot saber el motiu. Pot ser que els matessin, pot ser que no, però la sospita és que el Mosad està involucrat i això posa una gran pressió psicològica sobre els iranians. Israel també intenta vendre equips. Els iranians no poden acudir a una empresa i comprar-los legalment. Ho han de comprar en el mercat negre, de persones que no saben exactament qui són. Israel contacta amb ells i els ven equips defectuosos, de forma que posteriorment danyin al programa nuclear iranià. Israel també pot vendre equips amb l'objectiu d'usar-los per a escoltar i observar als iranians. En Teheran van executar a l'iranià Ali Ashtari, que comprava equips de comunicació en Dubai. Ells al·leguen que es tractava d'un equip del Mosad i que era usat per a l'espionatge a favor d'Israel.
O sigui que Israel i Estats Units intenten mobilitzar a iranians com agents dobles?
Això és molt natural, ocorre en tots els països. Teheran intenta mobilitzar a israelians perquè espíen a favor d'Iran, i els israelians, nord-americans i britànics busquen agents dintre d'Iran. Jo creo que els països occidentals coneixen en detall en quina etapa es troba el projecte nuclear iranià perquè hi ha molta gent amatent a aportar informació per diferents raons. Per exemple, des que Ahmedineyad va pujar al poder hi ha molts problemes econòmics, i això duu a algunes persones a voler cooperar amb diferents països.
Les motivacions ideològiques també poden dur a alguns iranians a cooperar amb altres països com Israel?
Sí, perquè hi ha gent que tem que si aquest govern aconsegueix obtenir una bomba atòmica, el seu país mai va a canviar de govern i mai haurà una democràcia. Aquesta bomba pot garantir que Iran continuï sent una república islàmica durant els pròxims 50-100 anys i ells no ho desitgen.
Imagina una situació en la qual el president d'Iran ordena un atac atòmic contra Israel?
El president d'Iran no té el poder de decidir sobre un atac d'aquest tipus. Això depèn totalment del líder suprem d'Iran, que és el Ayatola Jamenei. De totes maneres, jo no creo que sigui possible perquè fa 5 anys que Iran té la capacitat d'atacar a Israel amb míssils i amb armes biològiques i químiques, podent matar a 10.000 fins a 50,000 israelians en un dia. No ho fa perquè Israel té poder atòmic, o sigui, la capacitat d'eliminar a Iran, i el govern, especialment el Ayatola Jamenei, no vol perdre tot que va construir en 30 anys de revolució.
O sigui que en aquest moment hi ha una guerra de cervells entre la intel·ligència de les dues parts. Quants agents creu que Israel i els països occidentals tenen actuant a Iran?
Jo penso que pot tractar-se de milers les persones que estan a Iran treballant per a Israel i països occidentals, si prenem en compte als espies i a col·laboradors locals. Però Iran també ho fa. Els iranians conten amb alta tecnologia que apliquen contra Estats Units i altres països, tecnologia molt sofisticada. Per exemple, fa dies, van robar informació sobre el sistema d'helicòpters del president Obama. Pel que Aniran també conta amb molta gent dintre d'Estats Units, Europa i Amèrica Llatina, disposada a cooperar. I si algun dia hi ha un atac contra Iran, estic segur que Teheran farà ús d'aquestes persones per a atacar objectius israelians i nord-americans.
Si a la llarga el poder nuclear iranià és inevitable, la regió ha de preparar-se per a una nova Guerra Freda...
Jo penso que és una opció a la qual hem d'acostumar-nos, i creo que és possible viure amb un Iran nuclear. No va a ser fàcil, però és possible. El que està clar és que Israel no va a ser l'única mata. Això li donarà a Israel un punt en comú amb diferents països de la regió, com Egipte, Aràbia Saudita, els països del Golf Pèrsic i fins i tot dur-li a millorar les seves relacions amb aquests països.
Existeixen remors segons els quals va haver certes instal·lacions nuclears que de forma sobtada van ser convertides en camps de futbol, és cert?
Fa un temps, Iran va ser acusat d'enriquir urani en el nord de Teheran. Havia molta preocupació referent a això. D'un dia per a l'altre, els iranians van tallar 3,000 arbres en la zona. Per què? Perquè en els arbres pots detectar el nivell d'urani enriquit ja que aquest es trasllada per aigua. I d'aquesta forma els inspectors no poden detectar urani enriquit. En altres casos van convertir instal·lacions nuclears en bases militars o en camps de futbol. Des del 2001 que amaguen les seves instal·lacions nuclears, però no van assolir. En el 2002 el món es va adonar que Natanz existeix i que Iran enriqueix urani de forma il·legal.
Si ha d'apostar per un dels dos candidats a la presidència iraniana, Hatami o Ahmedineyad en les eleccions de juny qui creu que va a guanyar?
Queden al voltant de 100 dies fins a les eleccions d'Iran. 100 dies en política iraniana equivalen a 2.000 dies en política d'Espanya. Tot pot canviar. De moment, jo creo que va a guanyar Ahmenideyad. Però si el Ayatola Jamenei vés que Aniran s'està quedant molt aïllat de la comunitat internacional arran de les sancions fins a un punt que no és suportable, jo creo que ell va deixar que guanyi Hatami, per a renovar la imatge d'Iran. La majoria del poble iranià vol que el guanyi Hatami, perquè Ahmedineyad ha danyat molt l'economia iraniana i per al poble d'Iran, la prioritat no és el programa nuclear sinó l'economia.
I si guanya Hatami, es detindrà el projecte nuclear?
No. Solament haurà algú que ho presenti de forma més acceptable, mes civilitzada, amb un somriure. El projecte nuclear no depèn de cap president, sinó de la voluntat del Ayatola Jamenei, i aquest pretén seguir amb el projecte fins a aconseguir la bomba atòmica.
www.lavanguardia.es
dimarts, 3 de març del 2009
"Serà un honor si s'immola el meu fill"
Marroquins empresonats o perseguits justifiquen les explosions de Casablanca
Tot i les dificultats, finalment l'AVUI aconsegueix localitzar telefònicament Fatiha Tahar Hassani. Hassani, actualment casada en segones núpcies amb un pres de la Salafia Jihadia, va ser dona d'Abdelkrim Megati, alt comandament marroquí d'Al-Qaida que, amb el seu fill, Adam, d'onze anys, va ser abatut l'abril del 2005 pels cossos especials saudites. Després d'aquests fets, Hassani va ser interrogada pels serveis d'intel·ligència a l'Aràbia Saudita i, un cop extradida al Marroc, pels serveis del regne alauita. Posada en llibertat a finals del 2005, tot i estar encara sota vigilància en una mena d'arrest domiciliari, confessa orgullosa: "Sí, evidentment que pertanyo a Al-Qaida".
"El meu exmarit Abdelkrim i el meu fill Adam són dos màrtirs, dos mujahidins (combatents) que van morir en una lluita justa per defensar l'Islam i és per això que des de fa anys intento que els seus cossos siguin enterrats en terra santa, a la Meca", assenyala. Respecte als últims atemptats de Casablanca, Hassani no dubta a afirmar que "estan plenament justificats. Tots els que han sacrificat la seva vida són herois, han actuat en defensa de l'umma [comunitat de fidels musulmans], sotmesa al jou d'Occident des de fa més d'un segle i el principal exemple del qual és la nefasta política del Gran Satan [en al·lusió als Estats Units] al Pròxim Orient".
A les ordres dels mujahidins
"Si els mujahidins m'ho ordenen, esclar que estic disposada a immolar-me en nom d'Al·là, no en tingui cap dubte", diu desafiant. Interpel·lada sobre la seva disposició a sacrificar el seu únic fill viu, Ilyas, de quinze anys, Hassani també té clar que "seria un autèntic honor".
www.avui.cat
Tot i les dificultats, finalment l'AVUI aconsegueix localitzar telefònicament Fatiha Tahar Hassani. Hassani, actualment casada en segones núpcies amb un pres de la Salafia Jihadia, va ser dona d'Abdelkrim Megati, alt comandament marroquí d'Al-Qaida que, amb el seu fill, Adam, d'onze anys, va ser abatut l'abril del 2005 pels cossos especials saudites. Després d'aquests fets, Hassani va ser interrogada pels serveis d'intel·ligència a l'Aràbia Saudita i, un cop extradida al Marroc, pels serveis del regne alauita. Posada en llibertat a finals del 2005, tot i estar encara sota vigilància en una mena d'arrest domiciliari, confessa orgullosa: "Sí, evidentment que pertanyo a Al-Qaida".
"El meu exmarit Abdelkrim i el meu fill Adam són dos màrtirs, dos mujahidins (combatents) que van morir en una lluita justa per defensar l'Islam i és per això que des de fa anys intento que els seus cossos siguin enterrats en terra santa, a la Meca", assenyala. Respecte als últims atemptats de Casablanca, Hassani no dubta a afirmar que "estan plenament justificats. Tots els que han sacrificat la seva vida són herois, han actuat en defensa de l'umma [comunitat de fidels musulmans], sotmesa al jou d'Occident des de fa més d'un segle i el principal exemple del qual és la nefasta política del Gran Satan [en al·lusió als Estats Units] al Pròxim Orient".
A les ordres dels mujahidins
"Si els mujahidins m'ho ordenen, esclar que estic disposada a immolar-me en nom d'Al·là, no en tingui cap dubte", diu desafiant. Interpel·lada sobre la seva disposició a sacrificar el seu únic fill viu, Ilyas, de quinze anys, Hassani també té clar que "seria un autèntic honor".
www.avui.cat
dilluns, 2 de març del 2009
L'Islam en contra de nosaltres
The Last Days of Europe - Els últims dies d'Europa.
II. - Mahoma, exemple pels musulmans.
II. - Mahoma, exemple pels musulmans.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
