diumenge, 31 de maig del 2009

Atemptat suïcida en una comissaria de Lahore amb un mínim de 23 morts i 250 ferits


Un vehicle carregat amb explosius ha destruït completament una comissaria de policia del centre de Lahore, a l'est del país

Un mínim de 23 persones han mort i 250 han resultat ferides com a conseqüència d'un atemptat suïcida amb bomba perpetrat aquest dimecres al voltant d'una comissaria de policia de la ciutat pakistanesa de Lahore. No obstant, el nombre de víctimes encara és confús.

L'autor de l'atemptat ha fet detonar la càrrega explosiva en el moment en què intentava forçar, al volant d'un automòbil, l'entrada a la comissaria. "Han estat traslladats set cadàvers a l'hospital i 126 persones han resultat ferides", ha declarat el doctor Humaira, metge d'un dels principals hospitals de la ciutat.

El portaveu de la policia Nayyab Haider ha explicat que la "forta" bomba "ha fet malbé diversos edificis i cotxes i ha destrossat finestres". Alguns testimonis apunten que després de l'explosió s'han sentit trets, però ni tan sols eren capaços de distingir qui els estava fent.

www.avui.cat

diumenge, 24 de maig del 2009

Els 11 del Raval

VÍDEO

Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants. Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.

El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.

dimarts, 12 de maig del 2009

Bin Laden, el terrorisme dels rics. Per Pilar Rahola.


Vaig estar contra la guerra de L'Iraq, m'alegro de la caiguda del PP i Bush no és el meu polític preferit.

Fetes les oportunes presentacions, que bé coneixen els meus lectors assidus, la resta de l'anàlisi que plantejo no s'acosta per res al pensament políticament correcte que regna gairebé de forma única.

Especialment si es planteja des de les veus més compromeses de l'esquerra. Parlo de Madrid, certament. Parlo després d'haver fet meva la cançó de Sabina -"Jo em baixo en Atocha."- i respirar el dolor profund amb que la mort esgarrapa les parets de l'ànima. Però no parlo des del dolor, perquè són temps per a tenir el cor calent però el cervell fred, i el que diguem sobre el que ens està ocorrent, no pot ser poesia del duel (per molt que estimem a la poesia i estiguem de duel), ni pancarta de la indignació. Hem de reflexionar des de la prosa de les dades i des de la més absoluta maduresa democràtica. Amb aquesta voluntat, doncs, expresso la meva desmentit a alguns dels llocs comuns que aquests dies intenten explicar l'atemptat d'Al-Qaeda.

Primer, s'està instal·lant la idea que el terrorisme islàmic és la rebel·lió dels pobres contra l'abús del món ric. D'alguna forma, doncs, es tractaria d'una espècie de conseqüència de les nostres moltes culpes. Molts s'han expressat així aquests dies. I, no obstant això, la realitat és ben distinta.

El repte contra la democràcia i contra la modernitat que ha iniciat des de fa anys l'integrisme islàmic -aquests dies es complix el 12 aniversari de l'atemptat contra l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires, que va destruir l'edifici, el geriàtric, el convent i l'església, i que va matar a 29 persones-, no té gens que veure amb la pobresa. Els sembla que s'estan rebel·lant els pobles de l'Àfrica destruïda? Coneixen terrorisme islàmic en Burkina Fasso? Estem davant un fenomen ideològic totalitari alimentat econòmicament per elites immensament riques, profusament fanàtiques +i feroçment antioccidentales.

Ni Bin Laden és una hermanita dels pobres, ni els països còmplices amb el terrorisme islàmic es conten entre els més marginals, ni gens del que està ocorrent té a veure amb el desig d'un món millor. Posem, doncs, les coses en el seu lloc: les bombes integristes estan pensades per a destruir la llibertat, no per a repartir-la. Per a conduir el món cap a la antimodernidad, no per a fer-lo més democràtic. Per a mantenir la gent en l'odi i el fanatisme, i no per a emancipar-la. No és una rebel·lió, és una croada ideològica totalitària, com ho van anar en el seu moment el nazisme i el estalinismo, de base nihilista (menjo tots els totalitarismes), i emparada en l'enorme riquesa de les elites i els Estats que les financen. + Segundo. Existeix la culpa àrab. Ho dic perquè en el necessari exercici d'autocrítica que ens fem, i en la pràctica del nostre esport nacional, el antiamericanismo, mai tenim temps de parlar d'aquesta notable culpa.

Un dels fets més insultantes que he escoltat ha estat, per exemple, el suport explícit del rei del Marroc contra el terrorisme. No dubto de les seves bones intencions. Però, quan un dirigent àrab és un dels homes més rics del món, manté a la seva població en una pobresa infame, permet les màfies assassines de la immigració il·legal, sustenta part de la seva economia social en aquesta misèria i no fa gens per a construir un sistema democràtic, caldrà respondre-li amb el títol del llibre de Raymond Carver: de quina parla quan diu que parla de lluitar contra el terrorisme?

I, si anem més enllà, de què ha servit, durant 50 anys, el petroli? Ha servit per a crear societats cultes, lliures i democràtiques? Ha servit per a modernitzar i reequilibrar socialment la zona? En mans de dictadors fanàtics i monarquies feixistes, solament ha servit per a consolidar els plantejaments més retrògrads, privar als ciutadans d'estructuris socials justes, esclavitzar fins al deliri a les seves dones i practicar una política medieval amb tecnologia d'última generació.

La antimodernidad amb mòbil via satèl·lit. I les madrazas coránicas, on durant anys s'eduquen als nens en contra dels valors de la llibertat? Quants militants radicals sortiran de les més de 5.000 madrazas coránicas que existeixen, per exemple, en el Pakistan? Quina societat de futur s'està construint en l'educació integrista fanàtica de les escoles del Sudan? Què paga el petrodólar? Paga a favor de la il·lustració, a favor de la democràcia, a favor d'una cultura de la pau? Utilitza l'Islam per a crear ciutadans lliures? O ho usa perversament per a destruir-los?

I encara més, què diem de la implicació d'alguns països de la zona en el finançament del terrorisme? Provats els xecs de Saddam a favor dels suïcides palestins. Provada la implicació de l'ambaixada d'Iran en l'atemptat de Amia, a Buenos Aires, on van morir 85 persones, i provat el seu suport logístic i financer al grup terrorista Hamás. Provades les implicacions de Síria en el terrorisme de Hezbollah en Terra Santa. I, d'on eren els organitzadors del 11-S, sinó fonamentalment d'Aràbia Saudita? No té el wahabismo reinante gens que veure amb el finançament del terrorisme? Parlem dels milers de morts en la croada islàmica del Sudan? Què vull dir, amb tot això?

Que estem davant una globalització del terrorisme islàmic, perquè estomas davant desenes de països del món islàmic que, lluny de crear societats de la llibertat, mantenen i esclavitzen als seus ciutadans en el més pur dels fanatismes, sobretodo perquè la millor garantia per a continuar tiranizándoles, és creant odis, intoleràncies i profundes ignoràncies.

La primera arma de destrucció massiva de l'Islam té a veure amb la falta de llibertat, amb la cultura feixista dels seus dirigents, amb l'ús pervers de Déu i amb la negació de crear una societat de la tolerància. I repeteixo el que he escrit sovint: les primera víctimes de l'integrisme islàmic són els ciutadans de religió musulmana. Com el primer enemic de la causa palestina és la ideologia nihilista que ensenya als nens a estimar la mort.

Aquesta setmana van aconseguir detenir a un nen de deu anys amb una bomba: això no surt en els telediaris. L'integrisme és l'enemic de l'Islam. Però, pel camí de l'autodestrucció, mata i ens mata.

Tercer, el xantatge terrorista. Creo que la guerra va ser un disbarat, perquè és evident que no es combat així al terrorisme. I això afegint, sense dubtar-lo, que el món està millor sense el règim de Saddam. Però també és cert que aquest repte totalitari ve des de lluny. La fatua de Bin Laden és del 96. L'atemptat del 11-S es va començar a preparar en el 92, en plens acords d'Oslo. De quan va ser la condemna a mort a Salman Rushdie?

I si parlem del gran libertador de Persia, el ayatollah Khomeini, que per cert visitaven en el seu exili de París molts il·lustres de l'esquerra europea? Els senyals fa molts anys que ens arriben. Però nosaltres hem estat fent la migdiada, hem reduït tots els problemes del món a l'odi antiamericano, hem perdonat la vida a tots els dictadors àrabs, hem minimitzat al terrorisme palestí (alimentant-lo amb el nostre paternalisme), i hem arribat a creure que, si ens portàvem bé, no ens arribaria. Com si la nostra vida depengués del contentito que deixéssim a Bin Laden. No hem entès gens.

I no estic segur que, després de Madrid, finalment ho entenguem. Deia a Miami, quatre hores abans de l'atemptat, en una conferència sobre el tema: "Què ens fa falta a Europa per a entendre el que ocorre? Un atemptat a París, a Londres, a Madrid?" Haver estat profètica em causa profund dolor i profunda ira.

Finalment, la vergonya de la solidaritat selectiva. No tots els morts ens dolen, ni tots els assassins ens ho semblen. La mateixa ideologia nihilista que mata a Moscou, en el centre de Buenos Aires, en el tren de Madrid i en la discoteca de Bali, mata en un autobús de Jerusalem.

També forma part de la nostra culpa no plorar a aquests morts i minimitzar als seus assassins. El terrorisme integrista no és amic de cap causa, sinó el vampir de totes elles. S'alimenta d'elles, les seca i les destruïx. Perquè és una ideologia de mort. Madrid ens diu tot això. Sabrem escoltar-li?

Per Pilar Rahola
font: eurabia