"LES NOSTRES BOMBES ATÒMIQUES SÓN ELS NOSTRES FILLS!"

Després dels bombardejos de Gaza, milers de dones palestines compleixen un deure que consideren patriòtic: quedar-se embarassades.

Entrevista a Zeinab el Ghunaimi, advocada palestina en Gaza que assisteix a dones sense recursos + Tinc 56 anys i m'assec més útil que mai: ajudem a moltíssimes dones. Vaig néixer en Palestina i viu en Gaza, avui un camp de concentració. Només he tingut una filla, perquè no vaig voler tenir més fills que naixessin presoners. Col·laboro amb la Fundació Alfonso Comín

* "Nostra bomba atòmica són els nostres fills"
* Per cada palestí mort per les bombes israelianes, elles tindran dos fills.

- No és una destinació feliç el d'aquests nens.
Aquesta és la nostra bomba atòmica: la demografia. Els israelians tenen la seva, però les nostres bombes són els nostres fills.

- Té xifres?
La nostra taxa de maternitat és del 5,6, gairebé sis fills per mare palestina, però jo, que treballo sobre el terreny en Gaza amb centenars de dones palestines, sé que aquest percentatge està augmentant després de la invasió israeliana.

- Crec recordar que la natalitat d'Israel és també elevada.
És alta per a tractar-se d'un país industrialitzat: els israelians tenen un terme mitjà de 2,7 fills per família.

- Doncs vostè només té una filla.
Perquè, malgrat ésser d'una família de refugiats, vaig escapar de la condemna israeliana al subdesenvolupament i la ignorància. El meu pare era mestre d'escola de la Unrwa, l'organització de l'ONU que ajuda als refugiats palestins i ens va ajudar a arribar a la universitat.

- On va anar a la universitat?
Jo vaig poder anar A la Universitat del Caire, com les meves tres germanes, i vaig estudiar Dret, i al tornar A Gaza vaig ser a la presó dues vegades per col·laborar en la resistència contra l'ocupació israeliana, però també vaig veure món i vaig estar en la conferència de pau de Suècia, i sempre que puc surto de Gaza.

- Ara ha pogut.
En realitat, no he pogut: les autoritats israelianes no m'han donat permís per a sortir de Gaza i venir aquí a Barcelona per a la Fundació Alfonso Comín, (Estrany viatge tenint en compte que La Fundació Alfonso Comín denuncia l'explotació infantil) però he assolit burlar el seu control.

- Com?
Comprendrà que no li doni detalls perquè els publiqui i no pugui tornar a sortir.

- I què va descobrir en els seus viatges?
A poc a poc em vaig fer conscient que no podia condemnar als meus possibles fills - éssers humans-a viure en la ratera que és avui el camp de concentració de Gaza.

- Hi ha més palestins que pensin així?
Sí, i aquesta és una paradoxa que posa en evidència el cruel absurd que vivim. Els de la diàspora i els refugiats que, malgrat tot, han pogut accedir conjumina educació universitària són els quals tenen menys fills.

- El fill és el pla de pensions del pobre.
Així que si Israel, en comptes de tancar-nos en bantustanes, ens hagués donat possibilitats de prosperar, avui els palestins no tindríem aquesta bomba demogràfica que torba el somni dels israelians.

- N0serien ara molts i damunt millor educats?
Jo li puc parlar per mi mateixa i pels palestins universitaris i amb millor nivell socioeconòmic que conec: tots estan per sota de la mitjana de fills per família palestina: tenen un, dos o tres com a molt.

- Arafat ja citava els úters com arma.
Era tradició quan algun refugiat aconseguia tornar A Palestina que, per a celebrar-lo, la parella tingués un fill.

- La seva filla pensa ser mamà nombrosa?
La meva filla es va casar en Dubái...

- Sembla unes bones noces, enhorabona.
Gràcies, però les autoritats israelianes no em van deixar sortir per a anar a la cerimònia.

- Quin tipus de problemes troba quan assisteix a les dones palestines?
Divorcis, herències, custòdies, tot tipus de problemes legals.

- Els països àrabs tenen fama de masclisme contumas i legalitzat.
És cert que la societat patriarcal agrària àrab i el seu dret tribal no donaven a la dona un tracte igualitari, però la societat palestina ha avançat malgrat l'ocupació i estem millorant aquest dret.


- No enveja la igualtat de les israelianes?
En les universitats palestines som majoria les dones, i també en la universitat islàmica de Hamas. Jo vaig participar ja en el primer govern de la ANP i assolim introduir quotes femenines obligatòries en el govern. Avui tenim a Palestina dones jutges i alts càrrecs i ministres.

- Quines corrupte era el seu govern de la ANP!
La corrupció va existir - és cert i ho admeto i paguem un alt preu per ella. Aquesta corrupció amb la complicitat israeliana per a dividir-nos va propiciar l'aparició de Hamas, però tornarem a estar units.

- Fa poc, vostès els palestins solucionaven les seves diferències a tir net.
Estem aprenent: quan Israel va envair Gaza morien palestins de Hamas i del Fatah, nens i majors... Això ens uneix.

- Israel els va envair per a defensar-se.
No sóc partidària de Hamas ni de bon tros, però no admeto que es ratlli de terrorisme a la resistència contra l'ocupació.

- Hamas aplica la charia: no sembla molt progressista per a les dones.
És cert que existeix aquest projecte, que ens duria a reculades com que el càstig per a un robatori sigui la amputación de les mans, però estic convençuda que evitarem aquests extrems amb un gran pacte palestí.

- Com és el divorci en Palestina?
Per a l'home és suficient amb dir a la seva esposa: "Estàs divorciada". La dona necessita un procés. Treballem per a reformar aquests extrems. He assolit, per exemple, que la policia obligués a un divorciat a pagar la manutenció.

Zeinab, resistent veterana, sap molt bé quin és la taxa de natalitat exacta dels palestins de Gaza: és el seu passaport de tornada a la pàtria arravassada. I és la dada que obsessiona als estadistas israelians des que existeixen. Aquesta fe que el rellotge demogràfic corre al seu favor fa que molts palestins no apostin per un Estat propi. Així, encara que sigui acceptant ara com ara el apartheid israelià, canviarien el concepte clàssic de "lluita de resistència a l'ocupació estrangera" a l'algeriana pel sud-africà de "lluita perquè tots els habitants del país tinguin dret a vot". Aquesta va ser l'estratègia que va donar la victòria a Mandela. El problema és que els palestins no tenen cap Mandela.

LLUÍS AMIGUET
La Vanguardia