diumenge, 8 de febrer del 2009

AL Kalaa estava a Santa Coloma (Barcelona)


Un pis miserable, designat en àrab "la fortalesa dels guerrers", era la base espanyola de l'islamisme més radical.

CAMÍ DEL TIGRIS La ruta suïcida venia del Magrib a Espanya i acabava a L'Iraq o Afganistan via Iran
CONNEXIÓ AMB EL 11-M El cas enllaça als inquilins del Kalaa amb els atemptats del 11-M i Casablanca

UN TERRORISME BARAT Els extremistes viatjaven amb autobús i els enviaven els diners des de Santa Coloma

La primera vegada - fa quatre anys-que els agents que interceptaven les converses dels sospitosos van escoltar la paraula Alcalá van pensar que es tractava d'una cita en la coneguda plaça madrilenya en la qual s'aixeca la famosa porta del mateix nom. Poc després es van adonar que s'equivocaven.

No era Alcalá el que escoltaven en àrab, sinó AL Kalaa, que en espanyol vol dir "la fortalesa dels guerrers". Llavors els va quedar clar que allò no tenia gens que veure amb la cèlebre porta madrilenya i que es tractava de la denominació en clau d'un lloc al que els islamistes vigilats donaven un valor molt especial.

Els agents havien batejat la investigació operació Tigris, en al·lusió a la certesa que alguna de les trenta persones a les quals seguien inicialment constituïen una xarxa assentada a Espanya dedicada a captar extremistes suïcides per a enviar-los A L'Iraq, el país del Tigris. És més, les dades que manejaven els policies, el jutge Baltasar Garzón i la fiscal antiterrorista Dolors Prim, que dirigirien les perquisicions, els van convèncer que estaven després d'una cèl·lula de Ansar a l'Islam, grup terrorista fundat a la fi de desembre del 2001 com una extensió del moviment Sunna A l'Islam (Soldats de l'Islam), lligat al líder del Qaeda a L'Iraq Abu Musab AL Zarqaui, avui mort.

Seguiments, desenes d'intervencions telefòniques, interminables rastreos de correus electrònics i un sens fi de perquisicions addicionals van permetre establir que la misteriosa AL Kalaa (la fortalesa dels guerrers), que tant esmentaven els sospitosos i sobre la qual pivotaba la xarxa, era un miserable immoble situat en el nombre 20 d'un carrer de nom tan cristià com San Francisco de la localitat barcelonina no menys cristiana de Santa Coloma de Gramenet. Per a rematar la paradoxa, altre pis franc del grup estava en el carrer Cid Campeador de Badalona.

Així mateix, van determinar que els islamistes vivien en el mateix Santa Coloma, a Badalona, a Vilafranca del Penedès i a Ceuta. A més, van descobrir que tenien enllaços a Bèlgica, Síria, Turquia, Regne Unit, Holanda, El Marroc, Algèria, Iran, Afganistan i L'Iraq

Altre extrem que van reconstruir els agents abans de detenir a ningú va ser el perfil dels sospitosos més actius, als quals van situar en la yihad internacional amb la missió de reclutar suïcides, principalment del Magrib, per a la seva incorporació al terrorisme a L'Iraq i Afganistan. És a dir, que mentre al Marroc, Espanya i altres països captaven intransigents islamistes que rebien adoctrinament en el radicalisme més extrem en AL Kalaa, els enllaços donaven cobertura als captats en el seu viatge final cap a L'Iraq o Afganistan.

Una vegada allí se suposa que integraven la insurrecció més desalmada. Un exemple de la crueltat del grup al que es presumeix que s'unien els enviats des del Kalaa és el segrest i assassinat, el 20 d'agost del 2004, de 12 treballadors nepalíes. Un crim que va ser difós per Ansar AL Sunnah en un atroç vídeo que recull el degollamiento i tir de gràcia de les víctimes.

Va ser al juny del 2005 quan els investigadors van considerar que ja tenien indicis suficients per a detenir als sospitosos de la xarxa Tigris, l'últim dels quals va ser arrestat al gener del 2007 a Badalona.

La primera vegada - fa quatre anys-que els agents que interceptaven les converses dels sospitosos van escoltar la paraula Alcalá van pensar que es tractava d'una cita en la coneguda plaça madrilenya en la qual s'aixeca la famosa porta del mateix nom. Poc després es van adonar que s'equivocaven.

No era Alcalá el que escoltaven en àrab, sinó AL Kalaa, que en espanyol vol dir "la fortalesa dels guerrers". Llavors els va quedar clar que allò no tenia gens que veure amb la cèlebre porta madrilenya i que es tractava de la denominació en clau d'un lloc al que els islamistes vigilats donaven un valor molt especial.

Els agents havien batejat la investigació operació Tigris, en al·lusió a la certesa que alguna de les trenta persones a les quals seguien inicialment constituïen una xarxa assentada a Espanya dedicada a captar extremistes suïcides per a enviar-los A L'Iraq, el país del Tigris. És més, les dades que manejaven els policies, el jutge Baltasar Garzón i la fiscal antiterrorista Dolors Prim, que dirigirien les perquisicions, els van convèncer que estaven després d'una cèl·lula de Ansar a l'Islam, grup terrorista fundat a la fi de desembre del 2001 com una extensió del moviment Sunna A l'Islam (Soldats de l'Islam), lligat al líder del Qaeda a L'Iraq Abu Musab AL Zarqaui, avui mort.

Seguiments, desenes d'intervencions telefòniques, interminables rastreos de correus electrònics i un sens fi de perquisicions addicionals van permetre establir que la misteriosa AL Kalaa (la fortalesa dels guerrers), que tant esmentaven els sospitosos i sobre la qual pivotaba la xarxa, era un miserable immoble situat en el nombre 20 d'un carrer de nom tan cristià com San Francisco de la localitat barcelonina no menys cristiana de Santa Coloma de Gramenet. Per a rematar la paradoxa, altre pis franc del grup estava en el carrer Cid Campeador de Badalona.

Així mateix, van determinar que els islamistes vivien en el mateix Santa Coloma, a Badalona, a Vilafranca del Penedès i a Ceuta. A més, van descobrir que tenien enllaços a Bèlgica, Síria, Turquia, Regne Unit, Holanda, El Marroc, Algèria, Iran, Afganistan i L'Iraq.

Altre extrem que van reconstruir els agents abans de detenir a ningú va ser el perfil dels sospitosos més actius, als quals van situar en la yihad internacional amb la missió de reclutar suïcides, principalment del Magrib, per a la seva incorporació al terrorisme a L'Iraq i Afganistan. És a dir, que mentre al Marroc, Espanya i altres països captaven intransigents islamistes que rebien adoctrinament en el radicalisme més extrem en AL Kalaa, els enllaços donaven cobertura als captats en el seu viatge final cap a L'Iraq o Afganistan.

Una vegada allí se suposa que integraven la insurrecció més desalmada. Un exemple de la crueltat del grup al que es presumeix que s'unien els enviats des del Kalaa és el segrest i assassinat, el 20 d'agost del 2004, de 12 treballadors nepalíes. Un crim que va ser difós per Ansar AL Sunnah en un atroç vídeo que recull el degollamiento i tir de gràcia de les víctimes.

Va ser al juny del 2005 quan els investigadors van considerar que ja tenien indicis suficients per a detenir als sospitosos de la xarxa Tigris, l'últim dels quals va ser arrestat al gener del 2007 a Badalona.

La documentació informàtica i en paper i altres proves trobades en els registres van confirmar la connexió tant amb els terribles atemptats del 11-M com amb els habidos en Casablanca (El Marroc) contra la Casa d'Espanya al maig del 2003 i que van llançar un balanç de 45 morts, 12 d'ells suïcides.

De fet, van establir que el primer líder d'aquesta plataforma espanyola del yihadisme va ser Mohamed.

Tahraoui, condemnat a deu anys en altre procés per terrorisme, i que el seu relleu ho va prendre Abdeladim Akouad, lliurat per Espanya al Marroc per la seva relació amb els esmentats atemptats de Casablanca. Llavors la prefectura de la cèl·lula va passar A Filali Ouali, que va fugir després del 11-M de tal sort que el lideratge de la xarxa Tigris va passar A Samir Tahtah, per al qual es demanen 14 anys de presó.

Després de les redadas, que van produir 32 detencions encara que finalment la fiscal acusa a 14 persones, va començar una segona fase d'investigació que va dibuixar amb més precisió el panorama internacional que passava per un lloc tan insospitat com la humil casa de Santa Coloma. Per exemple, van confirmar l'adoctrinament en Santa Coloma de suïcides i van comprovar els seus moviments des del Kalaa a través dels enllaços en els països citats per a acabar a L'Iraq i a Afganistan. Per exemple, un dels fugits del 11-M (Mohamed Afalah) va passar per AL Kalaa i pel que sembla es va suïcidar en un atemptat a L'Iraq, el mateix que Othman el Mouhib, també implicat en el 11-M i mort a L'Iraq.

El camí d'aquests muyahidines s'ha pogut reconstruir seguint, entre unes altres, la pista dels diners. El resultat és un camí barat, doncs qui pensi que manejaven grans sumes s'equivoca de mig a mig. Com mostra el sumari, aquest terrorisme funciona amb mínims obtinguts bàsicament del tràfic d'haixix. Així, en aquest cas les transferències per a finançar els viatges d'activistes ?la majoria fetes des de comptes de La Caixa? van arribar una vegada els 1.300 euros però el normal és que freguessin els 500 i fins i tot els 100 euros. Gens més.

Expliquen els investigadors a La Vanguardia que "la xarxa Tigris captava i adoctrinava a joves musulmans disposats a cometre accions terroristes arreu del món als quals es facilitava documentació i diners per a arribar a els seus objectius yihadistas". I aquest va ser el cas, paradigmàtic, del processat en rebel·lia Niyaz Valiohhmehoz Minikahayerovich, al que cridaven Yassin, que és més fàcil. Yassin va arribar A Espanya procedent de Rússia a la fi del 2001 i va començar a freqüentar les mesquites de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, on va conèixer als extremistes, entre ells a Othaman el Mouhib, implicat en els atemptats del 11-M i mort a L'Iraq. Yassin es va convertir en visitant assidu del Kalaa, on també va viure i va ser adoctrinat en la yihad fins que el dia 18 d'agost del 2004 va marxar cap a Karbala. Yassin va comprar el seu bitllet d'autobús fins a París i des d'allí va seguir a Turquia, on va arribar el 20 d'agost. Llavors es va quedar sense diners i el 29 de setembre del 2004 del Kalaa li van enviar 253,97 euros des del locutori Absdeslam de la calli Listz, nombre 10, de Santa Coloma.

Yassin va enviar una postal a A el Kalaa i després va informar del seu pas per Teheran (Iran) i de la seva arribada A Karbala (L'Iraq) el 21 d'octubre del 2004. Aquest dia va demanar més diners i des del Kalaa li van manar 173, 73 eurosa unnombre fals. Des de llavors no se sap gens sobre la sort de Yassin.
EDUARDO MARTÍN DE POZUELO La Vanguardia - Barcelona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada