Canvis i actualitzacions.

Després de casi mig any treballant rn aquest blog, i de 69 entrades d’informació, s'ha decidit fusionar el blog amb el company de http://proucomunisme.blogspot.com/ , per tal de tocar temes com l’ islam, el comunisme, crítica social i al govern de torn de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns.

Gràcies a tots per els 2166 visites rebudes.

El Consell de Guardians de l'Iran admet irregularitats a les eleccions

L'organisme, que ha de validar els resultats dels comicis, ha detectat més de 3 milions de votants que no estaven censats. De moment, però, el Consell de Guardians no ha anunciat cap mesura

El Consell de Guardians iranià ha admès que els vots recollits en 50 ciutats superen el nombre de persones censades amb dret a votar, segons ha fet públic aquest dilluns la cadena estatal Press TV.

El portaveu del Consell, Abbas Ali Kadkhodaei, que estava parlant ahir per al canal 2 de l'emissora IRIB, va fer aquests comentaris en resposta a la denúncia de Mohsen Rezaei, candidat derrotat a les eleccions presidencials del 12 de juny.

"Les xifres proporcionades per Mohsen Rezaei per les quals denuncia que més del cent per cent dels votants van ficar la seva papereta en 170 ciutats no és certa, l'incident es va produir en només 50 ciutats", ha confirmat Kadkhodaei.

El portaveu, de qualsevol manera, ha dit que, tot i que el recompte del vot afectat per aquestes irregularitats és superior a tres milions de paperetes, "encara no s'ha determinat si la xifra és decisiva en els resultats electorals", ha conclòs.

La filla de l'expresident, en llibertat
D'altra banda, la policia iraniana ha deixat en llibertat la filla de l'expresident Rafsandjani, que havien detingut ahir amb 4 membres de la seva família per haver participat a les protestes.

Mentrestant, el líder de l'oposició, el reformista Mir-Hossein Mussaví, continua demanant la repetició de les eleccions i anima els seus seguidors a no defallir, malgrat la repressió policial. El candidat reformista espera que l'excèrcit eviti un nou bany de sang.

www.avui.cat

Milers de seguidors reformistes surten al carrer per quart dia consecutiu

Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies

Milers de seguidors de l'oposició han tornat a manifestar-se avui a la plaça de Haft-i Tir de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats electorals i la repetició dels comicis presidencials.

Els reformistes han marxat en silenci, com en les protestes anteriors, cap a la part nord de la ciutat, a través de la gran avinguda Vali-i Asr, portant peces verdes i retrats del líder de l'oposició, Mir Hossein Mussavi. Molts rendien tribut, a més, a les set persones mortes en la manifestació del dilluns.

La manifestació, igual que la del dimarts, tampoc ha pogut ser gravada o fotografiada per la premsa internacional.

Malgrat els impediments, l'oposició ha decidit seguir endavant amb les protestes. Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies. En un comunicat penjat a la seva web, insta tots els iranians a acostar-se a les mesquites i marxar de forma pacífica pels carrers per honrar "els màrtirs i els ferits".

UNA RELIGIÓ DE PAU?

Aquestes fotos van ser preses durant la manifestació de "la religió de la pau" recentment celebrada per la comunitat musulmana a Londres. No s'han publicat en presna ni per tv per no aixecar polèmica i evitar reaccions en altres grups, Mireu les fotos, i llegiu les traduccions i passa-ho als teus contactes.



AL INFERN AMB LA LLIBERTAT!


EUROPA PAGARÀS EL TEU 11 DE SETEMBRE ESTÀ EN CAMÍ,


PREPARAT PEL VERDADER HOLOCAUST


EUROPA ÉS EL CÀNCER I LA RESPOSTA ÉS L'SILAM , 'EXTERMINEU ELS QUE VAN EN CONTRA DE L'ISLAM'



DECAPITEU ELS QUE INSULTEN A L'ISLAM.


mateu aquells que insultan a l'islam; Europa pagaràs: la teva demolició està en marxa.; l'exterminació està en camí,.....

l'Extrema Esquerra catalana en defensa dels feixistes de Hamàs.

Xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah; realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".

Divendres dia 27 de febrer a les 20h al CSOA La Revoltosa xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah;realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".

Hi haurà també connexió en directe amb el Faiez, membre de la Unió Independent de Comitès Palestins de Gaza i pica-pica palestí/libanès.

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/364356/index.php

Ahmadinejad, reelegit president de l'Iran

L'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha guanyat les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos

El president de l'Iran, l'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha aconseguit una sorprenent victòria en les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos.

En segon lloc ja quedat el candidat proreformista Mir-Hossein Mussavi, que ha denunciat un suposat frau, amb el 32,57% dels vots.

Més allunyats han quedat el conservador Mohsen Rezei, amb un 2,08% dels sufragi, i el clergue reformista Mehdi Karrubí, amb el 0,89%.

Els resultats definitius han estat validats pel poderós Consell de Guardians abans de fer-se oficials. Per tant, l'àmplia victòria evita que s'hagi de fer una segona volta.

Mussavi condemna les "violacions" en les eleccions
El candidat a la presidència de l'Iran, l'exprimer ministre Mir-Hossein Mussavi, ha expressat la seva "enèrgica protesta" pels resultats de les eleccions.

"Protesto enèrgicament contra les moltes i claríssimes violacions, i adverteixo que no em rendiré. El resultat de l'actuació d'alguns oficials posarà en perill els pilars de la República Islàmica i establirà la tirania al país", ha declarat en el seu comunicat.

Mussavi, que a última hora de divendres es declarava vencedor dels comicis, qualificava el resultat oficial de la votació com de "sorprenent".

Revolta a Teheran

Milers de partidaris del candidat reformista Mir-Hossein Mussavi es manifesten al centre de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats que donen la victòria de les eleccions presidencials a l'actual mandatari.

Els manifestants, que porten fotos de Mussavi i les insígnies verdes de la oposició, omplen els carrers malgrat els intents de la policia per dispersar-los.

"Aquest no és el meu vot!", criden, en referència als resultats oficials que atribueixen a Ahmadinejad la majoria dels vots, i insten al Consell de Guardians que anul·li la votació.

Almenys 30 morts i 75 ferits en un atemptat en un mercat al sud de l'Iraq

Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país

Almenys 30 persones han mort i una setantena han quedat ferides arran d'un atemptat que hi ha hagut a un quart de deu d'aquest matí al mercat d'Al-Bathaa de la ciutat de Nasiriya, al sud de l'Iraq.

Un cotxe bomba ha esclatat en mig del mercat, que estava ple de gent. L'explosió ha provocat la mort de diversos nens i ha incendiat algunes paradetes. Les forces de seguretat iraquianes han encerclat la zona per permetre les feines de rescat de les víctimes.

Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país.

www.avui.cat

Traslladen a Nova York el primer pres de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal federal

Ahmed Ghailani és un suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats de 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica

Ahmed Ghailani, suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats del 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica, ha estat traslladat aquest dimarts a Nova York per ser processat per un tribunal federal nord-americà.

Aquest fet el converteix en el primer presoner de la base de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal civil nord-americà.

www.avui.cat

La coalició prooccidental guanya les eleccions al Líban

Hezbol·hah reconeix la derrota i ofereix cooperar amb el partit guanyador, que hauria obtingut 70 escons

El cap de la majoria parlamentària libanesa, Saad Hariri, ha declarat aquest dilluns que la coalició prooccidental que dirigeix, les Forces del 14 de Març, ha obtingut la victòria als comicis legislatius d'aquest diumenge al Líban, on competia amb l'aliança de l'oposició, liderada per Hezbol·lah, que rep el suport de l'Iran i Síria.

"És un gran dia per a la història del Líban democràtic", ha afirmat Hariri davant els seus partidaris, als quals ha felicitat per haver ajudat a "obtenir la llibertat i la democràcia" per al país.

Amb tot, ha subratllat que en aquests comicis no hi ha "vencedor ni vençut perquè només el Líban i la democràcia són els vencedors".

Per la seva banda, el grup xiïta de Hezbol·lah ha reconegut la derrota als comicis, els primers que se celebren en una sola jornada, i ha instat els guanyadors, el partit de les Forces del 14 de Març, a formar un govern de coalició.

Mitjans locals han dit que l'actual majoria, que té el suport d'Occident i dels països àrabs moderats, ha obtingut uns 70 escons, mentre que l'oposició, que rep el suport de Síria i l'Iran, n'ha aconseguit 58.

El Parlament libanès compta amb 128 escons, 64 destinats als membres de la comunitat cristiana i els altres 64 als de la comunitat musulmana.

www.avui.cat

Tan de bo serveixi d'alguna cosa.

Bin Laden diu en un nou missatge que Obama i Bush han plantat "la llavor de l'odi i la venjança" contra els EUA

Al-Jazira difon un nou missatge gravat el mateix dia que Obama inicia la seva gira pel Pròxim Orient

El líder de la xarxa Al-Qaida, Ossama bin Laden, ha afirmat en un nou missatge gravat que l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu antecessor, George W. Bush, han "plantat les llavors de l'odi i la venjança contra els Estats Units", segons ha informat la cadena de televisió àrab Al-Jazira.

Aquest document s'ha difós el mateix dia que Obama aterrava a l'Aràbia Saudita, primera parada de l'esperada gira pel Pròxim Orient.

L'avió presidencial ha aterrat a l'aeroport de Riad, on ha estat rebut pel rei Abdal·lah. Amb el monarca saudita, Barack Obama té previst mantenir-hi una reunió per parlar sobre el conflicte entre israelians i palestins, sobre l'Iran i també sobre els preus del petroli, entre altres qüestions.

La visita més esperada serà, però, la que farà demà dijous a Egipte. En el discurs que pronunciarà a la Universitat del Caire s'espera que llanci un missatge de reconciliació i apropament amb el món musulmà.

Segons el govern nord-americà, Obama vol incidir en els interessos comuns dels Estats Units i les comunitats musulmanes i proposar noves àrees de col·laboració basades en el respecte mutu.

www.avui.cat

Atemptat suïcida en una comissaria de Lahore amb un mínim de 23 morts i 250 ferits

Un vehicle carregat amb explosius ha destruït completament una comissaria de policia del centre de Lahore, a l'est del país

Un mínim de 23 persones han mort i 250 han resultat ferides com a conseqüència d'un atemptat suïcida amb bomba perpetrat aquest dimecres al voltant d'una comissaria de policia de la ciutat pakistanesa de Lahore. No obstant, el nombre de víctimes encara és confús.

L'autor de l'atemptat ha fet detonar la càrrega explosiva en el moment en què intentava forçar, al volant d'un automòbil, l'entrada a la comissaria. "Han estat traslladats set cadàvers a l'hospital i 126 persones han resultat ferides", ha declarat el doctor Humaira, metge d'un dels principals hospitals de la ciutat.

El portaveu de la policia Nayyab Haider ha explicat que la "forta" bomba "ha fet malbé diversos edificis i cotxes i ha destrossat finestres". Alguns testimonis apunten que després de l'explosió s'han sentit trets, però ni tan sols eren capaços de distingir qui els estava fent.

www.avui.cat

Els 11 del Raval

VÍDEO

Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants. Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.

El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.

Bin Laden, el terrorisme dels rics. Per Pilar Rahola.

Vaig estar contra la guerra de L'Iraq, m'alegro de la caiguda del PP i Bush no és el meu polític preferit.

Fetes les oportunes presentacions, que bé coneixen els meus lectors assidus, la resta de l'anàlisi que plantejo no s'acosta per res al pensament políticament correcte que regna gairebé de forma única.

Especialment si es planteja des de les veus més compromeses de l'esquerra. Parlo de Madrid, certament. Parlo després d'haver fet meva la cançó de Sabina -"Jo em baixo en Atocha."- i respirar el dolor profund amb que la mort esgarrapa les parets de l'ànima. Però no parlo des del dolor, perquè són temps per a tenir el cor calent però el cervell fred, i el que diguem sobre el que ens està ocorrent, no pot ser poesia del duel (per molt que estimem a la poesia i estiguem de duel), ni pancarta de la indignació. Hem de reflexionar des de la prosa de les dades i des de la més absoluta maduresa democràtica. Amb aquesta voluntat, doncs, expresso la meva desmentit a alguns dels llocs comuns que aquests dies intenten explicar l'atemptat d'Al-Qaeda.

Primer, s'està instal·lant la idea que el terrorisme islàmic és la rebel·lió dels pobres contra l'abús del món ric. D'alguna forma, doncs, es tractaria d'una espècie de conseqüència de les nostres moltes culpes. Molts s'han expressat així aquests dies. I, no obstant això, la realitat és ben distinta.

El repte contra la democràcia i contra la modernitat que ha iniciat des de fa anys l'integrisme islàmic -aquests dies es complix el 12 aniversari de l'atemptat contra l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires, que va destruir l'edifici, el geriàtric, el convent i l'església, i que va matar a 29 persones-, no té gens que veure amb la pobresa. Els sembla que s'estan rebel·lant els pobles de l'Àfrica destruïda? Coneixen terrorisme islàmic en Burkina Fasso? Estem davant un fenomen ideològic totalitari alimentat econòmicament per elites immensament riques, profusament fanàtiques +i feroçment antioccidentales.

Ni Bin Laden és una hermanita dels pobres, ni els països còmplices amb el terrorisme islàmic es conten entre els més marginals, ni gens del que està ocorrent té a veure amb el desig d'un món millor. Posem, doncs, les coses en el seu lloc: les bombes integristes estan pensades per a destruir la llibertat, no per a repartir-la. Per a conduir el món cap a la antimodernidad, no per a fer-lo més democràtic. Per a mantenir la gent en l'odi i el fanatisme, i no per a emancipar-la. No és una rebel·lió, és una croada ideològica totalitària, com ho van anar en el seu moment el nazisme i el estalinismo, de base nihilista (menjo tots els totalitarismes), i emparada en l'enorme riquesa de les elites i els Estats que les financen. + Segundo. Existeix la culpa àrab. Ho dic perquè en el necessari exercici d'autocrítica que ens fem, i en la pràctica del nostre esport nacional, el antiamericanismo, mai tenim temps de parlar d'aquesta notable culpa.

Un dels fets més insultantes que he escoltat ha estat, per exemple, el suport explícit del rei del Marroc contra el terrorisme. No dubto de les seves bones intencions. Però, quan un dirigent àrab és un dels homes més rics del món, manté a la seva població en una pobresa infame, permet les màfies assassines de la immigració il·legal, sustenta part de la seva economia social en aquesta misèria i no fa gens per a construir un sistema democràtic, caldrà respondre-li amb el títol del llibre de Raymond Carver: de quina parla quan diu que parla de lluitar contra el terrorisme?

I, si anem més enllà, de què ha servit, durant 50 anys, el petroli? Ha servit per a crear societats cultes, lliures i democràtiques? Ha servit per a modernitzar i reequilibrar socialment la zona? En mans de dictadors fanàtics i monarquies feixistes, solament ha servit per a consolidar els plantejaments més retrògrads, privar als ciutadans d'estructuris socials justes, esclavitzar fins al deliri a les seves dones i practicar una política medieval amb tecnologia d'última generació.

La antimodernidad amb mòbil via satèl·lit. I les madrazas coránicas, on durant anys s'eduquen als nens en contra dels valors de la llibertat? Quants militants radicals sortiran de les més de 5.000 madrazas coránicas que existeixen, per exemple, en el Pakistan? Quina societat de futur s'està construint en l'educació integrista fanàtica de les escoles del Sudan? Què paga el petrodólar? Paga a favor de la il·lustració, a favor de la democràcia, a favor d'una cultura de la pau? Utilitza l'Islam per a crear ciutadans lliures? O ho usa perversament per a destruir-los?

I encara més, què diem de la implicació d'alguns països de la zona en el finançament del terrorisme? Provats els xecs de Saddam a favor dels suïcides palestins. Provada la implicació de l'ambaixada d'Iran en l'atemptat de Amia, a Buenos Aires, on van morir 85 persones, i provat el seu suport logístic i financer al grup terrorista Hamás. Provades les implicacions de Síria en el terrorisme de Hezbollah en Terra Santa. I, d'on eren els organitzadors del 11-S, sinó fonamentalment d'Aràbia Saudita? No té el wahabismo reinante gens que veure amb el finançament del terrorisme? Parlem dels milers de morts en la croada islàmica del Sudan? Què vull dir, amb tot això?

Que estem davant una globalització del terrorisme islàmic, perquè estomas davant desenes de països del món islàmic que, lluny de crear societats de la llibertat, mantenen i esclavitzen als seus ciutadans en el més pur dels fanatismes, sobretodo perquè la millor garantia per a continuar tiranizándoles, és creant odis, intoleràncies i profundes ignoràncies.

La primera arma de destrucció massiva de l'Islam té a veure amb la falta de llibertat, amb la cultura feixista dels seus dirigents, amb l'ús pervers de Déu i amb la negació de crear una societat de la tolerància. I repeteixo el que he escrit sovint: les primera víctimes de l'integrisme islàmic són els ciutadans de religió musulmana. Com el primer enemic de la causa palestina és la ideologia nihilista que ensenya als nens a estimar la mort.

Aquesta setmana van aconseguir detenir a un nen de deu anys amb una bomba: això no surt en els telediaris. L'integrisme és l'enemic de l'Islam. Però, pel camí de l'autodestrucció, mata i ens mata.

Tercer, el xantatge terrorista. Creo que la guerra va ser un disbarat, perquè és evident que no es combat així al terrorisme. I això afegint, sense dubtar-lo, que el món està millor sense el règim de Saddam. Però també és cert que aquest repte totalitari ve des de lluny. La fatua de Bin Laden és del 96. L'atemptat del 11-S es va començar a preparar en el 92, en plens acords d'Oslo. De quan va ser la condemna a mort a Salman Rushdie?

I si parlem del gran libertador de Persia, el ayatollah Khomeini, que per cert visitaven en el seu exili de París molts il·lustres de l'esquerra europea? Els senyals fa molts anys que ens arriben. Però nosaltres hem estat fent la migdiada, hem reduït tots els problemes del món a l'odi antiamericano, hem perdonat la vida a tots els dictadors àrabs, hem minimitzat al terrorisme palestí (alimentant-lo amb el nostre paternalisme), i hem arribat a creure que, si ens portàvem bé, no ens arribaria. Com si la nostra vida depengués del contentito que deixéssim a Bin Laden. No hem entès gens.

I no estic segur que, després de Madrid, finalment ho entenguem. Deia a Miami, quatre hores abans de l'atemptat, en una conferència sobre el tema: "Què ens fa falta a Europa per a entendre el que ocorre? Un atemptat a París, a Londres, a Madrid?" Haver estat profètica em causa profund dolor i profunda ira.

Finalment, la vergonya de la solidaritat selectiva. No tots els morts ens dolen, ni tots els assassins ens ho semblen. La mateixa ideologia nihilista que mata a Moscou, en el centre de Buenos Aires, en el tren de Madrid i en la discoteca de Bali, mata en un autobús de Jerusalem.

També forma part de la nostra culpa no plorar a aquests morts i minimitzar als seus assassins. El terrorisme integrista no és amic de cap causa, sinó el vampir de totes elles. S'alimenta d'elles, les seca i les destruïx. Perquè és una ideologia de mort. Madrid ens diu tot això. Sabrem escoltar-li?

Per Pilar Rahola
font: eurabia

Amenaça Al-Qaeda amb matar a ostatge britànic

Per: AP/CAIRO, Egipte.

Un ostatge britànic en poder del Qaida a en el nord de Africa podria ser executat si Londres no deixa en llibertat a un predicador radical, va advertir el grup el diumenge.
Una declaració col·locada en un lloc cibernètic islamista va dir que el grup executarà a un turista britànic a qui va segrestar al gener, si el predicador islamista Abu Qatada no surt en llibertat dintre de 20 dies.

Abu Qatada, un palestí-jordà, va ser empresonat a Gran Bretanya en 2002 acusat de tenir relacions amb grups radicals però va sortir en llibertat en 2005. Va tornar a ser arrestat i encara segueix pendent la seva deportació a Jordània, on la hi havia condemnat en absència a cadena perpètua. + Els tribunals britànics de menor instància van dir que no podien deportar-lo per temor que fos torturat però la càmera dels Lores va fallar que no havia prova que existís un veritable risc.

Quatre turistes, entre ells dos suïssos, una alemanya i un britànic, van ser segrestats per pistolers el 22 de gener en Niger, va informar la seva agència de turisme.
Dos dels turistes, un dels suïssos i l'alemanya, van ser deixats en llibertat el dimecres juntament amb un diplomàtic canadenc que va ser segrestat amb el seu assistent. Els segrestadors van dir que aquests van ser canviats per quatre dels seus combatents presos.
Actualment són dos els captius: un britànic i un suís.

El grup al Qaida que opera en Africa del nord, conegut com AQMI per les seves sigles en francès, té seu a Algèria. El grup es va adherir a la cadena terrorista de Osama bin Laden en 2006 i cada mes perpetra explosions o emboscades.

http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/429881.amenaza-al-qaeda-con-matar-a-rehen-britanico.html

Violència musulmana a França.

VÍDEO

AL COR DEL TERROR

"Al cor del terror"


Diumenge 26 d'abril a les 21:45, el programa "30 Minuts" aborda un dels grans reptes en matèria de política exterior de la presidencia d'Obama i del conjunt de la comunitat internacional: el terror islamista. I des del seu principal bastió, la zona tribal entre el Pakistan i l'Afganistan

La força d'aquests grups i la ideologia islàmica que comparteixen han contribuït a portar el Pakistan a frec de convertir-se en un estat fracassat, a més d'un estat dotat d'armes nuclears. La complexa teranyina de militants amenaça d'abocar el Pakistan a una guerra civil que malbarataria esforços a l'Afganistan i desestabilitzaria tota la regió. El president dels Estats Units, Barack Obama, es va referir a aquesta amenaça durant la campanya electoral, i va demanar una ràpida injecció de talent militar i recursos a la regió, lluny de l'Iraq, per tal de derrotar aquella amenaça. Aquesta és una qüestió que definirà la seva presidència des dels primers dies.

Des d'aquestes zones tribals fins a Kabul i Islamabad, Jane Corbin, la premiada corresponsal del programa "Panorama" de la BBC, torna a la regió per preguntar-se si Occident té cap possibilitat de derrotar els militants i a la vegada prevenir la implosió del Pakistan, sense intensificar més la guerra a l'Afganistan.

El seu ventall d'entrevistes inclou terroristes suïcides pakistanesos empresonats a Kabul, líders militants islàmics dins de les zones tribals, comandants nord-americans a l'Afganistan i el flamant president del Pakistan, Asif Zardari. Corbin examina si els recents raids aeris i bombardejos nord-americans al Pakistan representen una amenaça per alienar encara més la població pakistanesa i reforçar la posició dels militants. ¿És possible derrotar mai Al-Qaeda i els talibans d'aquesta manera?

Corbin visita les forces nord-americanes que lluiten contra els talibans afganesos en bases remotes a l'Afganistan oriental, i també l'exèrcit pakistanès que lluita amb els seus talibans indígenes a les zones tribals, i parla amb la policia pakistanesa que busca simpatitzants dels militants en algunes de les ciutats més grans del país, Karachi i Lahore. El programa explora els bastions d'aquesta nova militància, on arriben voluntaris de terres tan llunyanes com el Regne Unit per aprendre les tècniques a les cèl·lules d'Al-Qaeda que operen dins del país. El programa intenta establir, mitjançant entrevistes amb terroristes suïcides capturats recentment a l'Afganistan, quants joves pakistanesos van acabar sent reclutats a l'altra banda de la frontera per mitjà de les famílies, les madrasses i els mul·làs locals. Corbin, finalment, comprova si el govern pakistanès, deteriorat per la fallida econòmica i els atacs terroristes, com la recent bomba a l'hotel Marriott, és capaç seriosament de confrontar els grups islàmics que ja amenacen de fracturar l'exèrcit del país i la seva gent.

Un reportatge de: Jane Corbin. Panorama BBC

Israel stands ready to bomb Iran's nuclear sites

The Israeli military is preparing itself to launch a massive aerial assault on Iran's nuclear facilities within days of being given the go-ahead by its new government.

Among the steps taken to ready Israeli forces for what would be a risky raid requiring pinpoint aerial strikes are the acquisition of three Airborne Warning and Control (AWAC) aircraft and regional missions to simulate the attack.

Two nationwide civil defence drills will help to prepare the public for the retaliation that Israel could face.

“Israel wants to know that if its forces were given the green light they could strike at Iran in a matter of days, even hours. They are making preparations on every level for this eventuality. The message to Iran is that the threat is not just words,” one senior defence official told The Times.

Related Links
ANALYSIS: Same facts, different viewpoints
Iran opens first nuclear fuel production facility
Only Obama can save Iran from Israel
Officials believe that Israel could be required to hit more than a dozen targets, including moving convoys. The sites include Natanz, where thousands of centrifuges produce enriched uranium; Esfahan, where 250 tonnes of gas is stored in tunnels; and Arak, where a heavy water reactor produces plutonium.

The distance from Israel to at least one of the sites is more than 870 miles, a distance that the Israeli force practised covering in a training exercise last year that involved F15 and F16 jets, helicopters and refuelling tankers.

The possible Israeli strike on Iran has drawn comparisons to its attack on the Osirak nuclear facility near Baghdad in 1981. That strike, which destroyed the facility in under 100 seconds, was completed without Israeli losses and checked Iraqi ambitions for a nuclear weapons programme.

“We would not make the threat [against Iran] without the force to back it. There has been a recent move, a number of on-the-ground preparations, that indicate Israel's willingness to act,” said another official from Israel's intelligence community.

He added that it was unlikely that Israel would carry out the attack without receiving at least tacit approval from America, which has struck a more reconciliatory tone in dealing with Iran under its new administration.

An Israeli attack on Iran would entail flying over Jordanian and Iraqi airspace, where US forces have a strong presence.

Ephraim Kam, the deputy director of the Institute for National Security Studies, said it was unlikely that the Americans would approve an attack.

“The American defence establishment is unsure that the operation will be successful. And the results of the operation would only delay Iran's programme by two to four years,” he said.

A visit by President Obama to Israel in June is expected to coincide with the national elections in Iran — timing that would allow the US Administration to re-evaluate diplomatic resolutions with Iran before hearing the Israeli position.

“Many of the leaks or statements made by Israeli leaders and military commanders are meant for deterrence. The message is that if [the international community] is unable to solve the problem they need to take into account that we will solve it our way,” Mr Kam said.

Among recent preparations by the airforce was the Israeli attack of a weapons convoy in Sudan bound for militants in the Gaza Strip.

“Sudan was practice for the Israeli forces on a long-range attack,” Ronen Bergman, the author of The Secret War with Iran, said. “They wanted to see how they handled the transfer of information, hitting a moving target ... In that sense it was a rehearsal.”

Israel has made public its intention to hold the largest-ever nationwide drill next month.

Colonel Hilik Sofer told Haaretz, a daily Israeli newspaper, that the drill would “train for a reality in which during war missiles can fall on any part of the country without warning ... We want the citizens to understand that war can happen tomorrow morning”.

Israel will conduct an exercise with US forces to test the ability of Arrow, its US-funded missile defence system. The exercise would test whether the system could intercept missiles launched at Israel.

“Israel has made it clear that it will not tolerate the threat of a nuclear Iran. According to Israeli Intelligence they will have the bomb within two years ... Once they have a bomb it will be too late, and Israel will have no choice to strike — with or without America,” an official from the Israeli Defence Ministry said.

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/middle_east/article6115903.ece

Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica

El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola.

En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'.

L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'.

'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar.

Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'.

'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar.

Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948.

[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/

Terrorisme islàmic a Catalunya.

Vídeo del 3.24

"LES NOSTRES BOMBES ATÒMIQUES SÓN ELS NOSTRES FILLS!"

Després dels bombardejos de Gaza, milers de dones palestines compleixen un deure que consideren patriòtic: quedar-se embarassades.

Entrevista a Zeinab el Ghunaimi, advocada palestina en Gaza que assisteix a dones sense recursos + Tinc 56 anys i m'assec més útil que mai: ajudem a moltíssimes dones. Vaig néixer en Palestina i viu en Gaza, avui un camp de concentració. Només he tingut una filla, perquè no vaig voler tenir més fills que naixessin presoners. Col·laboro amb la Fundació Alfonso Comín

* "Nostra bomba atòmica són els nostres fills"
* Per cada palestí mort per les bombes israelianes, elles tindran dos fills.

- No és una destinació feliç el d'aquests nens.
Aquesta és la nostra bomba atòmica: la demografia. Els israelians tenen la seva, però les nostres bombes són els nostres fills.

- Té xifres?
La nostra taxa de maternitat és del 5,6, gairebé sis fills per mare palestina, però jo, que treballo sobre el terreny en Gaza amb centenars de dones palestines, sé que aquest percentatge està augmentant després de la invasió israeliana.

- Crec recordar que la natalitat d'Israel és també elevada.
És alta per a tractar-se d'un país industrialitzat: els israelians tenen un terme mitjà de 2,7 fills per família.

- Doncs vostè només té una filla.
Perquè, malgrat ésser d'una família de refugiats, vaig escapar de la condemna israeliana al subdesenvolupament i la ignorància. El meu pare era mestre d'escola de la Unrwa, l'organització de l'ONU que ajuda als refugiats palestins i ens va ajudar a arribar a la universitat.

- On va anar a la universitat?
Jo vaig poder anar A la Universitat del Caire, com les meves tres germanes, i vaig estudiar Dret, i al tornar A Gaza vaig ser a la presó dues vegades per col·laborar en la resistència contra l'ocupació israeliana, però també vaig veure món i vaig estar en la conferència de pau de Suècia, i sempre que puc surto de Gaza.

- Ara ha pogut.
En realitat, no he pogut: les autoritats israelianes no m'han donat permís per a sortir de Gaza i venir aquí a Barcelona per a la Fundació Alfonso Comín, (Estrany viatge tenint en compte que La Fundació Alfonso Comín denuncia l'explotació infantil) però he assolit burlar el seu control.

- Com?
Comprendrà que no li doni detalls perquè els publiqui i no pugui tornar a sortir.

- I què va descobrir en els seus viatges?
A poc a poc em vaig fer conscient que no podia condemnar als meus possibles fills - éssers humans-a viure en la ratera que és avui el camp de concentració de Gaza.

- Hi ha més palestins que pensin així?
Sí, i aquesta és una paradoxa que posa en evidència el cruel absurd que vivim. Els de la diàspora i els refugiats que, malgrat tot, han pogut accedir conjumina educació universitària són els quals tenen menys fills.

- El fill és el pla de pensions del pobre.
Així que si Israel, en comptes de tancar-nos en bantustanes, ens hagués donat possibilitats de prosperar, avui els palestins no tindríem aquesta bomba demogràfica que torba el somni dels israelians.

- N0serien ara molts i damunt millor educats?
Jo li puc parlar per mi mateixa i pels palestins universitaris i amb millor nivell socioeconòmic que conec: tots estan per sota de la mitjana de fills per família palestina: tenen un, dos o tres com a molt.

- Arafat ja citava els úters com arma.
Era tradició quan algun refugiat aconseguia tornar A Palestina que, per a celebrar-lo, la parella tingués un fill.

- La seva filla pensa ser mamà nombrosa?
La meva filla es va casar en Dubái...

- Sembla unes bones noces, enhorabona.
Gràcies, però les autoritats israelianes no em van deixar sortir per a anar a la cerimònia.

- Quin tipus de problemes troba quan assisteix a les dones palestines?
Divorcis, herències, custòdies, tot tipus de problemes legals.

- Els països àrabs tenen fama de masclisme contumas i legalitzat.
És cert que la societat patriarcal agrària àrab i el seu dret tribal no donaven a la dona un tracte igualitari, però la societat palestina ha avançat malgrat l'ocupació i estem millorant aquest dret.


- No enveja la igualtat de les israelianes?
En les universitats palestines som majoria les dones, i també en la universitat islàmica de Hamas. Jo vaig participar ja en el primer govern de la ANP i assolim introduir quotes femenines obligatòries en el govern. Avui tenim a Palestina dones jutges i alts càrrecs i ministres.

- Quines corrupte era el seu govern de la ANP!
La corrupció va existir - és cert i ho admeto i paguem un alt preu per ella. Aquesta corrupció amb la complicitat israeliana per a dividir-nos va propiciar l'aparició de Hamas, però tornarem a estar units.

- Fa poc, vostès els palestins solucionaven les seves diferències a tir net.
Estem aprenent: quan Israel va envair Gaza morien palestins de Hamas i del Fatah, nens i majors... Això ens uneix.

- Israel els va envair per a defensar-se.
No sóc partidària de Hamas ni de bon tros, però no admeto que es ratlli de terrorisme a la resistència contra l'ocupació.

- Hamas aplica la charia: no sembla molt progressista per a les dones.
És cert que existeix aquest projecte, que ens duria a reculades com que el càstig per a un robatori sigui la amputación de les mans, però estic convençuda que evitarem aquests extrems amb un gran pacte palestí.

- Com és el divorci en Palestina?
Per a l'home és suficient amb dir a la seva esposa: "Estàs divorciada". La dona necessita un procés. Treballem per a reformar aquests extrems. He assolit, per exemple, que la policia obligués a un divorciat a pagar la manutenció.

Zeinab, resistent veterana, sap molt bé quin és la taxa de natalitat exacta dels palestins de Gaza: és el seu passaport de tornada a la pàtria arravassada. I és la dada que obsessiona als estadistas israelians des que existeixen. Aquesta fe que el rellotge demogràfic corre al seu favor fa que molts palestins no apostin per un Estat propi. Així, encara que sigui acceptant ara com ara el apartheid israelià, canviarien el concepte clàssic de "lluita de resistència a l'ocupació estrangera" a l'algeriana pel sud-africà de "lluita perquè tots els habitants del país tinguin dret a vot". Aquesta va ser l'estratègia que va donar la victòria a Mandela. El problema és que els palestins no tenen cap Mandela.

LLUÍS AMIGUET
La Vanguardia