Alerta Islamista

Canvis i actualitzacions.

2009-07-13T12:21:00.000-07:00

Després de casi mig any treballant rn aquest blog, i de 69 entrades d’informació, s'ha decidit fusionar el blog amb el company de http://proucomunisme.blogspot.com/ , per tal de tocar temes com l’ islam, el comunisme, crítica social i al govern de torn de la Generalitat de Catalunya.

Esperem que aquesta unió serveixi per incrementar més l’activitat del blog i arribar a més gent amb la veritat políticament incorrecta que tant molesta a alguns.

Gràcies a tots per els 2166 visites rebudes.

El Consell de Guardians de l'Iran admet irregularitats a les eleccions

2009-06-22T14:47:00.000-07:00

L'organisme, que ha de validar els resultats dels comicis, ha detectat més de 3 milions de votants que no estaven censats. De moment, però, el Consell de Guardians no ha anunciat cap mesura

El Consell de Guardians iranià ha admès que els vots recollits en 50 ciutats superen el nombre de persones censades amb dret a votar, segons ha fet públic aquest dilluns la cadena estatal Press TV.

El portaveu del Consell, Abbas Ali Kadkhodaei, que estava parlant ahir per al canal 2 de l'emissora IRIB, va fer aquests comentaris en resposta a la denúncia de Mohsen Rezaei, candidat derrotat a les eleccions presidencials del 12 de juny.

"Les xifres proporcionades per Mohsen Rezaei per les quals denuncia que més del cent per cent dels votants van ficar la seva papereta en 170 ciutats no és certa, l'incident es va produir en només 50 ciutats", ha confirmat Kadkhodaei.

El portaveu, de qualsevol manera, ha dit que, tot i que el recompte del vot afectat per aquestes irregularitats és superior a tres milions de paperetes, "encara no s'ha determinat si la xifra és decisiva en els resultats electorals", ha conclòs.

La filla de l'expresident, en llibertat
D'altra banda, la policia iraniana ha deixat en llibertat la filla de l'expresident Rafsandjani, que havien detingut ahir amb 4 membres de la seva família per haver participat a les protestes.

Mentrestant, el líder de l'oposició, el reformista Mir-Hossein Mussaví, continua demanant la repetició de les eleccions i anima els seus seguidors a no defallir, malgrat la repressió policial. El candidat reformista espera que l'excèrcit eviti un nou bany de sang.

www.avui.cat

Milers de seguidors reformistes surten al carrer per quart dia consecutiu

2009-06-17T12:11:00.001-07:00

Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies

Milers de seguidors de l'oposició han tornat a manifestar-se avui a la plaça de Haft-i Tir de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats electorals i la repetició dels comicis presidencials.

Els reformistes han marxat en silenci, com en les protestes anteriors, cap a la part nord de la ciutat, a través de la gran avinguda Vali-i Asr, portant peces verdes i retrats del líder de l'oposició, Mir Hossein Mussavi. Molts rendien tribut, a més, a les set persones mortes en la manifestació del dilluns.

La manifestació, igual que la del dimarts, tampoc ha pogut ser gravada o fotografiada per la premsa internacional.

Malgrat els impediments, l'oposició ha decidit seguir endavant amb les protestes. Mussavi ha convocat per demà un dia de manifestació i dol per les víctimes de la repressió policial durant els últims dies. En un comunicat penjat a la seva web, insta tots els iranians a acostar-se a les mesquites i marxar de forma pacífica pels carrers per honrar "els màrtirs i els ferits".

UNA RELIGIÓ DE PAU?

2009-06-14T10:16:00.000-07:00

Aquestes fotos van ser preses durant la manifestació de "la religió de la pau" recentment celebrada per la comunitat musulmana a Londres. No s'han publicat en presna ni per tv per no aixecar polèmica i evitar reaccions en altres grups, Mireu les fotos, i llegiu les traduccions i passa-ho als teus contactes.

AL INFERN AMB LA LLIBERTAT!

EUROPA PAGARÀS EL TEU 11 DE SETEMBRE ESTÀ EN CAMÍ,

PREPARAT PEL VERDADER HOLOCAUST

EUROPA ÉS EL CÀNCER I LA RESPOSTA ÉS L'SILAM , 'EXTERMINEU ELS QUE VAN EN CONTRA DE L'ISLAM'

DECAPITEU ELS QUE INSULTEN A L'ISLAM.

mateu aquells que insultan a l'islam; Europa pagaràs: la teva demolició està en marxa.; l'exterminació està en camí,.....

l'Extrema Esquerra catalana en defensa dels feixistes de Hamàs.

2009-06-13T06:26:00.001-07:00

Xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah; realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".

Divendres dia 27 de febrer a les 20h al CSOA La Revoltosa xerrada sobre "Hamàs i Hezbollah;realitats de la vida quotidiana de Gaza i el Líban".

Hi haurà també connexió en directe amb el Faiez, membre de la Unió Independent de Comitès Palestins de Gaza i pica-pica palestí/libanès.

http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/364356/index.php

Ahmadinejad, reelegit president de l'Iran

2009-06-13T06:20:00.000-07:00

L'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha guanyat les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos

El president de l'Iran, l'ultraconservador Mahmud Ahmadinejad ha aconseguit una sorprenent victòria en les eleccions amb un 62,63% dels vots emesos.

En segon lloc ja quedat el candidat proreformista Mir-Hossein Mussavi, que ha denunciat un suposat frau, amb el 32,57% dels vots.

Més allunyats han quedat el conservador Mohsen Rezei, amb un 2,08% dels sufragi, i el clergue reformista Mehdi Karrubí, amb el 0,89%.

Els resultats definitius han estat validats pel poderós Consell de Guardians abans de fer-se oficials. Per tant, l'àmplia victòria evita que s'hagi de fer una segona volta.

Mussavi condemna les "violacions" en les eleccions
El candidat a la presidència de l'Iran, l'exprimer ministre Mir-Hossein Mussavi, ha expressat la seva "enèrgica protesta" pels resultats de les eleccions.

"Protesto enèrgicament contra les moltes i claríssimes violacions, i adverteixo que no em rendiré. El resultat de l'actuació d'alguns oficials posarà en perill els pilars de la República Islàmica i establirà la tirania al país", ha declarat en el seu comunicat.

Mussavi, que a última hora de divendres es declarava vencedor dels comicis, qualificava el resultat oficial de la votació com de "sorprenent".

Revolta a Teheran

Milers de partidaris del candidat reformista Mir-Hossein Mussavi es manifesten al centre de Teheran per demanar l'anul·lació dels resultats que donen la victòria de les eleccions presidencials a l'actual mandatari.

Els manifestants, que porten fotos de Mussavi i les insígnies verdes de la oposició, omplen els carrers malgrat els intents de la policia per dispersar-los.

"Aquest no és el meu vot!", criden, en referència als resultats oficials que atribueixen a Ahmadinejad la majoria dels vots, i insten al Consell de Guardians que anul·li la votació.

Almenys 30 morts i 75 ferits en un atemptat en un mercat al sud de l'Iraq

2009-06-10T11:53:00.000-07:00

Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país

Almenys 30 persones han mort i una setantena han quedat ferides arran d'un atemptat que hi ha hagut a un quart de deu d'aquest matí al mercat d'Al-Bathaa de la ciutat de Nasiriya, al sud de l'Iraq.

Un cotxe bomba ha esclatat en mig del mercat, que estava ple de gent. L'explosió ha provocat la mort de diversos nens i ha incendiat algunes paradetes. Les forces de seguretat iraquianes han encerclat la zona per permetre les feines de rescat de les víctimes.

Aquest nou atemptat es produeix vint dies abans de la data fixada perquè les tropes nord-americanes cedeixin a l'Iraq el control de tots els centres urbans del país.

www.avui.cat

Traslladen a Nova York el primer pres de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal federal

2009-06-09T09:08:00.000-07:00

Ahmed Ghailani és un suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats de 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica

Ahmed Ghailani, suposat membre d'Al-Qaida acusat dels atemptats del 1998 contra diverses ambaixades dels Estats Units a l'Àfrica, ha estat traslladat aquest dimarts a Nova York per ser processat per un tribunal federal nord-americà.

Aquest fet el converteix en el primer presoner de la base de Guantánamo que serà jutjat per un tribunal civil nord-americà.

www.avui.cat

La coalició prooccidental guanya les eleccions al Líban

2009-06-08T11:55:00.000-07:00

Hezbol·hah reconeix la derrota i ofereix cooperar amb el partit guanyador, que hauria obtingut 70 escons

El cap de la majoria parlamentària libanesa, Saad Hariri, ha declarat aquest dilluns que la coalició prooccidental que dirigeix, les Forces del 14 de Març, ha obtingut la victòria als comicis legislatius d'aquest diumenge al Líban, on competia amb l'aliança de l'oposició, liderada per Hezbol·lah, que rep el suport de l'Iran i Síria.

"És un gran dia per a la història del Líban democràtic", ha afirmat Hariri davant els seus partidaris, als quals ha felicitat per haver ajudat a "obtenir la llibertat i la democràcia" per al país.

Amb tot, ha subratllat que en aquests comicis no hi ha "vencedor ni vençut perquè només el Líban i la democràcia són els vencedors".

Per la seva banda, el grup xiïta de Hezbol·lah ha reconegut la derrota als comicis, els primers que se celebren en una sola jornada, i ha instat els guanyadors, el partit de les Forces del 14 de Març, a formar un govern de coalició.

Mitjans locals han dit que l'actual majoria, que té el suport d'Occident i dels països àrabs moderats, ha obtingut uns 70 escons, mentre que l'oposició, que rep el suport de Síria i l'Iran, n'ha aconseguit 58.

El Parlament libanès compta amb 128 escons, 64 destinats als membres de la comunitat cristiana i els altres 64 als de la comunitat musulmana.

www.avui.cat

Tan de bo serveixi d'alguna cosa.

Bin Laden diu en un nou missatge que Obama i Bush han plantat "la llavor de l'odi i la venjança" contra els EUA

2009-06-03T14:30:00.000-07:00

Al-Jazira difon un nou missatge gravat el mateix dia que Obama inicia la seva gira pel Pròxim Orient

El líder de la xarxa Al-Qaida, Ossama bin Laden, ha afirmat en un nou missatge gravat que l'actual president dels Estats Units, Barack Obama, i el seu antecessor, George W. Bush, han "plantat les llavors de l'odi i la venjança contra els Estats Units", segons ha informat la cadena de televisió àrab Al-Jazira.

Aquest document s'ha difós el mateix dia que Obama aterrava a l'Aràbia Saudita, primera parada de l'esperada gira pel Pròxim Orient.

L'avió presidencial ha aterrat a l'aeroport de Riad, on ha estat rebut pel rei Abdal·lah. Amb el monarca saudita, Barack Obama té previst mantenir-hi una reunió per parlar sobre el conflicte entre israelians i palestins, sobre l'Iran i també sobre els preus del petroli, entre altres qüestions.

La visita més esperada serà, però, la que farà demà dijous a Egipte. En el discurs que pronunciarà a la Universitat del Caire s'espera que llanci un missatge de reconciliació i apropament amb el món musulmà.

Segons el govern nord-americà, Obama vol incidir en els interessos comuns dels Estats Units i les comunitats musulmanes i proposar noves àrees de col·laboració basades en el respecte mutu.

www.avui.cat

Atemptat suïcida en una comissaria de Lahore amb un mínim de 23 morts i 250 ferits

2009-05-31T08:39:00.000-07:00

Un vehicle carregat amb explosius ha destruït completament una comissaria de policia del centre de Lahore, a l'est del país

Un mínim de 23 persones han mort i 250 han resultat ferides com a conseqüència d'un atemptat suïcida amb bomba perpetrat aquest dimecres al voltant d'una comissaria de policia de la ciutat pakistanesa de Lahore. No obstant, el nombre de víctimes encara és confús.

L'autor de l'atemptat ha fet detonar la càrrega explosiva en el moment en què intentava forçar, al volant d'un automòbil, l'entrada a la comissaria. "Han estat traslladats set cadàvers a l'hospital i 126 persones han resultat ferides", ha declarat el doctor Humaira, metge d'un dels principals hospitals de la ciutat.

El portaveu de la policia Nayyab Haider ha explicat que la "forta" bomba "ha fet malbé diversos edificis i cotxes i ha destrossat finestres". Alguns testimonis apunten que després de l'explosió s'han sentit trets, però ni tan sols eren capaços de distingir qui els estava fent.

www.avui.cat

Els 11 del Raval

2009-05-24T13:19:00.000-07:00

VÍDEO

Fa gairebé un any i mig que onze ciutadans d'origen pakistanès i indi són a la presó sota la greu acusació de voler fer diversos atemptats amb bomba al metro de Barcelona i altres ciutats europees. Segurament, l'Audiència Nacional els jutjarà aviat i es podrà fer més llum sobre un cas ple d'interrogants. Per exemple, ¿qui és Mohammed Ayub, un dels 11 acusats ? Per a la familia, els amics i molts veïns del barri del Raval de Barcelona és un venerable pastisser jubilat, arrelat aquí, amb nacionalitat espanyola, dedicat als seus néts i a practicar devotament la seva religió. Per al jutge instructor, Mohammed és el cap d'una cèl.lula jihadista, aglutinada a partir del moviment fonamentalista Tablig, que havia de dirigir cap a la immolació 5 terroristes suïcides i fer esclatar 2 bombes al metro en hora punta per fer el màxim nombre de víctimes.

El "30 minuts" d'aquesta setmana se submergeix en aquest munt d'interrogants, i sense aspirar a resoldrel's, intenta destriar-los, posar-los sobre la taula i, a més a més, fer una reflexió sobre si la lluita dels jutges i dels cossos policials contra el terrorisme jihadista erosiona les garanties constitucionals de les minories musulmanes.

Bin Laden, el terrorisme dels rics. Per Pilar Rahola.

2009-05-12T09:43:00.000-07:00

Vaig estar contra la guerra de L'Iraq, m'alegro de la caiguda del PP i Bush no és el meu polític preferit.

Fetes les oportunes presentacions, que bé coneixen els meus lectors assidus, la resta de l'anàlisi que plantejo no s'acosta per res al pensament políticament correcte que regna gairebé de forma única.

Especialment si es planteja des de les veus més compromeses de l'esquerra. Parlo de Madrid, certament. Parlo després d'haver fet meva la cançó de Sabina -"Jo em baixo en Atocha."- i respirar el dolor profund amb que la mort esgarrapa les parets de l'ànima. Però no parlo des del dolor, perquè són temps per a tenir el cor calent però el cervell fred, i el que diguem sobre el que ens està ocorrent, no pot ser poesia del duel (per molt que estimem a la poesia i estiguem de duel), ni pancarta de la indignació. Hem de reflexionar des de la prosa de les dades i des de la més absoluta maduresa democràtica. Amb aquesta voluntat, doncs, expresso la meva desmentit a alguns dels llocs comuns que aquests dies intenten explicar l'atemptat d'Al-Qaeda.

Primer, s'està instal·lant la idea que el terrorisme islàmic és la rebel·lió dels pobres contra l'abús del món ric. D'alguna forma, doncs, es tractaria d'una espècie de conseqüència de les nostres moltes culpes. Molts s'han expressat així aquests dies. I, no obstant això, la realitat és ben distinta.

El repte contra la democràcia i contra la modernitat que ha iniciat des de fa anys l'integrisme islàmic -aquests dies es complix el 12 aniversari de l'atemptat contra l'ambaixada d'Israel a Buenos Aires, que va destruir l'edifici, el geriàtric, el convent i l'església, i que va matar a 29 persones-, no té gens que veure amb la pobresa. Els sembla que s'estan rebel·lant els pobles de l'Àfrica destruïda? Coneixen terrorisme islàmic en Burkina Fasso? Estem davant un fenomen ideològic totalitari alimentat econòmicament per elites immensament riques, profusament fanàtiques +i feroçment antioccidentales.

Ni Bin Laden és una hermanita dels pobres, ni els països còmplices amb el terrorisme islàmic es conten entre els més marginals, ni gens del que està ocorrent té a veure amb el desig d'un món millor. Posem, doncs, les coses en el seu lloc: les bombes integristes estan pensades per a destruir la llibertat, no per a repartir-la. Per a conduir el món cap a la antimodernidad, no per a fer-lo més democràtic. Per a mantenir la gent en l'odi i el fanatisme, i no per a emancipar-la. No és una rebel·lió, és una croada ideològica totalitària, com ho van anar en el seu moment el nazisme i el estalinismo, de base nihilista (menjo tots els totalitarismes), i emparada en l'enorme riquesa de les elites i els Estats que les financen. + Segundo. Existeix la culpa àrab. Ho dic perquè en el necessari exercici d'autocrítica que ens fem, i en la pràctica del nostre esport nacional, el antiamericanismo, mai tenim temps de parlar d'aquesta notable culpa.

Un dels fets més insultantes que he escoltat ha estat, per exemple, el suport explícit del rei del Marroc contra el terrorisme. No dubto de les seves bones intencions. Però, quan un dirigent àrab és un dels homes més rics del món, manté a la seva població en una pobresa infame, permet les màfies assassines de la immigració il·legal, sustenta part de la seva economia social en aquesta misèria i no fa gens per a construir un sistema democràtic, caldrà respondre-li amb el títol del llibre de Raymond Carver: de quina parla quan diu que parla de lluitar contra el terrorisme?

I, si anem més enllà, de què ha servit, durant 50 anys, el petroli? Ha servit per a crear societats cultes, lliures i democràtiques? Ha servit per a modernitzar i reequilibrar socialment la zona? En mans de dictadors fanàtics i monarquies feixistes, solament ha servit per a consolidar els plantejaments més retrògrads, privar als ciutadans d'estructuris socials justes, esclavitzar fins al deliri a les seves dones i practicar una política medieval amb tecnologia d'última generació.

La antimodernidad amb mòbil via satèl·lit. I les madrazas coránicas, on durant anys s'eduquen als nens en contra dels valors de la llibertat? Quants militants radicals sortiran de les més de 5.000 madrazas coránicas que existeixen, per exemple, en el Pakistan? Quina societat de futur s'està construint en l'educació integrista fanàtica de les escoles del Sudan? Què paga el petrodólar? Paga a favor de la il·lustració, a favor de la democràcia, a favor d'una cultura de la pau? Utilitza l'Islam per a crear ciutadans lliures? O ho usa perversament per a destruir-los?

I encara més, què diem de la implicació d'alguns països de la zona en el finançament del terrorisme? Provats els xecs de Saddam a favor dels suïcides palestins. Provada la implicació de l'ambaixada d'Iran en l'atemptat de Amia, a Buenos Aires, on van morir 85 persones, i provat el seu suport logístic i financer al grup terrorista Hamás. Provades les implicacions de Síria en el terrorisme de Hezbollah en Terra Santa. I, d'on eren els organitzadors del 11-S, sinó fonamentalment d'Aràbia Saudita? No té el wahabismo reinante gens que veure amb el finançament del terrorisme? Parlem dels milers de morts en la croada islàmica del Sudan? Què vull dir, amb tot això?

Que estem davant una globalització del terrorisme islàmic, perquè estomas davant desenes de països del món islàmic que, lluny de crear societats de la llibertat, mantenen i esclavitzen als seus ciutadans en el més pur dels fanatismes, sobretodo perquè la millor garantia per a continuar tiranizándoles, és creant odis, intoleràncies i profundes ignoràncies.

La primera arma de destrucció massiva de l'Islam té a veure amb la falta de llibertat, amb la cultura feixista dels seus dirigents, amb l'ús pervers de Déu i amb la negació de crear una societat de la tolerància. I repeteixo el que he escrit sovint: les primera víctimes de l'integrisme islàmic són els ciutadans de religió musulmana. Com el primer enemic de la causa palestina és la ideologia nihilista que ensenya als nens a estimar la mort.

Aquesta setmana van aconseguir detenir a un nen de deu anys amb una bomba: això no surt en els telediaris. L'integrisme és l'enemic de l'Islam. Però, pel camí de l'autodestrucció, mata i ens mata.

Tercer, el xantatge terrorista. Creo que la guerra va ser un disbarat, perquè és evident que no es combat així al terrorisme. I això afegint, sense dubtar-lo, que el món està millor sense el règim de Saddam. Però també és cert que aquest repte totalitari ve des de lluny. La fatua de Bin Laden és del 96. L'atemptat del 11-S es va començar a preparar en el 92, en plens acords d'Oslo. De quan va ser la condemna a mort a Salman Rushdie?

I si parlem del gran libertador de Persia, el ayatollah Khomeini, que per cert visitaven en el seu exili de París molts il·lustres de l'esquerra europea? Els senyals fa molts anys que ens arriben. Però nosaltres hem estat fent la migdiada, hem reduït tots els problemes del món a l'odi antiamericano, hem perdonat la vida a tots els dictadors àrabs, hem minimitzat al terrorisme palestí (alimentant-lo amb el nostre paternalisme), i hem arribat a creure que, si ens portàvem bé, no ens arribaria. Com si la nostra vida depengués del contentito que deixéssim a Bin Laden. No hem entès gens.

I no estic segur que, després de Madrid, finalment ho entenguem. Deia a Miami, quatre hores abans de l'atemptat, en una conferència sobre el tema: "Què ens fa falta a Europa per a entendre el que ocorre? Un atemptat a París, a Londres, a Madrid?" Haver estat profètica em causa profund dolor i profunda ira.

Finalment, la vergonya de la solidaritat selectiva. No tots els morts ens dolen, ni tots els assassins ens ho semblen. La mateixa ideologia nihilista que mata a Moscou, en el centre de Buenos Aires, en el tren de Madrid i en la discoteca de Bali, mata en un autobús de Jerusalem.

També forma part de la nostra culpa no plorar a aquests morts i minimitzar als seus assassins. El terrorisme integrista no és amic de cap causa, sinó el vampir de totes elles. S'alimenta d'elles, les seca i les destruïx. Perquè és una ideologia de mort. Madrid ens diu tot això. Sabrem escoltar-li?

Per Pilar Rahola
font: eurabia

Amenaça Al-Qaeda amb matar a ostatge britànic

2009-04-27T13:50:00.000-07:00

Per: AP/CAIRO, Egipte.

Un ostatge britànic en poder del Qaida a en el nord de Africa podria ser executat si Londres no deixa en llibertat a un predicador radical, va advertir el grup el diumenge.
Una declaració col·locada en un lloc cibernètic islamista va dir que el grup executarà a un turista britànic a qui va segrestar al gener, si el predicador islamista Abu Qatada no surt en llibertat dintre de 20 dies.

Abu Qatada, un palestí-jordà, va ser empresonat a Gran Bretanya en 2002 acusat de tenir relacions amb grups radicals però va sortir en llibertat en 2005. Va tornar a ser arrestat i encara segueix pendent la seva deportació a Jordània, on la hi havia condemnat en absència a cadena perpètua. + Els tribunals britànics de menor instància van dir que no podien deportar-lo per temor que fos torturat però la càmera dels Lores va fallar que no havia prova que existís un veritable risc.

Quatre turistes, entre ells dos suïssos, una alemanya i un britànic, van ser segrestats per pistolers el 22 de gener en Niger, va informar la seva agència de turisme.
Dos dels turistes, un dels suïssos i l'alemanya, van ser deixats en llibertat el dimecres juntament amb un diplomàtic canadenc que va ser segrestat amb el seu assistent. Els segrestadors van dir que aquests van ser canviats per quatre dels seus combatents presos.
Actualment són dos els captius: un britànic i un suís.

El grup al Qaida que opera en Africa del nord, conegut com AQMI per les seves sigles en francès, té seu a Algèria. El grup es va adherir a la cadena terrorista de Osama bin Laden en 2006 i cada mes perpetra explosions o emboscades.

http://www.elsiglodetorreon.com.mx/noticia/429881.amenaza-al-qaeda-con-matar-a-rehen-britanico.html

Violència musulmana a França.

2009-04-26T13:35:00.000-07:00

VÍDEO

AL COR DEL TERROR

2009-04-24T14:29:00.000-07:00

"Al cor del terror"

Diumenge 26 d'abril a les 21:45, el programa "30 Minuts" aborda un dels grans reptes en matèria de política exterior de la presidencia d'Obama i del conjunt de la comunitat internacional: el terror islamista. I des del seu principal bastió, la zona tribal entre el Pakistan i l'Afganistan

La força d'aquests grups i la ideologia islàmica que comparteixen han contribuït a portar el Pakistan a frec de convertir-se en un estat fracassat, a més d'un estat dotat d'armes nuclears. La complexa teranyina de militants amenaça d'abocar el Pakistan a una guerra civil que malbarataria esforços a l'Afganistan i desestabilitzaria tota la regió. El president dels Estats Units, Barack Obama, es va referir a aquesta amenaça durant la campanya electoral, i va demanar una ràpida injecció de talent militar i recursos a la regió, lluny de l'Iraq, per tal de derrotar aquella amenaça. Aquesta és una qüestió que definirà la seva presidència des dels primers dies.

Des d'aquestes zones tribals fins a Kabul i Islamabad, Jane Corbin, la premiada corresponsal del programa "Panorama" de la BBC, torna a la regió per preguntar-se si Occident té cap possibilitat de derrotar els militants i a la vegada prevenir la implosió del Pakistan, sense intensificar més la guerra a l'Afganistan.

El seu ventall d'entrevistes inclou terroristes suïcides pakistanesos empresonats a Kabul, líders militants islàmics dins de les zones tribals, comandants nord-americans a l'Afganistan i el flamant president del Pakistan, Asif Zardari. Corbin examina si els recents raids aeris i bombardejos nord-americans al Pakistan representen una amenaça per alienar encara més la població pakistanesa i reforçar la posició dels militants. ¿És possible derrotar mai Al-Qaeda i els talibans d'aquesta manera?

Corbin visita les forces nord-americanes que lluiten contra els talibans afganesos en bases remotes a l'Afganistan oriental, i també l'exèrcit pakistanès que lluita amb els seus talibans indígenes a les zones tribals, i parla amb la policia pakistanesa que busca simpatitzants dels militants en algunes de les ciutats més grans del país, Karachi i Lahore. El programa explora els bastions d'aquesta nova militància, on arriben voluntaris de terres tan llunyanes com el Regne Unit per aprendre les tècniques a les cèl·lules d'Al-Qaeda que operen dins del país. El programa intenta establir, mitjançant entrevistes amb terroristes suïcides capturats recentment a l'Afganistan, quants joves pakistanesos van acabar sent reclutats a l'altra banda de la frontera per mitjà de les famílies, les madrasses i els mul·làs locals. Corbin, finalment, comprova si el govern pakistanès, deteriorat per la fallida econòmica i els atacs terroristes, com la recent bomba a l'hotel Marriott, és capaç seriosament de confrontar els grups islàmics que ja amenacen de fracturar l'exèrcit del país i la seva gent.

Un reportatge de: Jane Corbin. Panorama BBC

Israel stands ready to bomb Iran's nuclear sites

2009-04-18T07:49:00.000-07:00

The Israeli military is preparing itself to launch a massive aerial assault on Iran's nuclear facilities within days of being given the go-ahead by its new government.

Among the steps taken to ready Israeli forces for what would be a risky raid requiring pinpoint aerial strikes are the acquisition of three Airborne Warning and Control (AWAC) aircraft and regional missions to simulate the attack.

Two nationwide civil defence drills will help to prepare the public for the retaliation that Israel could face.

“Israel wants to know that if its forces were given the green light they could strike at Iran in a matter of days, even hours. They are making preparations on every level for this eventuality. The message to Iran is that the threat is not just words,” one senior defence official told The Times.

Related Links
ANALYSIS: Same facts, different viewpoints
Iran opens first nuclear fuel production facility
Only Obama can save Iran from Israel
Officials believe that Israel could be required to hit more than a dozen targets, including moving convoys. The sites include Natanz, where thousands of centrifuges produce enriched uranium; Esfahan, where 250 tonnes of gas is stored in tunnels; and Arak, where a heavy water reactor produces plutonium.

The distance from Israel to at least one of the sites is more than 870 miles, a distance that the Israeli force practised covering in a training exercise last year that involved F15 and F16 jets, helicopters and refuelling tankers.

The possible Israeli strike on Iran has drawn comparisons to its attack on the Osirak nuclear facility near Baghdad in 1981. That strike, which destroyed the facility in under 100 seconds, was completed without Israeli losses and checked Iraqi ambitions for a nuclear weapons programme.

“We would not make the threat [against Iran] without the force to back it. There has been a recent move, a number of on-the-ground preparations, that indicate Israel's willingness to act,” said another official from Israel's intelligence community.

He added that it was unlikely that Israel would carry out the attack without receiving at least tacit approval from America, which has struck a more reconciliatory tone in dealing with Iran under its new administration.

An Israeli attack on Iran would entail flying over Jordanian and Iraqi airspace, where US forces have a strong presence.

Ephraim Kam, the deputy director of the Institute for National Security Studies, said it was unlikely that the Americans would approve an attack.

“The American defence establishment is unsure that the operation will be successful. And the results of the operation would only delay Iran's programme by two to four years,” he said.

A visit by President Obama to Israel in June is expected to coincide with the national elections in Iran — timing that would allow the US Administration to re-evaluate diplomatic resolutions with Iran before hearing the Israeli position.

“Many of the leaks or statements made by Israeli leaders and military commanders are meant for deterrence. The message is that if [the international community] is unable to solve the problem they need to take into account that we will solve it our way,” Mr Kam said.

Among recent preparations by the airforce was the Israeli attack of a weapons convoy in Sudan bound for militants in the Gaza Strip.

“Sudan was practice for the Israeli forces on a long-range attack,” Ronen Bergman, the author of The Secret War with Iran, said. “They wanted to see how they handled the transfer of information, hitting a moving target ... In that sense it was a rehearsal.”

Israel has made public its intention to hold the largest-ever nationwide drill next month.

Colonel Hilik Sofer told Haaretz, a daily Israeli newspaper, that the drill would “train for a reality in which during war missiles can fall on any part of the country without warning ... We want the citizens to understand that war can happen tomorrow morning”.

Israel will conduct an exercise with US forces to test the ability of Arrow, its US-funded missile defence system. The exercise would test whether the system could intercept missiles launched at Israel.

“Israel has made it clear that it will not tolerate the threat of a nuclear Iran. According to Israeli Intelligence they will have the bomb within two years ... Once they have a bomb it will be too late, and Israel will have no choice to strike — with or without America,” an official from the Israeli Defence Ministry said.

http://www.timesonline.co.uk/tol/news/world/middle_east/article6115903.ece

Pilar Rahola alerta de penetració del terrorisme islàmic a Llatinoamèrica

2009-04-10T03:47:00.000-07:00

El terrorisme islàmic penetra a Amèrica Llatina cada vegada amb més força sense que els Governs de la regió prenguin mesures per evitar-ho, va alertar avui la periodista i ex diputada espanyola Pilar Rahola.

En una entrevista amb EFE, Rahola va afirmar que 'l'islamisme radical, en la seva vessant política i religiosa, té un enorme interès pel continent americà, on envia gent i diners, i actua amb certa capacitat de moviment'.

L'experta en l'Orient Mitjà i ex diputada per la formació independentista catalana Esquerra Republicana (ERC), va lamentar que aquesta 'preocupant situació' no es trobi en l'agenda dels Governs llatinoamericans, malgrat tractar-se d'un 'tema de fons internacional'.

'Després de l'11 de setembre (atemptats terroristes als EUA el 2001) i el 11 de març (atemptats terroristes a Madrid el 2004), al yihad se li va posar molt difícil operar a Estats Units i Europa, per la qual cosa ha derivat la seva capacitat de moviment a Llatinoamèrica ', un lloc en el que ha trobat aliats' en alguns grups d'esquerra i Governs com el de Veneçuela', va afirmar.

Al respecte, Rahola va lamentar la proximitat del president veneçolà, Hugo Chávez, amb el govern de l'Iran i que, 'en nom d'idees d'esquerra i llibertat, (Veneçuela) consideri com aliat a un país on es condemna a mort a l'homosexualitat, que esclavitza a les dones i que vulnera tots els drets humans coneguts'.

'De la mateixa manera que els nazis fugits van veure a Llatinoamèrica una esponja permeable en què amagar-se, el yihad totalitari té a Amèrica Llatina un espai igual d'suculent per als seus moviments', va remarcar.

Pilar Rahola es troba a Lima per dictar una conferència davant la comunitat jueva peruana, amb motiu de l'aniversari de la creació de l'Estat d'Israel, el 14 de maig de 1948.

[AJN] http://noti.hebreos.net/enlinea/ca/2008/03/23/2620/

Terrorisme islàmic a Catalunya.

2009-04-10T03:39:00.000-07:00

Vídeo del 3.24

"LES NOSTRES BOMBES ATÒMIQUES SÓN ELS NOSTRES FILLS!"

2009-04-06T11:50:00.001-07:00

Després dels bombardejos de Gaza, milers de dones palestines compleixen un deure que consideren patriòtic: quedar-se embarassades.

Entrevista a Zeinab el Ghunaimi, advocada palestina en Gaza que assisteix a dones sense recursos + Tinc 56 anys i m'assec més útil que mai: ajudem a moltíssimes dones. Vaig néixer en Palestina i viu en Gaza, avui un camp de concentració. Només he tingut una filla, perquè no vaig voler tenir més fills que naixessin presoners. Col·laboro amb la Fundació Alfonso Comín

* "Nostra bomba atòmica són els nostres fills"
* Per cada palestí mort per les bombes israelianes, elles tindran dos fills.

- No és una destinació feliç el d'aquests nens.
Aquesta és la nostra bomba atòmica: la demografia. Els israelians tenen la seva, però les nostres bombes són els nostres fills.

- Té xifres?
La nostra taxa de maternitat és del 5,6, gairebé sis fills per mare palestina, però jo, que treballo sobre el terreny en Gaza amb centenars de dones palestines, sé que aquest percentatge està augmentant després de la invasió israeliana.

- Crec recordar que la natalitat d'Israel és també elevada.
És alta per a tractar-se d'un país industrialitzat: els israelians tenen un terme mitjà de 2,7 fills per família.

- Doncs vostè només té una filla.
Perquè, malgrat ésser d'una família de refugiats, vaig escapar de la condemna israeliana al subdesenvolupament i la ignorància. El meu pare era mestre d'escola de la Unrwa, l'organització de l'ONU que ajuda als refugiats palestins i ens va ajudar a arribar a la universitat.

- On va anar a la universitat?
Jo vaig poder anar A la Universitat del Caire, com les meves tres germanes, i vaig estudiar Dret, i al tornar A Gaza vaig ser a la presó dues vegades per col·laborar en la resistència contra l'ocupació israeliana, però també vaig veure món i vaig estar en la conferència de pau de Suècia, i sempre que puc surto de Gaza.

- Ara ha pogut.
En realitat, no he pogut: les autoritats israelianes no m'han donat permís per a sortir de Gaza i venir aquí a Barcelona per a la Fundació Alfonso Comín, (Estrany viatge tenint en compte que La Fundació Alfonso Comín denuncia l'explotació infantil) però he assolit burlar el seu control.

- Com?
Comprendrà que no li doni detalls perquè els publiqui i no pugui tornar a sortir.

- I què va descobrir en els seus viatges?
A poc a poc em vaig fer conscient que no podia condemnar als meus possibles fills - éssers humans-a viure en la ratera que és avui el camp de concentració de Gaza.

- Hi ha més palestins que pensin així?
Sí, i aquesta és una paradoxa que posa en evidència el cruel absurd que vivim. Els de la diàspora i els refugiats que, malgrat tot, han pogut accedir conjumina educació universitària són els quals tenen menys fills.

- El fill és el pla de pensions del pobre.
Així que si Israel, en comptes de tancar-nos en bantustanes, ens hagués donat possibilitats de prosperar, avui els palestins no tindríem aquesta bomba demogràfica que torba el somni dels israelians.

- N0serien ara molts i damunt millor educats?
Jo li puc parlar per mi mateixa i pels palestins universitaris i amb millor nivell socioeconòmic que conec: tots estan per sota de la mitjana de fills per família palestina: tenen un, dos o tres com a molt.

- Arafat ja citava els úters com arma.
Era tradició quan algun refugiat aconseguia tornar A Palestina que, per a celebrar-lo, la parella tingués un fill.

- La seva filla pensa ser mamà nombrosa?
La meva filla es va casar en Dubái...

- Sembla unes bones noces, enhorabona.
Gràcies, però les autoritats israelianes no em van deixar sortir per a anar a la cerimònia.

- Quin tipus de problemes troba quan assisteix a les dones palestines?
Divorcis, herències, custòdies, tot tipus de problemes legals.

- Els països àrabs tenen fama de masclisme contumas i legalitzat.
És cert que la societat patriarcal agrària àrab i el seu dret tribal no donaven a la dona un tracte igualitari, però la societat palestina ha avançat malgrat l'ocupació i estem millorant aquest dret.

- No enveja la igualtat de les israelianes?
En les universitats palestines som majoria les dones, i també en la universitat islàmica de Hamas. Jo vaig participar ja en el primer govern de la ANP i assolim introduir quotes femenines obligatòries en el govern. Avui tenim a Palestina dones jutges i alts càrrecs i ministres.

- Quines corrupte era el seu govern de la ANP!
La corrupció va existir - és cert i ho admeto i paguem un alt preu per ella. Aquesta corrupció amb la complicitat israeliana per a dividir-nos va propiciar l'aparició de Hamas, però tornarem a estar units.

- Fa poc, vostès els palestins solucionaven les seves diferències a tir net.
Estem aprenent: quan Israel va envair Gaza morien palestins de Hamas i del Fatah, nens i majors... Això ens uneix.

- Israel els va envair per a defensar-se.
No sóc partidària de Hamas ni de bon tros, però no admeto que es ratlli de terrorisme a la resistència contra l'ocupació.

- Hamas aplica la charia: no sembla molt progressista per a les dones.
És cert que existeix aquest projecte, que ens duria a reculades com que el càstig per a un robatori sigui la amputación de les mans, però estic convençuda que evitarem aquests extrems amb un gran pacte palestí.

- Com és el divorci en Palestina?
Per a l'home és suficient amb dir a la seva esposa: "Estàs divorciada". La dona necessita un procés. Treballem per a reformar aquests extrems. He assolit, per exemple, que la policia obligués a un divorciat a pagar la manutenció.

Zeinab, resistent veterana, sap molt bé quin és la taxa de natalitat exacta dels palestins de Gaza: és el seu passaport de tornada a la pàtria arravassada. I és la dada que obsessiona als estadistas israelians des que existeixen. Aquesta fe que el rellotge demogràfic corre al seu favor fa que molts palestins no apostin per un Estat propi. Així, encara que sigui acceptant ara com ara el apartheid israelià, canviarien el concepte clàssic de "lluita de resistència a l'ocupació estrangera" a l'algeriana pel sud-africà de "lluita perquè tots els habitants del país tinguin dret a vot". Aquesta va ser l'estratègia que va donar la victòria a Mandela. El problema és que els palestins no tenen cap Mandela.

LLUÍS AMIGUET
La Vanguardia

El president afganès, Hamid Karzai, signa un decret atemptatori contra els drets de les dones

2009-04-01T13:14:00.000-07:00

(a la dreta).
De vergonya i d'escàndol, per qualificar-ho d'alguna manera. Hamid Karzai actual president de l'Afganistà i que es troba a Holanda per assistir a la conferència internacional dedicada al seu país per tal de coordinadar esforços per ajudar als afganesos, acaba de signar un decret que permet les violacions de les dones al si de les families, i prohibeix que les dones surtin soles de casa sense l'autorització dels seus esposos.
Peró aixó no és tot. A més, el decret de Karzai també contempla serioses limitaciones per a que les dones, joves o majors d'edat, només podran cercar feina, ir al col.legi o anar al metge amb el permís explicit dels seus marits. I ara bé el més denigrant per a la dona afganesa. La dona, l'esposa no es podrà negar a mantenir relacions sexuals quan les vulgui l'home. Un decret, baja, per penjar-lo a wather i utilitzar-lo a la primera de canvi i després buidar ben buidada la cisterna.

A quin Afganistà, doncs, es pretèn ajudar des dels fòrums internacionals?. Per una banda es combat amb canons, tropes i bombres als talibans refugiats en mig de les muntanyes frontereres entre el país i el Paquistà, per integristes i terroristes, i per l'altra es mira cap a l'altre costat davant d'aquest decret vergonyós insultant per a les dones afganeses que hauran de continuar patint l'alicació de la Sharia més cruel i esclavitzadora de la dona musulmana afganesa.
Ja han protestat energicament l'ONU i diverses organitzacions humanitàries internacionals contra el repugnant decret. La senadora Humaira Namati, membre de la Cambra Alta del Parlament Afganès, ja ha dit que aquesta llei és pitjor que quan governaben els talibans fins l'any 2001.
Callaran amb covardia i sense cap mena de vergonya els governs europeus davant d'aquesta llei?. Quinsa mena de governs ens governen?.

FONT.

Les autoritats marroquines expulsen quatre missioners espanyols i un alemany per proselitisme

2009-03-29T10:19:00.000-07:00

Cinc missioners estrangers --quatre espanyols i un alemany-- han estat expulsats avui del Marroc per la policia Judicial de Casablanca per fer accions de proselitisme, segons ha informat avui el ministeri de l'Interior marroquí en un comunicat recollit per l'agència de notícies estatal, MAP.

Els missioners portaven a terme una "propaganda evangèlica" al país magribí, segons el Ministeri, que no precisa la nacionalitat dels mateixos. Tot i això, l'edició digital del diari francès 'Ouest France' cita una font pròxima al cas que assegura que es tracta de quatre espanyols i un alemany.

Els quatre estrangers han estat interrogats per les autoritats per participar en "una reunió de proselitisme" en què també eren presents ciutadans marroquins, indica el comunicat, que afegeix que la policia ha confiscat del lloc de la reunió diversos llibres i cintes de vídeo en àrab, així com de diferents "objectes de culte".

FONT

La violació, arma política?

2009-03-20T14:50:00.000-07:00

El Periodico de Aragón (Espacio3)

L'ARAGONÉS LUIS MANGRANÉ, OBSERVADOR DEL CONSELL GENERAL DE L'ADVOCACIA ESPANYOLA EN ELS JUDICIS CONTRA ACTIVISTES SAHARAUIS, RECULL LA DENÚNCIA D'UNA JOVE VIOLADA PER LA POLICIA MARROQUINA. LUIS A. MANGRANÉ CUEVAS

(14/03/2009) La notícia de la violació, el passat 22 de febrer en la ciutat ocupada del Aaiún, de la jove saharaui Hayat Erguibi per part d'agents de la policia marroquina, va motivar una trobada amb ella per part dels juristes que ens desplacem, com observadors del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), la primera setmana de març als judicis que s'anaven celebrar contra activistes saharauis defensors de drets humans en els territoris ocupats pel Marroc del Sàhara Occidental.

En una entrevista amb aquesta alumna de batxillerat, a la qual vaig acudir en companyia de l'advocada Gemma Arbesú i el magistrat Jesús María Martín, ambdós d'Astúries, vam tenir ocasió que ens expliqués el succeït. La reunió es va efectuar en la casa d'altre activista saharaui de drets humans, perquè la de Hayat es troba sota vigilància policial des que va denunciar el segrest i posterior violació.

Superant l'angoixa que envaïx a tota víctima d'una agressió sexual contar els detalls d'aquest tipus d'acte, Hayat va relatar que va ser segrestada per un grup de policies marroquís, conegut com la Brigada de la mort, quan anava al barri de Maatala, on rep classes particulars en un col·legi privat. Ens va referir que va ser emmanillada en l'interior d'un vehicle i li van tapar la cara amb una tela molt bruta, duent-la cap als afores de la ciutat. El grup ho encapçalava el policia Mohamed Hassuni, conegut menjo Mustaj (El bigoti), unint-se després altre cap policial al que va identificar com AZIZ ANOUCH.

Durant la seva detenció, la van interrogar per la seva presumpta participació en activitats polítiques: llançament de octavillas, banderes del Front Polisario o pintades sobre les parets dels col·legis. Li van llevar el telèfon mòbil per a registrar la seva agenda de contactes i els missatges de text. No era la primera vegada que Hayat havia estat detinguda i sofert maltractaments per la seva participació en reivindicacions pacífiques.

La negativa a reconèixer la seva participació en els fets dels quals l'acusaven, la recriminació als policies per la seva actitud, reclamant els seus drets, va exacerbar els ànims dels agents. Hayat va manifestar que els citats policies marroquís, que desprenien un inconfundible olor a alcohol, la van despullar totalment, la van sotmetre a diverses a vexacions sexuals i que després va ser forçada i violada de diferents formes.

Després, la van amenaçar perquè no denunciés l'ocorregut, però lluny d'atemorir-se, Hayat ha denunciat el cas públicament, arribant a penjar un video en Youtube en el qual relata el succeït. Com resposta, es troba sotmesa a una gran pressió per part de les autoritats marroquís, qui, segons ens va contar, l'han amenaçat perquè retiri la denúncia que ha interposat. No obstant això, ella ens va dir que aquest tipus d'actuacions es repeteixen en El Aaiún però que les víctimes temen contar-lo, sent aquest el principal motiu que li ha dut a formular la seva denúncia. Més tard, vam rebre testimoniatges de diversos defensors de drets humans saharauis dels segrests i tortures que practiquen els cossos de seguretat marroquines en contra de tots aquells que protesten contra l'ocupació del territori i reclamen el dret d'autodeterminació. Aquestes vulneracions romanen ocultes, bé perquè les víctimes temen denunciar o perquè no s'investiguen per part de les autoritats marroquines a pesar de les denúncies. D'aquesta manera, els judicis contra activistes saharauis representen la mínima fracció de la repressió oficial, quedant en la foscor la major part dels actes de repressió que no són coneguts internacionalment.

Jesús Camp

2009-03-20T09:41:00.000-07:00

Sortin de la temàtica del blog, us volem reocmenar mirar aquest vespre a TV3 21/03/2009 - 00:09

Jesus Camp

Documental sobre un campament cristià per a nens, situat a Dakota del Nord, en el qual s'ensenya nens de poc més de 6 anys a ser "soldats cristians de l'exèrcit de Déu". En aquests "campaments de Jesús" s'instrueix en el cristianisme evangèlic milions de nens americans amb la missió de "conquistar Amèrica per a Crist", i se'ls entrena perquè siguin "soldats" de l'exèrcit de Déu i part del futur polític d'Amèrica. Basat en les experiències de tres nens, Levi, de 12 anys; Tory, de 10, i Rachael, de 9, que assisteixen a un campament d'estiu anomenat Kids on Fire, a l'estat de Dakota, les directores Heidi Ewing i Rachel Grady mostren la missió de la pastora Becky Fischer: formar els nens des de ben petits perquè abracin el cristianisme a través de programes intensos d'instrucció evangèlica, en què se'ls ensenya que "els bruixots són enemics de Déu".

"vull que els cristians siguin tant fanàtics com els jueus o els musulmans"

Què és una mesquita?

2009-03-16T14:14:00.000-07:00

Una mesquita no és l'equivalent d'una església, un simple lloc de culte. El paper de la mesquita ha estat expressat sense embuts ni embuts pel primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan: "Les mesquites són les nostres casernes, els minarets les nostres baionetes". La mesquita té una missió política i la principal és la de difondre l'islam. La mesquita és una fortalesa destinada a continuar la conquesta de territoris que encara no són musulmans. L'islam és imperialista i la seva missió és convertir el conjunt de la humanitat als preceptes de l'Alcorà. El paper polític de les mesquites està àmpliament demostrat: en elles es decideixen les fatwas i les intifades palestines, en elles es farguen atemptats i es dissenyen atacs contra els enemics de l'islam

Guerra Santa a l'Amèrica LLatina.

2009-03-16T14:06:00.000-07:00

Interessant actualització del blog porucomunisme que parla sobre la relació entre l'Islam i Chaves.

Nosaltres serem el vostre caball de Troya.

2009-03-12T08:47:00.000-07:00

A continuació la traducció d'unes declaracions formulades per Mohamed Sabaoui, un jove sociòleg d'origen algerià, catedràtic de la Universitat Catòlica de Lille, nacionalizado francès.

La nostra invasió pacífica en l'àmbit europeu encara no ha conclòs. Tenim la intenció d'actuar en tots els països simultàniament. ... A mesura que tenim més i més espai, seria estúpid per la nostra banda no aprofitar-nos... Nosaltres serem el vostre "Cavall de Troia".

Us heu convertit en ostatges dels drets humans que sempre esteu reclamant. Si per exemple, vosaltres us dirigíssiu a mi a Algèria o Aràbia Saudita de la manera com jo estic parlant ara, en el millor dels casos serieu detinguts en l'acte.
"Vosaltres, els francesos, no sou capaços d'imposar el respecte als nostres joves".

Per què haurien de respectar un país que es rendeix davant ells? Solament es respecta el que es tem. Quan tinguem el poder, ja no veureu a un solo àrab calar foc a un cotxe o atracar una botiga. Els àrabs saben bé com és l'implacable càstig que es mereixen en aquests casos, al lladre se li amputa la mà que ha robat.

El mateix Mohamed Sabaouri en una recent entrevista reproduïda en "Li paradoxe de Roubaix":

"Les lleis de la vostra República no se semblen a les de l'Alcorà i no han de ser imposades als musulmans, que solament poden ser governats per la Sharia. Per tant nosaltres estem disposats a treballar per a aconseguir aquest dret que ens oferiu. Començarem per Roubaix que actualment és una ciutat musulmana amb una majoria que excedeix el 60% de la població. En les futures eleccions municipals nosaltres mobilitzarem els nostres efectius i el pròxim alcalde serà musulmà. Després negociarem amb l'Estat i la Regió i declararem Roubaix enclavi musulmà independent i imposarem la Sharia (Llei de Déu) per a tots els seus habitants.

La minoria cristiana tindrà la categoria de Dhimmis. Aquesta serà una categoria especial que podrà comprar les seves llibertats i drets per mitjà d'un impost especial.

A més anem fer tot el necessari per a convèncer-los i persuadir-los que acceptin la nostra forma de ser. Desenes de milers de francesos ja han abraçat voluntàriament l'Islam, de manera que per què no haurien de fer-lo els cristians de Roubaix?

Actualment en la universitat de Lille tenim missatgers de la fe, encarregades de convertir als roubaisiens recalcitrantes, cristians i jueus, per a convèncer-los que acceptin la nostra religió, perquè Déu així ho vol.

Si som els més forts és per que Déu així ho vol. No tenim les obligacions cristianes de donar assistència a l'orfe, al feble i al discapacitat. AL contrari, nosaltres podem i hem d'aixafar-los si constituïxen un obtacule, sobretot si són infidels.

Font: Point de Bascule

Aquestes paraules difícilment imaginables, faran sortir per fi als nostres compatriotes de la llarga dormida?. O necessitarem conèixer a la nostra pròpia terra, en el nostre entorn, els fets perpetrats pels francesos a Algèria en 1962?
Si mai tinguèssim la nostra pròpia Roubaix estic segur que tindrien la independència com a república musulmana molt abans que Catalunya com a estat europeu.

Tinguem en compte que si aquestes paraules haguessin estat pronunciades per la boca d'un catòlic, haurien provocat sens dubte una bogeria mediàtica, i el seu autor amb tota probabilitat hauria estat condemnat forçosament per "incitar a l'odi racial".

Em pregunto si per contra es pot quedar indiferent davant una manera d'expressar-se tan clara. Va dret al gra i gens de caminar per les branques, el nostre enginyós catedràtic, si que diu les veritats, encara que per això perdi les amistats, com se sol dir. Crec que és un toc d'alerta que hauria de ser pres en compte.

Tradució de: Monmar per "Islamizació d'Europa"

Roubaix és una ciutat francesa situada en el departament de Nord i la regió Nord-Pas-de-Calais. Compte actualment amb una mica menys de cent mil habitants. Ja en un mapa del segle IX es pot veure una referència a Roubaix. Llavors, la ciutat era depenent del bisbat de Tournai. La ciutat va passar de l'estatut de simple llogaret al de ciutat important sota el regnat del senyor Pierre de Roubaix en el segle XV.

En el segle XIX, Roubaix era uneixi de les capitals mundials del teixit. La seva industrialització va ser molt forta, amb nombroses fàbriques repartides per tota la ciutat. De fet, la hi va cridar fins i tot ciutat de les mil xemeneies. Avui pocs d'aquests vestigis subsisteixen, però totes les xemeneies que encara estan en peus estan protegides. ++++++++ Roubaix és el municipi de França amb la major proporció de musulmans (les xifres oposades parlen de prop d'un 50%?). Compte amb set mesquites, i dues d'elles ostenten el títol de gran mesquita.

En els últims trenta anys s'han construït més mesquites i centres d'oració per a musulmans a França, que temples catòlics en l'últim segle. El país gal compte ja amb 2.150 mesquites, gairebé el mateix nombre que Istanbul, la major ciutat de Turquia.

I el ritme és progressiu. "La població musulmana en la Unió Europea creix un milió de persones a l'any, pel que, a aquest ritme, la UE tindria almenys 40 milions de musulmans en 2025. França és el país amb major percentatge de seguidors de l'Islam: un 10 per cent", agrega la publicació Alba. Una dada il·lustrativa: entre el 60 i el 70% dels presos francesos són musulmans. "Europa s'islamitza cada vegada més i França està per davant en la carrera", afegix Alba. I Espanya no es queda ressagada.

fonts: Wikipedia i eurabia.

Els espanyols subestimen al cap de cinc anys el risc d'un altre 11-M

2009-03-11T09:49:00.000-07:00

• La retirada de l'Iraq va calmar la inquietud ciutadana, però experts avisen que el perill persisteix

• Serveis secrets europeus, asiàtics i dels Estats Units lluiten a Catalunya contra grups gihadistes

Tot i que la majoria dels països occidentals consideren el terrorisme islamista la gran amenaça del segle XXI, els espanyols sembla que han oblidat, cinc anys després de patir l'atemptat més important a Europa, que Espanya és objectiu preferent dels gihadistes. Segons les enquestes, a bona part dels ciutadans els atemoreix més un atemptat d'ETA que un altre atac del terrorisme internacional. No obstant, tots els especialistes consultats estimen que el risc que es torni a produir un atac islamista en territori espanyol és fins i tot més alt que el 2004, tot i que les forces de seguretat estan ara més previngudes que llavors.
L'últim baròmetre del Reial Institut Elcano, de desembre del 2008, reflecteix que, encara que la majoria dels espanyols consideren igual d'amenaçador el terrorisme etarra que l'islamista, el 27% percep ETA com el principal risc, enfront de l'11% que cita el fenomen gihadista. Aquestes dades confirmen la tendència reflectida en anteriors sondejos, segons la qual els espanyols, amb el pas del temps, han deixant enrere la seva por d'un nou 11-M.

No obstant, la societat no ha estat mai gaire conscient del risc creixent que comporten Al-Qaida i les seves múltiples franquícies. Un fet que també posen de manifest les enquestes del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què és irrellevant la xifra d'entrevistats que ho esmenten com un dels grans problemes del país.

LES CAUSES
L'autor del baròmetre de l'Institut Elcano, Javier Noya, atribueix aquesta percepció al fet que l'11-M "es va viure com una cosa excepcional, lligada a la presència de militars espanyols a l'Iraq", de manera que, una vegada retirades les tropes, "ha deixat de ser motiu d'inquietud". En canvi, l'actual presència d'Espanya a l'Afganistan, segons aquest especialista, no genera controvèrsia política ni debat en els mitjans excepte en comptades ocasions i, per això, els ciutadans no tenen por que pugui comportar un nou atac islamista a Espanya. Al contrari, la contínua presència d'ETA en el discurs polític i l'elevadíssim rebuig que les seves accions susciten en l'opinió pública provoquen, segons Noya, que els espanyols hagin interioritzat la seva amenaça.

ELS ESPECIALISTES
No obstant, els experts i fins i tot el mateix Govern no tenen cap dubte sobre quin és l'enemic que resulta més perillós. El ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha advertit en multitud d'ocasions que Espanya continua en el punt de mira de totes les xarxes vinculades a Al-Qaida. I, segons el director del Centre Nacional d'Intel.ligència (CNI), Alberto Saiz, l'amenaça és més gran que el 2004 perquè, tot i que el nombre de policies que la prevenen ha passat de 100 a 1.300, Espanya és "escenari d'activitats" de tots els grups terroristes que actuen a Europa, a més de ser "objectiu d'amenaça a les webs gihadistes". Com posa de manifest un agent, "Espanya està en primera línia del front". Només a Catalunya, segons l'analista del Centre d'Estudis Estratègics David Bajona, hi treballen, a banda de serveis secrets europeus, espies procedents del Pakistan, l'Índia, Israel, el Marroc i els EUA.

Javier Jordán, professor de la Universitat de Granada i expert en terrorisme internacional, subratlla, per la seva banda, que les forces de seguretat han arrestat des de l'11-M més de 370 persones i han desbaratat set plans de nous atemptats. "Algun bastant incipient", apunta en al.lusió al propòsit de posar bombes al transport públic de Barcelona de la cèl.lula desarticulada el gener del 2008. "Això demostra, sense intenció de ser alarmista, que l'amenaça almenys persisteix", conclou Jordán.

LES ORDRES Aquest expert comenta a més que, encara que la matança de Madrid va ser perpetrada per unes cèl.lules que es consideren independents del gihad internacional, moltes de les temptatives posteriors eren encàrrecs directes d'Al-Qaida. L'analista de Defensa Jorge Aspizua afegeix que la crisi pot afavorir la captació d'adeptes, ja que milers d'immigrants musulmans desocupats busquen una sortida a la seva precària situació.
Segons Aspizua, l'amenaça més immediata la constitueix la pròxima visita a Espanya del president de l'Índia. A més, assegura, s'ha estès certa por entre els agents que treballen infiltrats en les xarxes islamistes que actuïn en contra seu amb violència si els desemmascaren, com ha passat en altres països.
Pel que fa a les possibles mesures a adoptar, els experts proposen la creació d'una fiscalia especialitzada, ampliar el delicte d'apologia del terrorisme i, sobretot, prevenir la radicalització dels musulmans a Espanya.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=594135&idseccio_PK=1008

Condemnen a l'Iraq Tareq Aziz i Alí el Químic a 15 anys de presó per crims contra la humanitat

2009-03-11T09:33:00.001-07:00

El Tribunal Penal Suprem del país els ha sentenciat per l'execució de 42 comerciants el 1992. També ha condemnat a mort dos germanastres de Saddam Hussein pel mateix cas

El Tribunal Penal Suprem iraquià ha condemnat a 15 anys de presó l'exviceprimer ministre Tareq Aziz i l'exministre de Defensa Alí Hassan al Mayid, conegut com Alí el Químic, a més de sentenciar a mort dos germanastres de l'expresident Saddam Hussein. És el cinquè procés judicial a l'Iraq contra responsables de l'antic règim després de la invasió nord-americana del país el març del 2003.

Els incriminats, entre els quals hi ha dos germanastres de Saddam, Watban Ibrahim al-Hasan i Sabawi Ibrahim al-Hasan, han estat condemnats per l'execució de 42 comerciants iraquians el 1992, que suposadament haurien pactat apujar els preus després de la crisi desencadenada per la Guerra del Golf.

El tribunal, que jutja vuit exalts càrrecs del règim de Saddam Hussein en aquest cas, ha condemnat a cadena perpètua Abd Hamid Mahmud, que va ser secretari de l'exdictador.

Els comerciants, que venien productes de primera necessitat, van ser jutjats en un procés sumaríssim per un tribunal de seguretat nacional i se'ls va negar el dret d'apel·lar la sentència de mort.

Durant el judici i l'execució de les 42 persones, Aziz ocupava el càrrec de ministre d'Assumptes Exteriors i va ser l'artífex de la política exterior del règim de Saddam Hussein, executat el desembre del 2006 després d'haver estat declarat culpable de crims contra la humanitat.

Diferents fotografies i vídeos sobre el cinqué aniversari de l'11 de març

2009-03-11T09:30:00.000-07:00

VÍDEOS>

ENTREVISTA · MEIR JAVEDANFAR

2009-03-09T14:06:00.000-07:00

Analista israeliana especialitzat en temes iranians i en serveis d'intel·ligència

"Fa 5 anys li hagués dit que encara és possible evitar que Iran fabriqui la seva primera bomba atòmica. Ara pot ser que ja sigui massa tarda perquè els iranians saben com enriquir urani i tenen els equips necessaris per a fer-lo dintre d'Iran", afirma a La Vanguardia en una entrevista exclusiva, Meir Javedanfar, un dels principals analistes d'Israel, especialitzat en temes iranians i dels serveis d'Intel·ligència. Javedanfar va néixer a Teheran, país en el qual va viure fins a 1987, i encapçala un centre d'anàlisi en Tel Aviv. "Milers d'agents secrets israelians, nord-americans i d'altres països occidentals actuen en aquests moments en territori iranià", revela.

O sigui, que en la seva opinió, l'objectiu israelià és simplement guanyar temps?

Ara com ara l'objectiu és guanyar temps, fer mal al projecte nuclear amb operacions encobertes, sense entrar en guerra directa amb Iran. Estats Units i altres països occidentals també estan involucrats en aquestes operacions. Intenten danyar i retardar el projecte nuclear iranià. Els iranians estan molt preocupats per això, pel que intenten fabricar tot a Iran, amb científics iranians, perquè tenen moltíssima por del que compren d'altres països. Per exemple, en l'àrea dels sistemes i les xarxes informàtiques, els iranians estan creant un programa exclusiu per als seus ordinadors per a evitar usar Windows, perquè Windows ve d'EUA i ells temen que els nord-americans s'infiltrin en la seva xarxa informàtica. També eviten usar sistemes de seguretat de xarxa israelianes -un camp en el qual Israel és molt fort- perquè temen que Israel els utilitzi per a espiar. Creo que tampoc el camí diplomàtic és capaç de detenir el projecte nuclear. Fins i tot si Obama intenta persuadir als iranians en el marc d'un diàleg amb Teheran, el nou president no té gens per a oferir-los equivalent al valor d'una bomba atòmica. Llavors, per què detenir el projecte nuclear?

Vostè va publicar un llibre sobre el president d'Iran i el seu projecte atòmic? Quina cerca Teheran, el lideratge del món islàmic?

Ells volen convertir-se en la superpotència del món islàmic. No en el sentit religiós perquè no ho poden ser. Els iranians són majorment chiítas (85% de la població) i aquests constituïxen una minoria en els països islàmics, pel que no poden convertir-se en els representants religiosos del món islàmic. Iran aspira a convertir-se en el poder polític i militar més fort dels països islàmics. El programa nuclear iranià va començar durant l'època del Shah en els anys 70. Quan els iraquians van usar la bomba química contra els iranians això va moure una mica, perquè el món no va fer gens. La majoria del poble iranià vol la bomba atòmica per a tenir alguna garantia que ningú va atacar al seu país de nou amb armes de destrucció massiva. Volen assegurar-se que ningú va a atacar-los i que a Iran no passarà el mateix que va passar amb Sadam Husein a L'Iraq. També volen poder seguir donant suport a Hamas i Hizbulah sense tenir cap tipus de preocupacions.

Què està fent Israel per a intentar evitar que Iran assoleixi la seva primera bomba nuclear?

Jo pinso que Israel ?especialment els serveis d'Intel·ligència- estan cooperant cada vegada més amb altres països en el tema del programa nuclear iranià. Hi ha moltíssims països actius. Fins i tot Holanda, que no és un enemic natural per al govern d'Iran. Israel inverteix cada vegada mes temps i recursos en la guerra d'Intel·ligència i la guerra psicològica contra el programa nuclear d'Iran.

En què consisteix aquesta guerra d'Intel·ligència?

Per exemple, científics que treballaven en el programa nuclear van morir sobtadament, i no es pot saber el motiu. Pot ser que els matessin, pot ser que no, però la sospita és que el Mosad està involucrat i això posa una gran pressió psicològica sobre els iranians. Israel també intenta vendre equips. Els iranians no poden acudir a una empresa i comprar-los legalment. Ho han de comprar en el mercat negre, de persones que no saben exactament qui són. Israel contacta amb ells i els ven equips defectuosos, de forma que posteriorment danyin al programa nuclear iranià. Israel també pot vendre equips amb l'objectiu d'usar-los per a escoltar i observar als iranians. En Teheran van executar a l'iranià Ali Ashtari, que comprava equips de comunicació en Dubai. Ells al·leguen que es tractava d'un equip del Mosad i que era usat per a l'espionatge a favor d'Israel.

O sigui que Israel i Estats Units intenten mobilitzar a iranians com agents dobles?

Això és molt natural, ocorre en tots els països. Teheran intenta mobilitzar a israelians perquè espíen a favor d'Iran, i els israelians, nord-americans i britànics busquen agents dintre d'Iran. Jo creo que els països occidentals coneixen en detall en quina etapa es troba el projecte nuclear iranià perquè hi ha molta gent amatent a aportar informació per diferents raons. Per exemple, des que Ahmedineyad va pujar al poder hi ha molts problemes econòmics, i això duu a algunes persones a voler cooperar amb diferents països.

Les motivacions ideològiques també poden dur a alguns iranians a cooperar amb altres països com Israel?

Sí, perquè hi ha gent que tem que si aquest govern aconsegueix obtenir una bomba atòmica, el seu país mai va a canviar de govern i mai haurà una democràcia. Aquesta bomba pot garantir que Iran continuï sent una república islàmica durant els pròxims 50-100 anys i ells no ho desitgen.

Imagina una situació en la qual el president d'Iran ordena un atac atòmic contra Israel?

El president d'Iran no té el poder de decidir sobre un atac d'aquest tipus. Això depèn totalment del líder suprem d'Iran, que és el Ayatola Jamenei. De totes maneres, jo no creo que sigui possible perquè fa 5 anys que Iran té la capacitat d'atacar a Israel amb míssils i amb armes biològiques i químiques, podent matar a 10.000 fins a 50,000 israelians en un dia. No ho fa perquè Israel té poder atòmic, o sigui, la capacitat d'eliminar a Iran, i el govern, especialment el Ayatola Jamenei, no vol perdre tot que va construir en 30 anys de revolució.

O sigui que en aquest moment hi ha una guerra de cervells entre la intel·ligència de les dues parts. Quants agents creu que Israel i els països occidentals tenen actuant a Iran?

Jo penso que pot tractar-se de milers les persones que estan a Iran treballant per a Israel i països occidentals, si prenem en compte als espies i a col·laboradors locals. Però Iran també ho fa. Els iranians conten amb alta tecnologia que apliquen contra Estats Units i altres països, tecnologia molt sofisticada. Per exemple, fa dies, van robar informació sobre el sistema d'helicòpters del president Obama. Pel que Aniran també conta amb molta gent dintre d'Estats Units, Europa i Amèrica Llatina, disposada a cooperar. I si algun dia hi ha un atac contra Iran, estic segur que Teheran farà ús d'aquestes persones per a atacar objectius israelians i nord-americans.

Si a la llarga el poder nuclear iranià és inevitable, la regió ha de preparar-se per a una nova Guerra Freda...

Jo penso que és una opció a la qual hem d'acostumar-nos, i creo que és possible viure amb un Iran nuclear. No va a ser fàcil, però és possible. El que està clar és que Israel no va a ser l'única mata. Això li donarà a Israel un punt en comú amb diferents països de la regió, com Egipte, Aràbia Saudita, els països del Golf Pèrsic i fins i tot dur-li a millorar les seves relacions amb aquests països.

Existeixen remors segons els quals va haver certes instal·lacions nuclears que de forma sobtada van ser convertides en camps de futbol, és cert?

Fa un temps, Iran va ser acusat d'enriquir urani en el nord de Teheran. Havia molta preocupació referent a això. D'un dia per a l'altre, els iranians van tallar 3,000 arbres en la zona. Per què? Perquè en els arbres pots detectar el nivell d'urani enriquit ja que aquest es trasllada per aigua. I d'aquesta forma els inspectors no poden detectar urani enriquit. En altres casos van convertir instal·lacions nuclears en bases militars o en camps de futbol. Des del 2001 que amaguen les seves instal·lacions nuclears, però no van assolir. En el 2002 el món es va adonar que Natanz existeix i que Iran enriqueix urani de forma il·legal.

Si ha d'apostar per un dels dos candidats a la presidència iraniana, Hatami o Ahmedineyad en les eleccions de juny qui creu que va a guanyar?

Queden al voltant de 100 dies fins a les eleccions d'Iran. 100 dies en política iraniana equivalen a 2.000 dies en política d'Espanya. Tot pot canviar. De moment, jo creo que va a guanyar Ahmenideyad. Però si el Ayatola Jamenei vés que Aniran s'està quedant molt aïllat de la comunitat internacional arran de les sancions fins a un punt que no és suportable, jo creo que ell va deixar que guanyi Hatami, per a renovar la imatge d'Iran. La majoria del poble iranià vol que el guanyi Hatami, perquè Ahmedineyad ha danyat molt l'economia iraniana i per al poble d'Iran, la prioritat no és el programa nuclear sinó l'economia.

I si guanya Hatami, es detindrà el projecte nuclear?

No. Solament haurà algú que ho presenti de forma més acceptable, mes civilitzada, amb un somriure. El projecte nuclear no depèn de cap president, sinó de la voluntat del Ayatola Jamenei, i aquest pretén seguir amb el projecte fins a aconseguir la bomba atòmica.

www.lavanguardia.es

"Serà un honor si s'immola el meu fill"

2009-03-03T12:46:00.000-08:00

Marroquins empresonats o perseguits justifiquen les explosions de Casablanca

Tot i les dificultats, finalment l'AVUI aconsegueix localitzar telefònicament Fatiha Tahar Hassani. Hassani, actualment casada en segones núpcies amb un pres de la Salafia Jihadia, va ser dona d'Abdelkrim Megati, alt comandament marroquí d'Al-Qaida que, amb el seu fill, Adam, d'onze anys, va ser abatut l'abril del 2005 pels cossos especials saudites. Després d'aquests fets, Hassani va ser interrogada pels serveis d'intel·ligència a l'Aràbia Saudita i, un cop extradida al Marroc, pels serveis del regne alauita. Posada en llibertat a finals del 2005, tot i estar encara sota vigilància en una mena d'arrest domiciliari, confessa orgullosa: "Sí, evidentment que pertanyo a Al-Qaida".

"El meu exmarit Abdelkrim i el meu fill Adam són dos màrtirs, dos mujahidins (combatents) que van morir en una lluita justa per defensar l'Islam i és per això que des de fa anys intento que els seus cossos siguin enterrats en terra santa, a la Meca", assenyala. Respecte als últims atemptats de Casablanca, Hassani no dubta a afirmar que "estan plenament justificats. Tots els que han sacrificat la seva vida són herois, han actuat en defensa de l'umma [comunitat de fidels musulmans], sotmesa al jou d'Occident des de fa més d'un segle i el principal exemple del qual és la nefasta política del Gran Satan [en al·lusió als Estats Units] al Pròxim Orient".

A les ordres dels mujahidins

"Si els mujahidins m'ho ordenen, esclar que estic disposada a immolar-me en nom d'Al·là, no en tingui cap dubte", diu desafiant. Interpel·lada sobre la seva disposició a sacrificar el seu únic fill viu, Ilyas, de quinze anys, Hassani també té clar que "seria un autèntic honor".

www.avui.cat

L'Islam en contra de nosaltres

2009-03-02T12:29:00.000-08:00

The Last Days of Europe - Els últims dies d'Europa.

II. - Mahoma, exemple pels musulmans.

L'ISLAM A ÀUSTRIA

2009-02-28T07:23:00.000-08:00

Escàndol nacional a Àustria. Una tesi doctoral revela la radicalitat dels professors d'islam en les escoles austríaques.

La tesi realitzada per Mouhanad Korchide, un intel·lectual liberal d'origen musulmà, duu per títol. "L'ensenyament religiós islàmica, entre integració i societats paral·leles - Els comportaments i les creences dels professors de religió islàmica en les escoles públiques".

Els resultats d'aquest treball, efectuat sobre 210 professors de religió islàmica, són els següents.

8,5% dels enquestats aprova la violència per a assolir l'expansió de l'islam.
18,2% aprova la pena de mort per als apostatas.
14,7% s'oposa a la Constitució austríaca.
13,9% considera que les eleccions són incompatibles amb l'islam.
28,4% considera que no es pot ser musulmà i europeu alhora.
21,9% s'oposa a la democràcia.

El 8,5% favorable a la violència per a expandir l'islam representa 30 dels 350 professors nomenats per l'Acadèmia Religioscuestionariosa Islàmica d'Àustria (IRPA), creada en 1998 a Viena. Hem de tenir en compte a més que la majoria dels quals s'han prestat a l'enquesta sens dubte han autocensurado les seves respostes per a no espantar als austríacs.

El sociòleg i investigador Mouhanad Korchide, originari del Líban, es veu així mateix com un musulmà liberal que no considera l'Alcorà com la paraula literal de Déu... una visió heterodoxa que li pot valer alguns problemes.

El que fa excepcional la seva tesi de doctorat és el seu tractament únic de les qüestions relatives a l'islam, l'escola i la integració. Els dirigents de la comunitat islàmica ho han autoritzat a distribuir els seus qüestionaris als membres d'una conferència de religió islàmica. 210 professors (d'un total de 330) han emplenat el qüestionari. Els experts diuen que els resultats són particularment representatius de Viena i de la Baixa-Àustria, dues províncies on els professors més qualificats i millor formats imparteixen el seu ensenyament.

Segons l'informe, les respostes lliurades per una quarta part dels professors sobre la democràcia, l'Estat de dret i la integració corresponen exactament al que diuen els populistes de dreta (el partit del desaparegut Haïder) i al que temen els liberals. Com més edat té el professor, més rebutja aquest l'Estat de dret i els principis democràtics. Una dada particularment desconcertante: el 44% dels professors opina que els alumnes (musulmans, s'entén) han d'abans de res aprendre a sentir-se superiors als altres.

Un docent de cada tres no té la ciutadania austríaca. Els professors són immigrants de primera generació originaris de Turquia, Síria, Líban i Egipte que no han estat exposats als valors i a les llibertats democràtiques en els seus països d'origen. En aquestes condicions, com poden transmetre aquests valors als seus alumnes?

La comunitat islàmica està representada per Anas Shakfeh. Ha estat el seu president durant 10 anys i treballa com docent. Dirigeix l'agència de l'educació islàmica i ha ensenyat durant 20 anys sense haver rebut cap formació formal. Treballa també per a l'ambaixada d'Aràbia Saudita a Viena.

L'ensenyament religiós islàmica està impartida en les escoles públiques d'Àustria des de fa 27 anys. Hi ha 350 professors per a 32.000 alumnes. Korchide afegix que mai hi ha hagut avaluació científica alguna dels cursos de religió islàmica impartits. Abans de la fundació de l'Acadèmia Religiosa Islàmica d'Àustria (IRPA) en 1998, els professors eren reclutats entre la població àrab d'Àustria. Alguns d'ells estan fitxats com radicals i no deixen d'exercir per això.

Font:Observatoire de L´islamisation

En el paraís de la Sharia "Llei Islàmica"

2009-02-28T07:20:00.000-08:00

200 FUETADES PER SER VIOLADA!

Novetat literària: HAMÀS per Matthew Levitt

2009-02-20T14:05:00.000-08:00

Títol: HAMÀS
Tema: Sociologia / Política
Isbn: 978-84-92421-00-2
Autor: Matthew Levitt
Editorial: Belacqva
Lloc de Publicació: Barcelona
Data de Publicació: 2008
Format: Rústica
Paginas: 524
Dimension: 20x13cm
Pes: 476g
Preu: 12.00
Descripció: Quins camins duen a un grup que defensa la violència i s'articula sobre la base de cèl·lules terroristes a convertir-se en el partit polític més votat i, per tant, en Govern de l'Autoritat Nacional Palestina? Pugues una mateixa organització comprometre's amb l'activisme polític i les obres de beneficència al mateix temps que envia als seus terroristes suïcides contra objectius civils? Què fa el món per a comprendre i respondre a Hamás, l'organització d'islamistes que els votants palestins van col·locar en el poder en les eleccions de 2006? Aquesta obra ens presenta l'anàlisi més complexa i detalladament documentat que mai s'ha escrit sobri Hamás. Levitt, especialista en antiterrorisme amb una vasta experiència de camp a Israel, Cisjordània i la franja de Gaza, descorre el vel de legitimitat després del qual vol ocultar-se Hamás, i ens oferix proves concretes i minucioses, obtingudes a partir d'una extensa selecció de materials dels serveis d'intel·ligència dels principals països actors en el drama d'Orient Pròxim. En un estudi d'una objectivitat sense precedents, l'autor desmunta el "mite" de les diferents ales de Hamás i defineix fins a quines alarmant punt els dirigents polítics i socials de l'organització donen suport les seves activitats terroristes.

No pas menys de set detinguts al Raval de Barcelona, acusats d’activitats jihadistes

2009-02-17T12:01:00.001-08:00

(VILAWEB)
L’operació és en marxa a altres ciutats, entre les quals València
La policia ha detingut aquesta matinada al Raval de Barcelona no pas menys de set persones, acusades de finançar activitats jihadistes. Les detencions s’han fet al carrer Peu de la Creu, molt a prop de la rambla del Raval, i l’operació continua oberta. L’operació s’ha desenvolupat simultàniament a altres ciutats, entre les quals València. Segons fonts de la investigació, els acusats es dedicaven a falsificar documents nacionals d’identitat.

Fa dues setmanes, la guàrdia civil va detenir sis paquistanesos a l’Hospitalet, Badalona i Esplugues acusats de pertànyer al moviment jihadista. Pocs dies després, el jutge Baltazar Garzón, que dirigia l’operació, els va deixar en llibertat per falta de proves.

EL PSC TE TERRORISTES ISLAMISTES ENTRE ELS SEUS MILITANTS

2009-02-13T13:22:00.000-08:00

Segons publica avuí La Vanguardia, un dels terroristes islamistes detinguts els passat 20 de gener,concretament Abdul Razzaq Sadiq,era militant del PSC i no tan sols això, era secretari de la executiva de l'agrupaciò de Ciutat Vella. La cosa no acaba aquí, els manipuladors socialistes van alterar l'ordre dels cognoms perquè passes desepercebut però no va colar, la revista "Directa" els va pillar i la noticia ha sortit a l'opiniò pública, ni això saben fer aquests socialistes.
Un cop coneguda la seva detenció,l'indibidu en qüestió, va possar el seu càrrec a dispoció del secretari d'organització, el van destituir(no és per menys). Però el més increíble és que continua sent militant, el PSC té yihadistes entre els seus militants, increíble sincerament, quina vergonya de partit.

Com podeu veure el PSC no són només uns terroristes polítics, són uns terroristes assasins i volien atemptar a Catalunya. A on ha arribat aquest govern? Poden realment seguir governant? És realment un fet prou greu com per treure els sociaistes del govern? jo crec que no poden seguir,és molt greu això.Només de pensar que els diners públics, que entre tots paguem, serveixen per financiar accions terroristes m'entren esgarrifan-ses. Penseu que si això ho diu Acebes i el treiem al Polònia dient-ho(o no perquè ja n'ha dit tantes) però és que surt als diaris, és real.

Gran Bretanya prohibeix l'entrada de Geert Wilders en el seu territori

2009-02-13T07:17:00.000-08:00

El Regne Unit ha prohibit entrar al país al diputat holandès Geert Wilders, qui pretenia projectar en la Càmera dels Lores la seva pel·lícula sobre l'Alcorà, Fitna.

Lord Pearson, membre dels Lores, havia convidat a Wilders a la Cambra alta del Parlament britànic per a mostrar aquest dijous el seu film, Fitna, que en 2008 va deslligar la ira dels radicals en països islàmics com Iran, Pakistan o Indonèsia.

No obstant això, l'Ambaixada britànica a Holanda va enviar una carta al parlamentari holandès -líder del Partit de la Llibertat (PVV)- per a informar-li que no se li permetrà l'accés al Regne Unit.

Wilders ha titllat de "covarda" la decisió del Govern britànic i no descarta viatjar aquesta setmana a Londres.

"Probablement aniré el dijous al Regne Unit. Veurem si m'encadenen a l'arribar. És una decisió increïble presa per un grup de covards", ha assenyalat el diputat holandès, segons publicada avui el diari The Daily Telegraph. Lord Pearson va qualificar la decisió de l'Executiu britànic de "inacceptable" i va justificar la seva invitació a Wilders menjo uneixi defensa de la seva "llibertat d'expressió fins i tot si no s'està d'acord amb el que diu".

Segons el Daily Telegraph, el ministre holandès d'Exteriors, Maxime Verhagen, va parlar aquest dimarts amb el seu col·lega britànic, David Miliband, per a protestar contra la prohibició.

"És vergonyós que un parlamentari holandès vegi rebutjada la seva entrada en un país de la Unió Europea (UE)", va subratllar Verhagen.

En els quinze minuts que dura ?Fitna?, Wilders, que ha rebut amenaces de mort per les seves idees i té protecció policial les 24 hores, defineix l'Alcorà com un ?llibre feixista? que incita a la violència.

La pel·lícula, el títol de la qual significa caos o enfrontament en àrab, conté versos coránicos que es barregen amb imatges dels atemptats perpetrats en Estats Units el 11 de setembre de 2001, a Madrid el 11 de març de 2004 i a Londres el 7 de juliol de 2005 .

REALITAT DE L'ISLAM EN GRAN BRETANYA

La negativa a l'entrada de Wilders en el Regne Unit contrasta amb la realitat de l'islam a Gran Bretanya. Acompanyem un video de les últimes manifestacions celebrades a Londres en favor dels terroristes de Hamas en el qual pot veure's com la policia anglesa retrocedeix davant l'avanç dels islamistes.

Font: Minutodigital

AL Kalaa estava a Santa Coloma (Barcelona)

2009-02-08T08:37:00.000-08:00

Un pis miserable, designat en àrab "la fortalesa dels guerrers", era la base espanyola de l'islamisme més radical.

CAMÍ DEL TIGRIS La ruta suïcida venia del Magrib a Espanya i acabava a L'Iraq o Afganistan via Iran
CONNEXIÓ AMB EL 11-M El cas enllaça als inquilins del Kalaa amb els atemptats del 11-M i Casablanca

UN TERRORISME BARAT Els extremistes viatjaven amb autobús i els enviaven els diners des de Santa Coloma

La primera vegada - fa quatre anys-que els agents que interceptaven les converses dels sospitosos van escoltar la paraula Alcalá van pensar que es tractava d'una cita en la coneguda plaça madrilenya en la qual s'aixeca la famosa porta del mateix nom. Poc després es van adonar que s'equivocaven.

No era Alcalá el que escoltaven en àrab, sinó AL Kalaa, que en espanyol vol dir "la fortalesa dels guerrers". Llavors els va quedar clar que allò no tenia gens que veure amb la cèlebre porta madrilenya i que es tractava de la denominació en clau d'un lloc al que els islamistes vigilats donaven un valor molt especial.

Els agents havien batejat la investigació operació Tigris, en al·lusió a la certesa que alguna de les trenta persones a les quals seguien inicialment constituïen una xarxa assentada a Espanya dedicada a captar extremistes suïcides per a enviar-los A L'Iraq, el país del Tigris. És més, les dades que manejaven els policies, el jutge Baltasar Garzón i la fiscal antiterrorista Dolors Prim, que dirigirien les perquisicions, els van convèncer que estaven després d'una cèl·lula de Ansar a l'Islam, grup terrorista fundat a la fi de desembre del 2001 com una extensió del moviment Sunna A l'Islam (Soldats de l'Islam), lligat al líder del Qaeda a L'Iraq Abu Musab AL Zarqaui, avui mort.

Seguiments, desenes d'intervencions telefòniques, interminables rastreos de correus electrònics i un sens fi de perquisicions addicionals van permetre establir que la misteriosa AL Kalaa (la fortalesa dels guerrers), que tant esmentaven els sospitosos i sobre la qual pivotaba la xarxa, era un miserable immoble situat en el nombre 20 d'un carrer de nom tan cristià com San Francisco de la localitat barcelonina no menys cristiana de Santa Coloma de Gramenet. Per a rematar la paradoxa, altre pis franc del grup estava en el carrer Cid Campeador de Badalona.

Així mateix, van determinar que els islamistes vivien en el mateix Santa Coloma, a Badalona, a Vilafranca del Penedès i a Ceuta. A més, van descobrir que tenien enllaços a Bèlgica, Síria, Turquia, Regne Unit, Holanda, El Marroc, Algèria, Iran, Afganistan i L'Iraq

Altre extrem que van reconstruir els agents abans de detenir a ningú va ser el perfil dels sospitosos més actius, als quals van situar en la yihad internacional amb la missió de reclutar suïcides, principalment del Magrib, per a la seva incorporació al terrorisme a L'Iraq i Afganistan. És a dir, que mentre al Marroc, Espanya i altres països captaven intransigents islamistes que rebien adoctrinament en el radicalisme més extrem en AL Kalaa, els enllaços donaven cobertura als captats en el seu viatge final cap a L'Iraq o Afganistan.

Una vegada allí se suposa que integraven la insurrecció més desalmada. Un exemple de la crueltat del grup al que es presumeix que s'unien els enviats des del Kalaa és el segrest i assassinat, el 20 d'agost del 2004, de 12 treballadors nepalíes. Un crim que va ser difós per Ansar AL Sunnah en un atroç vídeo que recull el degollamiento i tir de gràcia de les víctimes.

Va ser al juny del 2005 quan els investigadors van considerar que ja tenien indicis suficients per a detenir als sospitosos de la xarxa Tigris, l'últim dels quals va ser arrestat al gener del 2007 a Badalona.

La primera vegada - fa quatre anys-que els agents que interceptaven les converses dels sospitosos van escoltar la paraula Alcalá van pensar que es tractava d'una cita en la coneguda plaça madrilenya en la qual s'aixeca la famosa porta del mateix nom. Poc després es van adonar que s'equivocaven.

No era Alcalá el que escoltaven en àrab, sinó AL Kalaa, que en espanyol vol dir "la fortalesa dels guerrers". Llavors els va quedar clar que allò no tenia gens que veure amb la cèlebre porta madrilenya i que es tractava de la denominació en clau d'un lloc al que els islamistes vigilats donaven un valor molt especial.

Els agents havien batejat la investigació operació Tigris, en al·lusió a la certesa que alguna de les trenta persones a les quals seguien inicialment constituïen una xarxa assentada a Espanya dedicada a captar extremistes suïcides per a enviar-los A L'Iraq, el país del Tigris. És més, les dades que manejaven els policies, el jutge Baltasar Garzón i la fiscal antiterrorista Dolors Prim, que dirigirien les perquisicions, els van convèncer que estaven després d'una cèl·lula de Ansar a l'Islam, grup terrorista fundat a la fi de desembre del 2001 com una extensió del moviment Sunna A l'Islam (Soldats de l'Islam), lligat al líder del Qaeda a L'Iraq Abu Musab AL Zarqaui, avui mort.

Seguiments, desenes d'intervencions telefòniques, interminables rastreos de correus electrònics i un sens fi de perquisicions addicionals van permetre establir que la misteriosa AL Kalaa (la fortalesa dels guerrers), que tant esmentaven els sospitosos i sobre la qual pivotaba la xarxa, era un miserable immoble situat en el nombre 20 d'un carrer de nom tan cristià com San Francisco de la localitat barcelonina no menys cristiana de Santa Coloma de Gramenet. Per a rematar la paradoxa, altre pis franc del grup estava en el carrer Cid Campeador de Badalona.

Així mateix, van determinar que els islamistes vivien en el mateix Santa Coloma, a Badalona, a Vilafranca del Penedès i a Ceuta. A més, van descobrir que tenien enllaços a Bèlgica, Síria, Turquia, Regne Unit, Holanda, El Marroc, Algèria, Iran, Afganistan i L'Iraq.

Altre extrem que van reconstruir els agents abans de detenir a ningú va ser el perfil dels sospitosos més actius, als quals van situar en la yihad internacional amb la missió de reclutar suïcides, principalment del Magrib, per a la seva incorporació al terrorisme a L'Iraq i Afganistan. És a dir, que mentre al Marroc, Espanya i altres països captaven intransigents islamistes que rebien adoctrinament en el radicalisme més extrem en AL Kalaa, els enllaços donaven cobertura als captats en el seu viatge final cap a L'Iraq o Afganistan.

Una vegada allí se suposa que integraven la insurrecció més desalmada. Un exemple de la crueltat del grup al que es presumeix que s'unien els enviats des del Kalaa és el segrest i assassinat, el 20 d'agost del 2004, de 12 treballadors nepalíes. Un crim que va ser difós per Ansar AL Sunnah en un atroç vídeo que recull el degollamiento i tir de gràcia de les víctimes.

Va ser al juny del 2005 quan els investigadors van considerar que ja tenien indicis suficients per a detenir als sospitosos de la xarxa Tigris, l'últim dels quals va ser arrestat al gener del 2007 a Badalona.

La documentació informàtica i en paper i altres proves trobades en els registres van confirmar la connexió tant amb els terribles atemptats del 11-M com amb els habidos en Casablanca (El Marroc) contra la Casa d'Espanya al maig del 2003 i que van llançar un balanç de 45 morts, 12 d'ells suïcides.

De fet, van establir que el primer líder d'aquesta plataforma espanyola del yihadisme va ser Mohamed.

Tahraoui, condemnat a deu anys en altre procés per terrorisme, i que el seu relleu ho va prendre Abdeladim Akouad, lliurat per Espanya al Marroc per la seva relació amb els esmentats atemptats de Casablanca. Llavors la prefectura de la cèl·lula va passar A Filali Ouali, que va fugir després del 11-M de tal sort que el lideratge de la xarxa Tigris va passar A Samir Tahtah, per al qual es demanen 14 anys de presó.

Després de les redadas, que van produir 32 detencions encara que finalment la fiscal acusa a 14 persones, va començar una segona fase d'investigació que va dibuixar amb més precisió el panorama internacional que passava per un lloc tan insospitat com la humil casa de Santa Coloma. Per exemple, van confirmar l'adoctrinament en Santa Coloma de suïcides i van comprovar els seus moviments des del Kalaa a través dels enllaços en els països citats per a acabar a L'Iraq i a Afganistan. Per exemple, un dels fugits del 11-M (Mohamed Afalah) va passar per AL Kalaa i pel que sembla es va suïcidar en un atemptat a L'Iraq, el mateix que Othman el Mouhib, també implicat en el 11-M i mort a L'Iraq.

El camí d'aquests muyahidines s'ha pogut reconstruir seguint, entre unes altres, la pista dels diners. El resultat és un camí barat, doncs qui pensi que manejaven grans sumes s'equivoca de mig a mig. Com mostra el sumari, aquest terrorisme funciona amb mínims obtinguts bàsicament del tràfic d'haixix. Així, en aquest cas les transferències per a finançar els viatges d'activistes ?la majoria fetes des de comptes de La Caixa? van arribar una vegada els 1.300 euros però el normal és que freguessin els 500 i fins i tot els 100 euros. Gens més.

Expliquen els investigadors a La Vanguardia que "la xarxa Tigris captava i adoctrinava a joves musulmans disposats a cometre accions terroristes arreu del món als quals es facilitava documentació i diners per a arribar a els seus objectius yihadistas". I aquest va ser el cas, paradigmàtic, del processat en rebel·lia Niyaz Valiohhmehoz Minikahayerovich, al que cridaven Yassin, que és més fàcil. Yassin va arribar A Espanya procedent de Rússia a la fi del 2001 i va començar a freqüentar les mesquites de Santa Coloma de Gramenet i Badalona, on va conèixer als extremistes, entre ells a Othaman el Mouhib, implicat en els atemptats del 11-M i mort a L'Iraq. Yassin es va convertir en visitant assidu del Kalaa, on també va viure i va ser adoctrinat en la yihad fins que el dia 18 d'agost del 2004 va marxar cap a Karbala. Yassin va comprar el seu bitllet d'autobús fins a París i des d'allí va seguir a Turquia, on va arribar el 20 d'agost. Llavors es va quedar sense diners i el 29 de setembre del 2004 del Kalaa li van enviar 253,97 euros des del locutori Absdeslam de la calli Listz, nombre 10, de Santa Coloma.

Yassin va enviar una postal a A el Kalaa i després va informar del seu pas per Teheran (Iran) i de la seva arribada A Karbala (L'Iraq) el 21 d'octubre del 2004. Aquest dia va demanar més diners i des del Kalaa li van manar 173, 73 eurosa unnombre fals. Des de llavors no se sap gens sobre la sort de Yassin.
EDUARDO MARTÍN DE POZUELO La Vanguardia - Barcelona

Ban exigeix a Hamas la devolució de l'ajuda confiscada a Gaza

2009-02-08T07:45:00.000-08:00

L'Agència de l'ONU per als Refugiats suspèn les seves activitats a Gaza després d'acusar a Hamas de robar subministraments de l'organització destinats a la població
06/02/2009 | Actualitzada a les 20:00h | Internacional

Nacions Unides. (Agències).- L'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins a Pròxim Orient (UNRWA) va anunciar la suspensió de les seves activitats a Gaza després d'acusar a Hamas de robar, per segona vegada aquesta setmana, part dels subministraments de l'organització destinats a la població de la Franja de Gaza, territori governat per l 'organització islàmica.

El secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, va exigir al moviment radical islamista tornar d'"immediat" l'ajuda internacional confiscada i abstenir-se d'interferir en la labor humanitària de l'organisme.

Hamas va negar les acusacions i va atribuir la situació a un malentès a falta de coordinació.

Un portaveu de l'UNRWA, Sami Mshasha, va dir que les forces de Hamàs es van apropiar avui de deu camions carregats de subministraments d'ajuda. Dos dies abans, l'UNRWA va acusar a Hamas d'apropiar-se de llençols i menjar que guardava en un magatzem per distribuir-les entre la població de Gaza.

El ministre de Benestar del Govern de Hamàs, Ahmed al Kurd, va assegurar que els subministraments es van agafar per error. "Va haver un malentès entre conductors", va indicar Kurd. "Li hem dit a l'UNRWA que pot venir (...) i agafar els béns. (Però) per algun motiu no va venir", va afegir.

"La decisió va ser suspendre la distribució d'ajuda en la Franja de Gaza fins que es resolgui el problema amb les autoritats de Hamàs i fins que les autoritats de Hamàs deixin d'intervenir a la feina de l'UNRWA", va explicar Mshasha. "Si això no ocorre, llavors continuarem amb la suspensió de les nostres importacions", va agregar. No obstant això, el portaveu va dir que l'UNRWA disposa de reserves suficients per seguir distribuint menjar durant uns dies.

La portaveu de l'ONU, Michele Montás, va dir que Ban reitera la crida de la resolució 1.860 del Consell de Seguretat que es permeti la distribució sense obstacles d'ajuda humanitària en el territori palestí, inclosos combustibles, aliments i serveis mèdics.

Ban "exigeix a Hamas la devolució immediata de l'enviament de material humanitari de l'UNRWA (agència de l'ONU per als refugiats palestins) que va confiscar avui, que és el segon incident d'aquest tipus d'aquesta setmana", va afirmar la portaveu.

Montás va assenyalar que "totes les parts deuen abstenir-se d'interferir o posar dificultats al subministrament i distribució de l'ajuda humanitària que amb urgència necessita la població civil de Gaza".

Ahir a la nit, diversos camions van travessar des d'Egipte a Gaza amb un carregament de farina i arròs destinat a aquesta agència perquè ho repartís entre els refugiats, que suposen dos terços del milió i mig d'habitants de la franja palestina.

No obstant això, vehicles "contractats pel Ministeri d'Afers Socials" de l'executiu de Hamàs es van portar dues-centes tones d'arròs i cent tones de farina, apunta l'agència.

Dos dies abans, la Policia de Hamàs havia confiscat 3.500 mantes i 406 racions de menjar d'un magatzem de distribució en un campament de refugiats a Gaza, segons va indicar llavors l'organització, que s'encarrega de rebre, emmagatzemar i distribuir l'ajuda internacional.

Aquest dimecres el subsecretari general de l'Organització d'ONU per a Assumptes Humanitaris, John Holmes, va qualificar d'"inacceptable" aquesta confiscació de proveïments humanitaris per part de Hamàs. "Nacions Unides no pot acceptar sota cap circumstància que una de les parts d'un conflicte desviï ajuda", va afirmar Holmes, que va insistir que és essencial assegurar l 'accés dels civils de Gaza a l'assistència i al repartiment d'ajuda. "Insto a les parts que respectin la neutralitat i la independència dels treballadors humanitaris, així com de les instal·lacions que treballen i dels proveïments" destinats a les víctimes, va afirmar.

A principis de la setmana, la Policia de Gaza va entrar en els magatzems de l'UNRWA en el territori palestí i va confiscar proveïments allà emmagatzemats després que treballadors d'aquesta agència humanitària es van negar a lliurar-los.

Els aliments que es va portar la Policia de Gaza, en nom del Ministeri d'Afers Socials palestí dirigit per Hamas, haguessin servit per ajudar a 500 famílies d'aquest territori.

Maccabi, Hamás, l'ONU i la segona manifestació contra Israel que es farà a Barcelona

2009-02-05T07:55:00.001-08:00

La gent dita d'esquerres aburgesades i aiguabarrejades amb gent fanàtica de l'Islam que viu a Catalunya, i que avui al vespre es manifestaran una altra vegada contra Israel aprofitant el partit Barça-Maccabi, també cridaran contra els terroristes de Hamàs, o bé els glorificaran com van fer el passat dia 10 de gener pels carrers de Barcelona?.

Resulta que el diari digital BBC Mundo en data d'ahir, dimecres, i que avui al migdia també n'informava TV3, comunicava la denuncia feta pel portaveu de l'ONU, Sami Musha'sha, de l'assalt que un grup d'islamistes de Hamàs van cometre a les instal.lacions de l'organisme internacional robant roba, mantes i queviures que estaven destinats als palestins daminificats per la intervenció militar d'Israel.
L'assalt es va produïr quan els funcionaris de l'ONU es van negar a donar l'esmentat material als radicals islamistes, ja que estava destinat per a 500 families palestines necessitades. En total, els de Hamàs es van emportar 3.500 mantes i més de 400 paquets d'aliments. Per tota al.legació contra aquesta denuncia, els terroristes islàmics han dit que ven prendre el material perquè els funcionaris de l'ONU donava aquesta ajuda a opositors de Hamàs. Ja ho hem trobat.
I el rere fons d'aquest condemnable assalt a instal.lacions internacionals, - al marge de demostrar quin és el talante d'aquesta gent -, és que ni l'ONU ni la pràctica totalitat d'organismes i governs occidentals tenen tractes directes amb el moviment terrorista Hamàs que continúa controlant militarment i arbitràriament la Franja de Gaza.

I per acabar repeteixo la pregunta del començament: aquests progres fracassats que avui es manifestaran a Barcelona contra Israel, també cridaran ben fort contra Hamàs?. I el conseller Joan Saura, denunciarà a Hamàs?.

Font: http://bitcoladopini.blogspot.com/2009/02/maccabi-hamas-lonu-i-la-segona.html

30 ANYS DE LA REVOLUCIÓ ISLÀMICA

2009-02-04T13:38:00.000-08:00

Aquests dies fa 30 anys de la Revolució a Iran. Va arribar Khomeini i el Xa va caure.

Ara, Amnistia Internacional té en marxa una campanya contra les lapidacions a la República Islàmica. La prestigiosa organització en defensa dels drets humans orienta la seva campanya cap a l’abolició total de la pena de mort, la suspensió de les lapidacions i l’acceptació de les relacions sexuals consentides entre adults. I és que el regim del aiatol·làs utilitza la lapidació, fins la mort, per a castigar els adúlters.

Lluitar contra els talibans: la història dels soldats.

2009-02-04T13:33:00.000-08:00

"SENSE FICCIÓ", DIVENDRES 6 DE FEBRER A LES 12:20 DE LA NIT A TV3 :

El programa "Sense Ficció" aborda la situació a l'Afganistan amb una entrevista amb Pere Vilanova,assessor del Ministeri de Defensa i l'emissió del documental.

Tothom tenia l'esperança que els soldats britànics tornarien de l'Afganistan sense haver disparat ni un tret, però ara que han passat uns quants anys de la caiguda del règim dels talibans, al sud i a l'est del país hi ha una guerra oberta, i els britànics la viuen amb tota la seva cruesa. La Gran Bretanya va enviar forces militars a Helmand, una de les zones més perilloses de l'Afganistan. El camp d'aquesta regió està en mans dels talibans i la població rural sobreviu cultivant cascall per produir opi.

Els autors del reportatge han viatjat a l'Afganistan per seguir 35 membres de la Companyia de Guardes Granaders de la Reina que anteriorment havien tingut feines com ara deixar-se fotografiar pels turistes davant del palau de Buckingham. Al cap de sis mesos, dos d'ells han mort i tretze estan ferits greus.

Els reporters han seguit aquests soldats en nombrosos combats per mostrar una història íntima i personal d'un petit grup d'homes que afronten el repte més difícil de la seva vida i, de passada, aconseguir imatges inèdites dels combats més cruents que ha viscut l'exèrcit britànic d'ençà de la guerra de Corea. Ara que les baixes britàniques estan augmentant, el reportatge planteja per mitjà de la història d'aquests soldats quin és el cost de la guerra, què s'està fent a l'Afganistan i si no es demana massa a aquests homes que estan a la primera línia de foc.

L'Eurocambra demana als 27 que "estiguin disposats a acceptar" presoners de Guantanamo i els donin un "tracte just"

2009-02-04T13:21:00.000-08:00

Populars, socialistes, liberals i ecologistes han consensuat i aprovat aquest dimecres, amb 542 vots a favor, 55 en contra i 51 abstencions, una resolució que reclama a la Unió Europea que ajudi Barack Obama.

El Parlament Europeu vol que els governs dels 27 "estiguin disposats a acceptar" els presoners menys perillosos de Guantanamo que no poden ser repatriats al seu país d'origen i els garanteixin "un tracte just i humà".

Populars, socialistes, liberals i ecologistes han consensuat i aprovat aquest dimecres, amb 542 vots a favor, 55 en contra i 51 abstencions, una resolució que reclama a la Unió Europea que ajudi Barack Obama a tancar Guantanamo i "celebra l'important canvi en la política d'Estats Units encaminada ara cap al respecte del dret humanitari i internacional".

El ple d'Estrasburg reclama a la nova Casa Blanca que "sense més dilació" sotmeti els presoners contra els quals tingui prou proves "a un judici adequat en audiència pública justa per un tribunal competent, independent i imparcial". La resolució defensa que els que siguin condemnats hauran de ser empresonats als Estats Units.

La seixantena dels 250 reclusos de Guantanamo que podrien quedar lliures de càrrecs però no poden ser repatriats als seus països d'origen perquè podrien ser perseguits i torturats haurien de tenir l'oportunitat de quedar-se als Estats Units, argumenta l'Eurocambra, reclamant a Obama que els garanteixi protecció humanitària. No obstant, els governs europeus haurien d'estar oberts a acollir alguns d'aquests presoners.

Entre quatre i sis reclusos volen venir a l'Estat espanyol
L'oenagé britànica Reprieve, que defensa els casos de bona part reclusos de Guantanamo, ja ha avançat que entre quatre i sis presoners han demanat venir a viure a l'estat espanyol quan sigui alliberats, al·legant que hi tenen algun tipus de vincle o que, simplement, parlen castellà.

Reprieve ha comptabilitzat una desena de tunisians, nou sirians, set algerians, sis libis, quatre uzbeks, tres palestins, alguns afganesos, azerbaidjanesos i tadjiks, un rus i un etíop entre la seixantena de reclusos que podrien demanar ser acollits a la UE.

i que més??!! com si no en tinguessim prou!

Ja són tretze els detinguts a Barcelona i València contra el terrorisme islamista

2009-02-03T08:13:00.000-08:00

La policia estatal ha detingut aquesta matinada tretze persones, onze al Raval de Barcelona i dues a València, en l'operació Fish contra el crim organitzat, segons fonts policials.

La policia estatal ha detingut aquest dilluns a primera hora del matí tretze persones, onze al Raval de Barcelona i dues a València, en el marc de l'operació Fish contra el crim organitzat, segons fonts policials. La xarxa desmantellada estaria vinculada amb la falsificació de documents i la policia creu tenia contactes a França, Bèlgica, Suïssa, el Regne Unit, Alemanya i Tailàndia

La policia investiga en col·laboració amb altres serveis policials europeus si els detinguts tenien relació amb el terrorisme internacional. L'operació ha esta coordinada pel jutjat número 3 de l'Audiència Nacional que dirigeix Fernando Grande-Marlaska. Les detencions de Barcelona s'han fet als carrers Peu de la Creu, 28, Carretes i Sant Climent.

Els 13 detinguts són onze pakistanesos, un hindú i un nigerià, suposats integrants d'una xarxa internacional de falsificació de documents (concretament passaports), tràfic de persones i tràfic de drogues. La xarxa tindria ramificacions a França, Bèlgica, Suïssa, Regne Unit, Alemanya i Tailàndia. L'operació s'ha portat a terme a partir de les investigacions de la Comissaria General d'Informació de la policia espanyola i de les brigades d'informació del mateix cos a Barcelona i a València.

Segons fonts policials, els detinguts robaven passaports per enviar-los a Tailàndia. Des d'allà, un cop manipulats, eren lliurats a organitzacions i grups de delinqüents en diversos països.

En els escorcolls fets avui s'ha intervingut molta documentació, ordinadors, telèfons mòbils, material per falsificar documents, passaports falsos i en blanc, fotografies de la mida de carnet i altres estris per falsificar.

Els detinguts a Barcelona són Mohamad Warrak, Ansar Shahzad, Awais Younas Butt, Sheikh Naveed zia Ur Rehman, Atiqur Rehman, Raja Waheed Jarral Khuram Shahzad, Muhammad Shoaib i Hussain Mushtaq, tots ells nascuts al Pakistan. També han detingut a Barcelona Babatunde Abundiade, nascut a Nigèria. A València han detingut Muhammad Ikram, nascut a Pakistan i Jangeet Singh, nascut a l'Índia.

La policia espanyola investiga ara si la xarxa de falsificació desmantellada tenia alguna relació amb l'aportació de documents falsos a grups vinculats amb el terrorisme internacional.

http://www.avui.cat/article/mon_politica/52865/onze/detinguts/barcelona/possibles/connexions/amb/terrorisme/internacional.html

Amenaça islàmica a Ses Illes

2009-02-02T12:15:00.000-08:00

L’amenaça del bioterrorisme, a prop de les Illes.
Mig centenar de milicians d’Al-Qaeda moren de pesta en una base del nord d’Algèria, on se sospita que fabricaven el bacteri per usar-lo com a arma bacteriològica. Tot a només 340 quilòmetres de les Balears.

La xarxa terrorista internacional Al-Qaeda podria estar fabricant la seva arma bacteriològica més mortífera, el bacteri de la pesta, ben a prop de les Illes Balears, al nord d’Algèria. Així ho sospita el Govern nord-americà, segons han assenyalat en els darrers dies diversos mitjans internacionals i portals d’internet especialitzats en jihadisme.

Els serveis d’intel·ligència dels Estats Units investiguen si el desmantellament urgent d’un presumpte campament d’Al-Qaeda al Magreb islàmic (AQIM) a les proximitats de Tizi-Ouzou podria estar relacionat amb una errada durant el procés de fabricació del mortífer bacteri, que hauria provocat la mort de mig centenar de milicians islamistes i que seixanta més s’haguessin lliurat atemorits a les autoritats algerianes. Així ho destacaren els britànics The Sun i Daily Telegraph i el nord-americà The Washington Times en la seva edició del 19 de gener. Aquest darrer atribuí la informació a un alt càrrec dels serveis d’intel·ligència dels EUA.

La premsa algeriana es féu ressò de la notícia. Els diaris Echorouk i En-Nahar recolliren en les seves edicions del passat sis de gener la mort de desenes de milicians a causa d’una epidèmia i la fugida esperitada dels supervivents. Des d’aleshores, el silenci de les autoritats algerianes ha estat absolut.

D’altra banda, la web Counterterrorism Blog destacà que activistes pakistanesos haurien viatjat als camps d’entrenament d’AQIM a Algèria amb la missió d’ensinistrar els milicians nord-africans en la producció d’armes biològiques. La base dels terroristes algerians estaria ubicada en les proximitats de Tizi-Ouzou, una regió al nord del país amb una forta implantació de l’AQIM, organització hereva del Grup Salafista per a la Predicació i el Combat i que al llarg de la seva existència ha causat milers de morts.

http://sesilles33.blogspot.com/2009/02/lamenaca-del-bioterrorisme-prop-de-les.html

La Lliga Nord demana el tancament de les mesquites i que s'impedeixi l'entrada de més immigrants

2009-01-30T07:59:00.000-08:00

http://www.leganord.org/default.asp

La Lliga Nord va demanar ahir el tancament de les mesquites i dels centres islàmics i el bloqueig del flux de la immigració a Itàlia o "la nostra ciutat es transformaran en altra Bombai", segons va dir Paolo Grimoldi, dirigent d'aquesta formació. Aquesta posició de la Lliga Nord, que governa en coalició amb Silvio Berlusconi, es produïx després de la detenció de dos marroquins en la província de Milà sospitosos de pertànyer a una cèl·lula terrorista.

Paolo Grimoldi, coordinador del Moviment de Joves de Padania, de la Lliga Nord, va assegurar que els dos marroquins detinguts en Brienza demostren que "també nosaltres estem sota l'atac terrorista. El temps del buenismo en l'esquerra està acabat".

Para Grimoldi "ara hem de tancar totes les mesquites i centres islàmics i, com hem demanat, bloquejar immediatament el flux i augmentar els controls d'immigrants. No anem a permetre que en la nostra ciutat es visqui la mateixa tragèdia que a l'Índia. Si el Islám és un arma en contra de nosaltres, hem de defensar-nos". Per la seva banda, el sotssecretari d'Infraestructures i Transports i senador de la Lliga Nord, Roberto Castelli, va felicitar als investigadors la labor dels quals ha permès la detenció dels marroquins.

"Esperem que ara no arribi un jutge d'esquerres que els deixi lliures amb la justificació que els marroquins són resistents i somiadors i que en el fons no han fet gens dolent", va assegurar.

Operació antiterrorista

La policia italiana va arrestar ahir a dos marroquins sospitosos de pertànyer a una cèl·lula islamista que presumptament projectava atemptats en la província de Milà. Les forces de l'ordre van detenir als dos sospitosos després d'una investigació realitzada pel fiscal milanès Nicola Piacente, sobre les suposades activitats d'una cèl·lula terrorista de matriu islàmica en la província. Els arrestats són Rachid Ilhami, de 31 anys, predicador del centre cultural Pau de Macherio (Milà) i Gafir Abdelkader, de 42 anys, sobre els quals pesa l'acusació de terrorisme internacional.

On estan els musulmans moderats?

2009-01-30T07:52:00.000-08:00

Per als governs d'Occident els terroristes islàmics són una minoria fanàtica que utilitza l'Islam per a crear el terror en el món.

Si aquesta teoria fos valida ho mes probable és que els molts milions de musulmans moderats que viuen en l'Índia ja estarien en el carrer cridant en contra dels tremends atemptats perpetrats a Bombai en nom de l'islam, no obstant això els dias passen i ningú alça la veu, ningú organitza manifestacions com les quals es van organitzar a Madrid i Londres, ningú protesta, ningú denúncia, milions de musulmans opten pel silenci com resposta, pel que sembla no els preocupa molt que s'utilitzi el nom de la seva religió per a causar el terror i la mort.

Davant tanta passivitat incompresa per la resta del planeta, no queda més remei que preguntar-se On estan els musulmans moderats? Existeixen realment?

Podríem arribar a comprendre aquesta actitud en l'Índia per temor a represàlies, però en l'Índia coexisteixen diverses religions a més de ser un país democràtic, i és poc probable que el silenci sigui a causa del temor d'amenaces, posats a pensar en el pitjor no són els propis Hindús els més perjudicats amb aquests atemptats? No deurien tots els hindús prescindint de la religió que professin, manifestar-se cada dia en contra d'aquests terroristes salvatges?

On estan les manifestacions?

Occident, Europa, espera com a mínim una declaren pública en contra del terrorisme islàmic, que els milions de musulmans que viuen a Europa i en tot el món alcin la veu, que demostrin amb manifestacions massives que estan en contra del terrorisme, la seva obligació moral és demanar perdó als infidels per les morts que han comès els terroristes en nom de l'Islam, l'actitud dels musulmans ?moderats? amb el seu perpetu silenci ens fan dubtar de les seves bones intencions convertint-se inevitablement en còmplices passius.

Quan això succeeixi, llavors, solament llavors, podrem contemplar la possibilitat de parlar amb altre llenguatge quan ens referim a l'Islam.

Odiar, mentir i matar.

2009-01-25T08:06:00.000-08:00

Terror i tortura a l'Iraq de Saddam Husein:

2009-01-24T06:16:00.000-08:00

Un informe de la Intel·ligència britànica revela la brutalitat que el règim iraquià empra contra els dissidents Les dones i les comunitats kurda i chií són objecte de violacions, execucions sumarias i crua repressió.

El passat 10 de setembre, el primer ministre britànic, Tony Blair, assegurava que «el nostre conflicte és amb Saddam, no amb el poble iraquià. Es mereixen una mica millor (...) Volem que el poble sigui lliure per a viure plenament, sense l'opressió i el terror de Saddam». Les violacions dels drets humans són sistemàtiques en la dictadura iraquiana, que es manté en peus gràcies al pànic que inspira entre la població. En un informe elaborat per la Intel·ligència britànica, i al que ha tingut accés aquest periòdic, es detallen els abusos del tirà. Les dones, els opositors i les comunitats kurda i chií són objecte de tortures, assassinats i una brutal repressió a la major glòria del dictador Saddam Husein.

El document donat a conèixer pel ministeri d'Afers exteriors britànic i la Commonwelth posa els pèls de punta. Encara que era un secret a veus, el in- formi oferix dades i testimoniatges concrets d'algunes de les centenars de víctimes del sàtrapa de L'Iraq, on la tortura és sistemàtica i les llibertats no tenen cabuda. La major part dels responsables del règim estan implicats personalment en ella. Saddam s'ha envoltat de parents propers i alguns col·laboradors, molts dels quals són originaris de Tikrit, la seva ciutat natal.

Saddam és cap d'Estat, cap de Govern, capdavanter de l'únic partit polític i cap de les forces armades. Presideix el totpoderós Consell del Comandament Revolucionari (CMR), que promulga les lleis i domina la resta de les institucions. Diversos decrets del CMR concedeixen plens poders a les agències de seguretat per a reprimir impunement tota disensión. Un decret del CMR de 21 de desembre de 1992 garanteix la immunitat als membres del partit Baaz, que estan autoritzats a causar danys a la propietat, lesionar i fins i tot matar si persegueixen als «enemics del règim».

Amputació de la llengua
Saddam ha promulgat una sèrie de decrets que estableixen forts càstigs per delictes greus (cremades, amputación d'orelles i altres formes de mutilació). A mitjan 2000, el CMR, va aprovar la amputación de la llengua per a castigar la calúmnia o els insults al president o a la seva família. Aquests càstigs s'executen sobretot en el cas dels opositors i en ocasions han estat retransmesos per la televisió per a servir de «exemple».
Al llarg dels anys, Amnistia Internacional (AI) i altres organitzacions de drets humans han rebut milers d'informes sobre les tortures i han entrevistat a nombroses d'aquestes víctimes. Un dels testimoniatges es refereix a una família que va ser arrestada a la fi de 2000 i conduïda a dos centres separats d'interrogatori en les instal·lacions de la Guàrdia Republicana situades en la carretera a Abu Gharaib. El marit va romandre en un centre i la dona i els fills en el pavelló de dones. Els interrogadores van dir per separat tant al marit com a la dona que interromprien la tortura si signaven una confessió sobre la seva presumpta vinculació amb la dissidència. Es van negar. Van despullar a la dona i la van cremar amb cigarrets cada vegada que es negava a implicar al seu marit. Es va obligar als fills a presenciar les tortures. Finalment la van soltar, però van tornar a arrestar-la dues setmanes després i se li va aplicar el mateix tipus de tortura fins a deixar-la psicològicament destrossada. Durant l'interrogatori del marit se li van lligar els braços a l'esquena i se li va deixar suspès, utilitzant un ganxo clavat en el sostre. Això li va causar dolors intensos en els músculs dels muscles i el trencament de lligaments. Després, li van disparar a boca de canó amb una pistola cada vegada que es negava a signar la confessió. Unes vegades no li arribaven a. Unes altres, col·locaven la pistola contra els dits dels seus peus o de les seves mans i li mutilaven. Durant dues setmanes li van sotmetre a nous interrogatoris, seguits de períodes sense menjar ni beguda. AL final, les famílies van subornar a un funcionari del Servei d'Intel·ligència iraquiana i ambdós van ser posats en llibertat. Posteriorment van fugir de L'Iraq. Episodis com aquest, que és només un exemple, han convertit als iraquians en el segon major grup de refugiats del món, segons l'Alt Comissionat de l'ONU per als Refugiats. Entre tres i quatre milions han abandonat el país.

Les dones, sense drets
Si hi ha un sector de la població especialment ignorat pel jou de Saddam aquest és el de les dones, que manquen fins i tot del dret bàsic a la vida. Un decret de 1990 permet que els barons matin a una dona de la seva família «en nom de l'honor». Segons AI les dones han estat torturades, maltractades i, en certs casos, executades sumariamente.

L'Organització de Drets Humans i els grups de l'oposició segueixen rebent informes de dones que han sofert traumes psicològics després de ser violades per personal iraquià mentre estaven detingudes. La violació de les presoneres po1íticas és part de la norma del règim. S'ha decapitat públicament a moltes dones en el carrer, amb el pretext d'haver mentit, sent així que la majoria pertanyia a famílies opositores. Les esposes dels dissidents han estat assassinades o torturades en presència dels seus marits per a assolir confessions d'aquests últims. Les bandes de Uday i Qusay (fills de Saddam) han segrestat a dones pel carrer i després les han violat. Entre els dos descendents del tirà, el primogènit destaca per la seva cruesa. Se li ha acusat de violacions en sèrie i assassinats de dones joves.

Tenia una càmera de tortures privada, coneguda com «al-Ghurfa al-Hamra» (l'habitació vermella), camuflada com una instal·lació elèctrica en un edifici a la vora del Tigris. En un infame incident, Uday va manar que es copegés en els peus a l'equip de futbol nacional després de la seva derrota en la classificació per a la Copa del Món. Uday va executar personalment a dissidents a Bàssora durant la revolta que va seguir a la Guerra del Golf. La població d'aquesta ciutat del sud, de majoria chií, ha sofert la ira del clan de Tikrit en diverses ocasions. Des de l'aixecament que va seguir a la derrota de Saddam en 1991 han desaparegut més de cent clergues d'aquesta branca de l'Islam que forma el 60 per cent de la població. AL seu germanastre Barzan ha correspost la detenció i/o mort de diversos milers de membres de la tribu Barzani en 1983. No obstant això, l'ètnia que ha sofert una major brutalitat ha estat la dels kurds. Els documents aconseguits pels kurds durant la Guerra del Golf i lliurats a l'organització no governamental Human Rights Watch (HRW) han proporcionat gran quantitat d'informació. Narren amb detall la detenció i execució en 1983 de 8.000 kurds. Segons AI, entre 1987 i 1988 van morir assassinats o van desaparèixer més de cent mil kurds, en una operació coneguda com campanya «Anfal». Durant la campanya es van emprar armes químiques. Segons HRW, un únic atac contra la ciutat kurda de Halabja va llançar el saldo de 5.000 civils morts i 10.000 civils ferits. El règim de Saddam està realitzant una política d'arabització en el nord de L'Iraq. El ponent especial de l'ONU ha informat sobre denúncies procedents de fonts de l'oposició kurda en el sentit que, des de 1991, 94.000 persones han estat expulsades de les seves llars. Pel que sembla, les terres d'explotació agrícola propietat dels kurds han estat confiscades i redistribuïdes entre iraquians d'ètnia àrab. Els àrabs del sud de L'Iraq han rebut incentius per a traslladar-se a la zona petrolífera de Kirkuk, i les autoritats sempre fomenten les controvèrsies que sorgeixen entre ells i els seus veïns kurds. A més, s'ha impedit als habitants d'ètnia kurda i turcomana comprar immobles, i els quals ja són propietaris i desitgen vendre han de trobar a un comprador àrab.

Trepants i àcid per a arrencar confessions
Els següents mètodes de tortura han estat denunciats per les víctimes o les seves famílies a grups internacionals de drets humans.

Treure els ulls.
Amnistia Internacional va informar del cas d'un empresari kurd a Bagdad que va ser executat en 1997. Quan la família va recuperar el cadàver, li havien tret els ulls i li havien emplenat les conques amb paper.

Perforació de les mans amb un trepant elèctric.
És una tortura usual per als presos polítics. Amnistia Internacional va denunciar el cas d'una víctima a la qual després se li va abocar àcid en les ferides. Penjar del sostre. S'embena els ulls a les víctimes, les hi despulla i les hi penja pels canells, sovint amb les mans lligades. Això causa la dislocació de la clavícula i l'estrip de músculs i lligaments.

Electroshock.
Mètode de tortura corrent. S'apliquen descàrregues elèctriques en diverses parts del cos, entre elles els genitals, les orelles, la llengua i els dits. Abusos sexuals. Les víctimes, en particular dones, han estat objecte de violacions i d'abusos sexuals, havent-se denunciat la introducció d'ampolles trencades en l'anus de les víctimes. «Falaga». S'obliga a les víctimes tombar-se de cap per avall i a continuació les hi copeja en la planta dels peus amb un cable, fins que perden la consciència.

Altres tortures físiques.
És freqüent apagar cigarrets en diverses parts del cos de les víctimes, arrencar-los les ungles de mans i peus i les pallisses amb pals, fuets, mànegues i tubs de metall. Simulacres d'execució. Es diu a les víctimes que van a ser executades per un pelotón d'afusellament i s'organitza un simulacre d'execució. A les víctimes se'ls tapen els ulls i les hi col·loca davant d'un pelotón d'afusellament que a continuació dispara bales de fogueig. Banys d'àcid. David Scheffer, ambaixador volant per a crims de guerra va denunciar que existien proves fotogràfiques que L'Iraq havia utilitzat banys d'àcid durant la invasió de Kuwait. A les víctimes les hi penjava pels canells i les hi feia descendir lentament dintre de l'àcid. Decapitada per

«prostituta»
Encara que han estat moltes les dones torturades i assassinades, el cas de Najat Mohammed Haydar és particularment esborronador. Espe- cialista en obstetricia de Bagdad, va ser decapitada a l'octubre de 2000, aparentment sota sospita de prostitució. La seva execució va ser una atrocitat, fins i tot per a les normes iraquianes. No va haver proves en suport de l'acusació de prostitució i, pel que sembla, va ser arrestada abans que la policia decapités a les prostitutes. La veritable raó de la seva mort va anar haver criticat la corrupció en el seno del servei de sanitat iraquiana.

FONT

A que juguen els nens palestins? segona part.

2009-01-23T08:10:00.000-08:00

Eurabia i el victimisme dels botxins islàmics. Qui és realment el genocida?

2009-01-22T04:49:00.000-08:00

Font: http://bitcoladopini.blogspot.com/
Nota de l'autor del blog: malauradament l'autor de l'escrit quan es refereix a espanyols, es refereix a totes les nacions que formen l'estat espanyol, volem deixar clar que el blog Alerta Islamista, sóm independentistes transversals i identitaris, per tant, no compartim per a res aquesta ideea.

Carta oberta als musulmans que es queixen del racisme anti-àrab i de la islamofobia %[paraula que significa literalment "por irracional a l'islam", però s'utilitza per a indicar "prejudicis contra els musulmans] dels espanyols.Senyors Rachid, Mohamed, Mouloud, Abdelkader i companyia. Vostès viuen denunciant a Espanya les contínues ofenses a la seva religió, les discriminacions que pateixen, les condicions penoses en les quals viuen, el rebuig que experimenten, les agressions diàries que sofrixen a mà dels espanyols, i un sens fi de penúries i injustícies que són el pa (o millor dit el cuscús) diari dels bons musulmans en la terra dels seus avantpassats, AL-Ándalus.

Denuncieu tot això i a més assenyaleu amb el dit acusador als culpables de tants atropellaments contra els seguidors de la veritable fe: els racistes espanyols, els antiislámicos que usurpen la vostra propietat arravassada.Tenen vostès tota la raó! Cada dia els espanyols són més racistes.Cada dia són més els infidels que diuen estar farts del que criden (erròniament) "la invasió musulmana", els quals despotrican contra la "islamización" d'Espanya.- Us acusen de manera maliciosa de ser els principals culpables dels alts índexs de delinqüència i criminalitat que afecten al país.- Us assenyalen com els culpables de la ràpida i creixent degradació de barris i pobles on us heu instal·lat, d'esquena a la societat, i creant els vostres propis güetos.-Es mostren molests i intolerants amb la presència de les vostres dones cobertes del cap als peus empenyent carritos plens de fills pels carrers.- Us culpen de la saturació dels serveis públics, de les cues en els hospitals.- Us posen traves perquè pugueu portar als vostres familiars, parents, veïns i amics a aquesta terra que és la vostra.- Us exigeixen que us emmotlleu a les lleis, als costums del país, i tantes, i tantes coses més... totes elles injustes.Quanta raó tenen vostès de queixar-se i denunciar en veu alta aquesta situació insostenible, que humilia la consciència humana i evidencia la hipocresia dels suposats valors cristians i democràtics dels espanyols!.Senyors, han de denunciar aquest racisme en les més altes instàncies del país, en el Congrés dels Diputats, en els ajuntaments, davant les ONGs, en els carrers si és menester.Però faríeu millor encara anant als vostres països d'origen per a informar d'aquesta situació als vostres compatriotes, que encara són lliures i es troben fora de l'abast del racisme que pateixen vostès aquí.Heu d'alertar als milers, centenars de milers i milions de magrebins i de musulmans de tots els racons de la terra que estan llests per a cedir al miratge de les bondats del sistema occidental i que corren el perill de caure en el parany horrible que els tendeixen els racistes espanyols.Senyor Rachid, digui-li això als seus germans, als seus cosins, a les seves dones, als seus fills, als seus veïns que somien innocentment amb venir a sofrir el que sofrixen ja altres com vostès: l'Espanya racista no vol d'ells perquè en la seva ceguesa islamofóbica els mira (erròniament) com invasors i depredadors.

Exposi-li aquesta sinistra veritat als seus, no els deixi que es fiquin en la gola del llop. És el seu haver de protegir a aquests infeliços d'aquesta terrible amenaça, d'informar-los el que succeïx a Europa i d'evitar que aquestes persones realizen un viatge cap a un país que ens els pot oferir gens. Deixar-los venir sense advertir-los de les conseqüències és una irresponsabilitat que recaurà sobre la seva consciència. I per cert, senyors Mouloud, Abdelkader, tots vostès que estan condemnats a viure en aquest abominable país racista, no ho dubtin un instant: trenquin les seves cadenes, sacsegin la pols de les seves babuchas i abandonin aquest infern. No els facin als racistes per més temps el regal de la seva enriquidora presència. No siguin més les víctimes d'aquests depredadors implacables que ataquen a les seves mares en el carrer, violen les seves filles en qualsevol ras, saquegen els seus negocis, cremen els seus cotxes en els barris i venen droga als seus fills.No ho dubtin: vengin-se vostès de tots aquests anys d'injustícies i por, sofriment, humiliacions i de l'explotació que han patit. Privin als espanyols de l'oportunitat, el benefici i la riquesa que vostès representen i aporten.I ja posats a demanar, a l'acomiadar-se d'aquest país ingrat, llevénse amb vostès als seus amics els intel·lectuals, els artistes, els periodistes, els esquerrans de tot pèl i condició, les ONGs, els socialistes i fins i tot aquestes feministes que en el fons tant us volen.A més d'estalviar-los l'insuportable càstig de viure sense vostès, seria una magnífica venjança contra l'Espanya racista, privant-la així d'aquesta formidable força intel·lectual i humanista que tant necessita per a guarir-se de la seva perversió islámofobica.

Així estaran bé castigats aquests racistes espanyols! Pensin vostès, senyors Mohamed i Mouloud, en la cara que posaran els racistes espanyols quan l'últim vaixell hagi arribat a la línia de l'horitzó, quan l'últim avió s'hagi esvaït en l'aire, quan l'últim autobús hagi passat a l'altre costat de la frontera, quan l'últim trasbordador hagi creuat l'Estret. Descobriran, massa tarda, que es va anar el millor que havia en el país, i que s'han quedat solos els racistes.Quant ens agradaria que això ocorregués aviat! Com ens anàvem riure llavors!
Alain

The islamic Mein Kampf

2009-01-21T09:28:00.000-08:00

(cliqueu la imatge per veure el vídeo)

Mein Kampf va ser un text influencial entre els activistes del Partit Àrab Ba’ath. Una versió en àrab va ser publicada al Líban. (segons http://ca.wikipedia.org/wiki/Mein_Kampf)

Terrorisme: Un any sense amenaça

2009-01-20T06:30:00.000-08:00

Encara no hi ha hagut cap judici quan fa un any de les detencions al Raval d'una suposada estructura islamista que volia atemptar contra el metro de Barcelona

Sigui pel fred sigui perquè hi ha tradicions foranes que costen més de normalitzar-se als ulls de tothom, enguany la festa de l'Aixura a Barcelona s'ha celebrat amb menys soroll i menys espectacularitat que altres anys. Menys gent a l'Arc del Triomf, on l'Ajuntament l'ha desplaçat per segon any consecutiu, però també menys imatges de cops al cap i al pit, amb què els fidels xiïtes de la mesquita de Sant Pere Mitjà commemoren en públic la seva festa més important. Hi ha altres mesquites a la ciutat, la majoria al Raval, que opten per una celebració més discreta.

Amb una contenció creixent, doncs, la comunitat musulmana de Barcelona no només va recordar ahir que feia un any de la primera celebració de l'Aixura a l'Arc del Triomf sinó també que aquell dia, 19 de gener, al vespre, va tenir lloc al Raval l'operació més gran contra una suposada estructura terrorista islamista a Barcelona que hauria tingut com a objectiu fer un gran atemptat contra el metro de Barcelona. Un any després, amb més raó cal utilitzar tots aquests condicionals i totes les presumpcions d'innocència, ja que la investigació no ha avançat substancialment i tot se segueix apuntalant en la declaració d'un confident policial que va permetre la detenció de catorze persones.

Des que al mes d'octubre es va ratificar l'empresonament d'onze dels catorze encausats, nou pakistanesos i dos indis, el ministeri de l'Interior ha mantingut la utilitat de l'operació policial que aquell cap de setmana va sacsejar Barcelona, sobretot pel seu caràcter preventiu. Però això no ha fet més que irritar la comunitat musulmana, que en els últims mesos, a través de portaveus com Mohammad Iqbal, secretari general de l'associació pakistanesa Camí de la Pau, i Javed Ilyas, president de l'Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya, ha lamentat l'efecte nociu de les detencions sobre la imatge del col·lectiu a la ciutat i la falta de respecte per la innocència dels acusats. No hi ha proves ni n'hi haurà, ha estat l'argument més repetit.

El judici, segons va admetre ahir a VilaWeb l'advocat de la defensa, Benet Salellas, es podria celebrar abans de l'estiu, precisament per resoldre els dubtes que ara mateix pengen d'un procés que va néixer amb molta repercussió mediàtica i que s'ha anat esllanguint. Els empresonats van explicar al seu dia davant del jutge que van conèixer només 48 hores abans de la detenció el confident que després els va delatar i que va ser ell mateix qui va arribar al pis amb dues bosses on hi podia haver la nitrocel·lulosa per la qual se'ls acusa de possessió d'explosius. Als registres també es va trobar perclorat potàssic, connectors d'alimentació i balins de plom.

Els encausats també van apuntar en les seves declaracions judicials que els set temporitzadors que van sortir a bastament fotografiats als mitjans tenien un ús domèstic i que els utilitzaven per cuinar. El jutge va admetre que "el material explosiu incautat no tenia prou capacitat destructiva per causar estralls". Malgrat això, el govern espanyol mai no ha desmentit la utilització d'aquests elements amb 200 quilos d'explosius que les forces policials van arribar a buscar per tota la costa catalana i que mai han aparegut. Curiosament, des d'aquella gran operació Raval, no s'ha tornat a produir cap més ràtzia d'importància contra el terrorisme islamista a Catalunya.

Sis pakistanesos detinguts a la demarcació de Barcelona per ordre de Garzón

2009-01-20T06:29:00.000-08:00

En un principi els detinguts tenen relació amb robatoris, estafes i enviament de diners al seu país. No se sap si aquest tipus de delictes els cometien com a membres d'algun tipus de grup islamista amb connexions terroristes

EUROPA PRESS
Barcelona
Ult. Act. 20.01.2009 - 13:07 hs

La Guàrdia Civil ha detingut aquest matí a la demarcació de Barcelona sis persones de nacionalitat pakistanesa per ordre del titular del jutjat d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, segons han confirmat fonts de la investigació.En un principi els detinguts tenen relació amb robatoris, estafes i enviament de diners al seu país. No obstant, les fonts han aclarit que encara no se sap si aquest tipus de delictes els cometien com a membres d'algun tipus de grup islamista amb connexions terroristes.Els agents han registrat aquest matí els habitatges dels detinguts a la recerca de proves sobre les presumptes activitats il·lícites que cometien

Així juguen els nens musulmans.

2009-01-19T12:27:00.001-08:00

Bin Laden reapaereix

2009-01-14T10:19:00.000-08:00

El líder de la xarxa terrorista Al-Qaida, Ossama bin Laden, ha aparegut aquest dimarts en una gravació penjada a internet per fer ha fet una crida a la jihad per respondre a l'ofensiva israeliana a la franja de Gaza. Segons agències, diverses webs islamistes han penjat a la xarxa una cinta gravada protagonitzada per l'home més buscat del món.Bin Laden crida a combatre amb les armes “els sionistes”. “Els nostres germans de Palestina estan patint molt. Els musulmans simpatitzem amb ells per què veiem i escoltem”, afegeix el terrorista a la cinta de 22 minuts titulada 'Una crida a la Yihad per para l'agressió contra Gaza'.

http://www.lamalla.cat/internacional/article?id=234809

Per que diguin que no són el mateix!

Perpinyà: la manifestació pro Palestina esdevé pro Al·là

2009-01-11T09:19:00.000-08:00

Les manifestacions consecutives a la represa del conflicte israelo-palestinià donen resultats increïbles a Catalunya del Nord. Fenomen nou, el territori s'aferra d'ara endavant als vagons orientals.

Durant la gresca de cap d'any, ni la treva de Déu, ni la pau de Déu, conceptes laïcitzats i secularitzats tanmateix en la «treva dels confiters» francesa, pròpia de Nadal, no han trobat pas cap aplicació en el conflicte Pròxim-Oriental. Als tirs de coets dels palestinians del Hamas responien els tirs militars de l'armada israeliana, malgrat les festes, certament cristianes. Però al conflicte militar s'ajunta, ara i cada cop més, el conflicte mediàtic, la guerra de les imatges que commouen el públic : la guerra és genial, ja que permet de capgirar una opinió pública. Què més eficaç en període d'alegria que d'ensenyar l'angoixa d'una família després de la mort o la mutilació del seu fill ? I què importa que la imatge no sigui pas la de l'actualitat. Per tal d'alertar de les atrocitats actuals a la franja de Gaza, s'ha organitzat manifestacions un xic arreu del territori francès, com a Perpinyà el dilluns 29 de desembre. Però calia tenir l'ull esmolat per saber-ho de tant que els cartells que cridaven a la mobilització es trobaven a certs indrets «estratègics». Aquesta quasiconfidencialitat la corrobora l'absència de repercussions mediàtiques, a favor de la prudència sobre el subjecte i de vacances perllongades a la gran premsa. Ha calgut esperar la segona manifestació, dissabte 3 de gener, perquè diari Midi Libre evoqui el tema, potser perquè una manifestació diferent tenia lloc a Montpeller. Ara bé la primera manifestació perpinyanenca sí que ha tingut lloc, amb un sentit tant més important que l'acompanyà un silenci feixuc.

Recuperació musulmana d'una manifestació ciutadana

El dilluns 29 de desembre, a fi de tarda, el voral Sadi Carnot de Perpinyà es tanca a la circulació i un grup, que comença de ser important, s'aplega davant per davant la Prefectura dels Pyrénées-Orientales. Duen algunes banderes palestinianes i ben ràpid profereixen trivialment eslògans hostils a Israel. El locutor afluixa qualques frases en àrab que no xocen pas les forces de l'ordre presents ni tampoc els badoc que preparen la revetlla. És veritat que fins no fa gaire l'àrab es tolerava en la preacollida de la Prefectura, encara que el «francès és la llengua de la República». Dissabte 3 de gener, altra manifestació i noves crides escandides, amb eslògans també, a voltes més ofensives en aquest context precís i en aquest gènere particular de manifestació, del tipus «Al·là agbar». D'altres reparen cartells que assimilen el 'Hamas a la resistència francesa (més específicament a Jean Moulin) durant la segona guerra mundial, i l'Estat d'Israel a l'Estat nazi. Aquestes dreceres, aquest menyspreu de la Història, en realitat no és més que la utilització d'una imatge en la guerra mediàtica : no importa si la imatge és falsa, ha d'ésser forta.

Un remake local de la franja de Gaza

Certament sota pretext de no enverinar pas les coses, els mitjans de comunicació oficials s'han fet un deure de no parlar massa d'aquests esdeveniments que es tornaran a repetir. Cap autoritat pública no s'expressa Perpinyà es pren per una barreja de Soho i de Babel on tot es pot dir en totes les llengües. Com si, amb el nostre passat pesant, ens haguéssem d'amagar. Una mica com si l'ombra dels aixecaments del 29 de maig dle 2005 a la ciutat planegés encara, com si la demostració de força feta per la «comunitat musulmana» haguera canviat quelcom de profund en l'organització de la societat catalana, potser la presa de consciència que n'és menys i menyss. No es veu a Perpinyà importació del conflicte israelo-palestinià, sinó una reproducció de la imatge de Gaza, sense la violència i el risc de mort – i no és pas necessàriament, perquè no hi ha manifestació proisraeliana com a resposta terminant. En efecte, per facilitat intel·lectual, els habitants d'aquest territori tenen la propensió a sentir-se assetjats, amenaçats de totes bandes, incompresos de la resta del món. Però, mentre que la Història es fa al Mediterrani oriental, fa anys i panys i cadaules que no s'interessa en la Catalunya del Nord. I aquest silenci no farà pas venir la resurrecció.

Violència dels manifestants pro-Hamas a Oslo en intentar agredir els manifestants pro-Israel.

2009-01-10T15:25:00.000-08:00

Video, només començar es sent cridar al.là u akhbar -al.là és gran- [http://www.youtube.com/watch?v=4qb2DPpBoAA&eurl]

La manifestació de support al poble palestí i per la pau acaba amb incidents a Perpinyà

2009-01-10T14:58:00.000-08:00

La manifestació de support al poble palestí i per la pau acaba amb incidents a Perpinyà (ACN).-

La manifestació de suport al poble palestí i per la pau ha acabat amb incidents a Perpinyà on un grup d'una cinquantena de joves incontrolats han trencat els aparadors d'una desena de botigues al casc antic de la ciutat. Segons la Prefectura de Perpinyà, els fets s'han produït després de la dissolució de la manifestació, al voltant de les sis de la tarda, convocada pel col·lectiu 'Pau i Justícia per la Palestina' a la qual han participat 1.200 persones segons la policia, el doble segons els organitzadors.

Polítics que han estat al costat del noi del passamuntanyes

2009-01-10T14:32:00.000-08:00

Pel PSC_PSOE

Maria Badia, Secretària de política internacional
Joan Ferran, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
Carme Figueras, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya
David Pérez, Portaveu adjunt del Grup Socialista al Parlement de Catalunya

Per ERC

Joan Ridao, Secretari General
Joan Tardà, Diputat al "Congreso de los Diputados de España"
Anna Simó, Portaveu al Parlament de Catalunya

Per ICV

Joan Saura, Conseller d'Interior, Participació i Relacions Institucionals de la Gneralitat de Catalunya
Joan Herrera, Secretari Genera
Jordi Guillot, Vice-president d'ICv

Per EUA
Jordi Miralles, Coordinador General
Mercè Civit, diputada

Per CiU

Angel Colom, President del Sectorial d'Immigració de CDC i Fundació Catalanista i Demòcrata "Trias Fargas" , Projecte "Casa gran del Catalanisme

Un manifestant islamista treu una pistola a Barcelona

2009-01-10T10:33:00.000-08:00

Un manifestant ha exhibit una pistola durant la manifestació a favor de Palestina feta a Barcelona, que duia per lema: Aturem la massacre a Gaza. Certament, una bona manera d'aturar una massacre és exhibir una pistola. Curiós pacifisme.

La persona que duia l'arma anava amb la cara tapada i estava situada just al darrera de la pancarta que obria la manifestació. Els membres de seguretat de la marxa, en adonar-se'n, han convençut el jove per a que deixés d'exhibir la pistola. Aquest ha fet cas de les indicacions, han guardat l'arma (veure foto annexa), però no s'ha tret el passamuntanyes que li cobria la cara.

Aquestes instantànies han estat preses a Barcelona, però bé podrien haver estat fetes a la mateixa Palestina o a El Caire. En això s'està convertint la nostra capital.

Vídeos grabats per Hamàs.

2009-01-10T07:49:00.000-08:00

Assassins.

així educa Hamas als seus fills.

Què passa quan els europeus no fem el que el món arab vol?

2009-01-10T04:28:00.001-08:00

Wie Moslems reagieren nachdem jemand den pedophilen Mohammed beleidigt (Angriff auf die D�nische Botschaft)

Líder palestí proclama que Roma serà aviat conquistada per l'Islam

2009-01-10T04:23:00.000-08:00

http://www.youtube.com/watch?v=QUVxxjuK-JI

Un líder musulmà membre de la facció radical Hamas i del parlament de Palestina va donar un discurs televisiu el divendres passat en el qual va dir que "molt prompte, per Al·là, Roma serà conquistada" per l'Islam.

Segons informa CatholicNewsAgency.com, Yunis al-Astal va dir als seus oïdors el següent: "molt prompte, per Al·là, Roma serà conquistada, així com ho va anar Constantinoble, com va ser profetizada pel nostre profeta Mahoma. Avui, Roma és la capital dels catòlics, o la capital dels croats, que ha declarat la seva hostilitat a l'Islam".

Aquesta alocució va ser transmesa per la cadena de Hamas, AL-Aqsa TV. En ella Yunis al-Astal va dir que Roma es convertirà en "un lloc avançat per a les conquestes de l'Islam, que s'estendrà a Europa per complet, i després arribarà a les Amèrica, i fins i tot a Europa de l'Est".

"Al·là els ha escollit a vostès per a ell i per a la seva religió, perquè serveixin com motor que mogui a la seva nació cap a la fase de successió, seguretat i consolidació del poder, i fins i tot a conquistar mitjançant el dóna'wa i les conquestes militars de les capitals del món sencer", prossegueix l'arenga del membre de Hamas.

En opinió de Yunis al-Astal, Roma "ha plantat els germans de simios i porcs en Palestina per a prevenir el despertar de l'Islam". "Crec que els nostres fills, els nostres néts, heretaran la nostra jihad (guerra santa musulmana) i els nostres sacrificis i, per Al·là, els comandants de la nostra conquesta estaran entre ells", va afegir.

"Avui, vam sembrar aquestes llavors en les seves ànimes, i per mitjà de les mecas i els llibres de l'Alcorà, i la història dels nostres profetes, els seus companys i els grans capdavanters, els preparem per a la missió de salvar a la humanitat del foc de l'infern a la vora del qual es troben", va continuar.

Segons FOX News, al-Astal va encoratjar al juny de 2007 a les dones a martirizarse: "Quan la jihad es converteix en un deure individual, també s'aplica a les dones, perquè les dones no difereixen dels homes quan es tracta de deures individuals", va dir en una entrevista el 23 de juny.

video de Yunis AL-Astal, (amb subtítols en anglès)

FONT

Recordatori

2009-01-06T14:14:00.000-08:00

No podem crear aquest espai sense recordar:

11 de setembre del 2001 New York...

...2.992 morts

11 de març 2004 Madrid...

...191 morts i 1.857 ferits

5 de juliol 2005 Londres...

...56 morts i 700 ferits

On serà el pròxim...?

L'Islam elimina la creu de Sant Jordi de l'escut del Barça

2009-01-06T11:16:00.000-08:00

La creu de Sant Jordi que forma part de l'escut del FC Barcelona ha estat modificada en alguns països àrabs de religió musulmana per no ferir sensibilitats. Segons informa La Vanguardia en l'edició d'aquest dissabte,en determinats territoris com Aràbia Saudí i Argèlia es considera que la presència de la creu a la samarreta blaugrana no és suportable i en algunes zones s'ha decidit eliminar la primera creu del primer quart. Per aquest motiu, ja estan circulant per aquests territoris samarretes del Barça falsificades sense la creu de Sant Jordi a la part esquerra superior, donada la transcendència i el significat cristià que té a aquestes localitzacions. L'Inter de Milà ja va patir recentment un problema similar com el que ara té el FC Barcelona quan el conjunt italià va fer servir una equipació amb una gran creu vermella damunt d'un fons completament blanc.

Per aquest fet, l'Inter va ser denunciat per Baris Kaska, advocat turc, que va dirigir-se a la UEFA i a la FIFA per manifestar-se contra la samarreta dels italians, demanant una sanció per una actitud que segons ell: manifesta de forma explícita la superioritat racista d'una religió.

Duran ho rebutja

El secretari general de CiU i president del Comitè de Govern d'Unió, JosepA. Duran i Lleida, s'ha referit a la informació publicada per La Vanguardia sobre si l'escut del Barça ha de dur o no la Creu de Sant Jordi i ha afirmat que:

Formem part d'una cultura i tenim uns valors que cal respectar i que no hem de canviar. No els hem de canviar per persones que no tinguin els nostres valors ni la nostre cultura i que vinguin a casa nostra, ja que són ells qui els han de respectar. I tampoc hem de canviar quan nosaltres anem pel món (a jugar a futbol o a fer qualsevol altre activitat). Per tant, hem de defensar els valors occidentals. De la mateixa mantera que no qüestiono la Mitja Lluna (que la porti qualsevol samarreta de futbol o qualsevol bandera) tampoc hem de fer cap marxa enrere ni cap concessió, ni una, en la defensa dels nostres valors.

Duran ha afegit que: la creu és un valor de la civilització occidental, sigui o no creient. La creu és un valor que és a la bandera de Barcelona, a l'escut del Barça i que és la Creu de Sant Jordi, una llegenda assumida coma patró de la història del nostre país. Per tant, de cap manera podem renunciar als nostres valors. De cap manera podem deixar de considerar els valors occidentals com a bàsics per a la nostre civilització.

El dirigent nacionalista ha remarcat: tant el Barça com qualsevol entitat del nostre país ha de ser molt contundent en la defensa dels nostres valors davant dels que els volen eliminar, dels que volen, en qualsevol cas,expressar qualsevol mena de motiu que els és aprofitable per intentar acabar amb determinats valors que no són els seus". Duran ha fet aquestes declaracions després de la reunió "Catalunya Valors" sobre educació que aquest matí ha fet la federació de CiU amb el lema "sense una educació que fomenti els valors, el nostre pacte no tindrà futur.

Font: E-notícies

Grups islamistes radicals del Pakistan reivindiquen l'intent d'atemptar a Barcelona el febrer passat

2009-01-06T10:47:00.000-08:00

Activista de Tehrik e Taliban Pakistan

Un conglomerat de grups islamistes radicals del Pakistan ha reivindicat l'intent d'atemptar als transports públics de Barcelona el febrer passat. La confirmació l'ha fet el portaveu de Tehrik e Taliban Pakistan (TTP) a través d'un vídeo penjat a Internet. A la gravació s'explica que la temptativa era una resposta a la presència militar espanyola a l'Afganistan.

El 19 de gener passat, 14 persones van ser detingudes per la Guàrdia Civil, ja que hi havia sospites que pretenien sembrar el pànic al metro fent-hi atacs suïcides. Serveis d'espionatge estrangers havien informat d'aquest punt al Centre Nacional d'Intel·ligència. El grup que ha reivindicat l'intent frustrat és Terik e Taliban Pakistan, vinculat a Al-Qaeda i als talibans. Un dels membres del grup explica que la intenció de l'atemptat fallit era castigar Espanya per la seva presència a l'Afganistan.

Vídeo: a la banda esquerra.

Catalunya sota el perill islamista?

2009-01-06T09:28:00.000-08:00

Un diari progressista, el Periòdic de Catalunya, reconeix que els terroristes islàmic s'han instal·lat a casa nostra, fent de les nostres ciutats una reraguarda estratègica per combatre les democràcies occidentals.

Com és possible que tinguem un centenar llarg de terroristes procedents del nord d'Àfrica? L'explicació és senzilla. Espanya és el país on més fàcil és entrar de forma il·legal i viure sense riscos de ser deportat. No hi ha cap estratègia global per deportar els il·legals. De fet, els progressistes insisteixen en mantenir obertes totes les vies, ordinàries i extraordinàries de regularització. I això fa que els terroristes islàmics trobin molt fàcil aprofitar aquestes circumstàncies per entrar a casa nostra.

Aquesta infiltració de terroristes té efectes sobre la comunitat islàmica a Catalunya. Com reconeix el Periòdic, "A Catalunya, hem vist que l'activitat extremista s'ha incrementat" i "la majoria de radicals que s'estan refugiant a Catalunya són marroquins".

Hores d'ara el seu objectiu és França, per la seva condició de defensor del règim algerià i de la monarquia marroquina. Però no ens podem enganyar.

Potser seria hora que els progres catalans abans de persistir en la seva política de papers per a tothom i de fronteres obertes, comencin a plantejar-se, amb rigor i sense dogmatismes políticament correctes, si tots els immigrants són integrables a la nostra societat. Potser és hora d'assumir que cal seleccionar els immigrants, no només en funció de la seva formació professional, sinó també de la seva voluntat de fer-se com nosaltres, d'esdevenir persones integrades en els valors de la societat occidental.